L'Amazònia reclama poder ordenar capellans casats

Fer una excepció per al’Amazònia pel que fa a permetre l’ordenació d’homes casats com a sacerdots i a obrir la porta que les dones puguin accedir al diaconat, o plantejar les dues qüestions a tot l’univers catòlic convocant una trobada de bisbes expressa per tractar el tema. Aquesta és, ara per ara, la disjuntiva que es planteja el Sínode de l’Amazònia, en marxa des del 7 d’octubre al Vaticà per tractar els problemes d’aquesta zona.

Quan falta una setmana perquè s’acabi (el 27 d’octubre) i després de 15 dies dedicats a la immensa regió llatinoamericana –set països amb 30 milions d’habitants i uns 132 pobles indígenes diferents–, es comencen a evidenciar les diferents posicions dins de l’Església catòlica. De moment, són 12 les anàlisis i propostes existents que abans que la cimera acabi seran reunides en un sol document per entregar-lo al Papa. I el pontífex haurà de decidir què fa amb això.

Dels 12 grups, 5, entre ells, italians, espanyols i portuguesos-brasilers, s’han manifestat a favor de l’ordenació sacerdotal d’homes indígenes casats i d’instaurar el paper de les diaconesses. Esgrimeixen com a arguments a favor, l’escassetat de cures a l’Amazònia i la complicada mobilitat a la zona, raons, totes dues, que provoquen que molts cristians de l’àrea només vegin el seu rector dues vegades al mes o, en les circumstàncies més adverses, un parell de vegades a l’any. La resta de grups han ignorat o, en el millor dels casos, només apuntat les dues qüestions demanant un sínode mundial que afronti aquests temes.

Violència a la zona

Els bisbes italians moderats per Luís Ladaria Ferrer, prefecte per a la Doctrina de la Fe, han proposat el que alguns han anomenat el ritu amazònic. O sigui, circumscriure les qüestions en aquella zona del món per «permetre el desenvolupament, sota l’aspecte espiritual, teològic, litúrgic i disciplinari de la riquesa singular de l’església catòlica a l’Amazònia». Amb això, s’evitaria plantejar la qüestió del celibat a tota l’església llatina o del món. D’altra banda, un dels grups amb portuguesos i brasilers afirma textualment que «ha sigut considerada com a necessària per a l’Amazònia l’ordenació d’homes casats de provada fe».  I entre els espanyols, s’anima a continuar «estudiant l’assumpte de les dones diaconesses, mirant més les seves possibilitats futures que la seva història passada», en l’antiguitat ja existia aquesta figura femenina.

Notícies relacionades

El fiscal demana 10 anys de presó per al notari investigat per una altra estafa

Salut insta a vacunar del xarampió els menors de 5 anys al Garraf

En el que sí que coincideixen tots els grups de treball és en posar èmfasi en la violència que regna a l’Amazònia, amb delictes com el tràfic de menors i de dones, d’òrgans i drogues, i les amenaces i criminalització dels líders. «La violència a l’Amazònia és practicada contra les persones, els pobles, les cultures i la natura», apunta un dels documents. Un altre afegeix: «Davant de les grans amenaces que pateix el territori, la veu de l’Església [...] ha de parlar de forma col·legial, no d’una manera personal, perquè tingui força i ressò davant els organismes governamentals».

Pacte a les catacumbes

Paral·lelament, alguns dels bisbes i cardenals del sínode –entre ells, el brasiler Claudio Hummes, el peruà Pedro Barreto, i el bisbe emèrit de Xingu, Erwin Kräutler– van firmar ahir un pacte amb 15 punts per impulsar una Església «amb rostre amazònic, pobre, servidora» i ecològica. Aquest compromís arriba més de mig segle després del Pacte de les Catacumbes de 1965, segons el qual alguns jerarques catòlics es van comprometre a fer de la pobresa un senyal de la seva acció pastoral. Com llavors, s’ha firmat després d’una missa a les catacumbes de Santa Domitila i porta per títol‘Pacte de les Catacumbes per la Casa Comuna. Per una Església amb rostre amazònic, pobre, servidora, profètica i samaritana’.