La defensa de Pablo Ibar lluitarà de nou per la repetició del judici

Una nova i massificada presó. Amb un nou company de cel·la, després que el primer, al cap de pocs dies de la seva arribada, fos apunyalat. Noves normes per acatar i perills a què enfrontar-se al pati. Així transcorre la vida de Pablo Ibar des que el maig passatva ser condemnat a cadena perpètuacadena perpètua per un triple assassinat, el 1994, del qual sempre s’ha declarat innocent. Després d’anys de lluita, va aconseguir que es repetís el judici, però les seves esperances van tornar a topar amb un mur i va ser declarat, de nou, culpable. Si bé va poder eludir la pena capital i el corredor de la mort, on va passar 16 dels 25 anys que fa que està entre reixes.

«Ara almenys es pot dutxar una vegada al dia» i Tania Quiñones, amb la qual es va casar a la presó, «només és a una hora de distància». Fins aquí, «els punts bons de la seva nova vida». Perquè la presó a la qual va ser traslladat el juliol, Okeechobee Correctional Institution, el penal més gran de Florida, és un «lloc perillós», segons va relatar amb resignació i una mirada plena de pena el seu pare, Cándido Ibar, aquest dimecres en una roda de premsa a Madrid.

Mort de por

Cándido va confessar que l’últim judici, que va ser, com els dos primers, ple de controvèrsies, «el va cremar totalment» i per això només s’ha vist amb força per visitar el seu fill una vegada. Després va decidir traslladar-se a Espanya, per veure si al seu país d’origen aconsegueix «calmar-se» i «agafar forces per continuar amb la lluita».Segons ell, Pablo està «fort» i a poc a poc es va «emmotllant a la situació»; té companys amb qui juga a futbol però té «molta por» que les bandes i colles que proliferen a la presó fixin en ell la mirada.

I, previsiblement, hi passarà bastants anys més. Fins i tot morirà en el penal, si la seva família i defensa no aconsegueixen impedir-ho, ja que la cadena perpètua als EUA no és revisable. Ibar ja ha fet el primer pas per sol·licitar, de nou, ser sotmès a judici. L’administració nord-americana ha de remetre-li la transcripció de l’última vista celebrada, un procés que sol demorar-se un any. A partir d’aquí, la seva defensa apel·larà al Tribunal del Quart Districte de Florida i si aquesta cort no accedeix, davant del Tribunal Suprem de Florida. Les opcions no s’esgoten aquí, també pot anar a la justícia federal. No obstant, Andrés Krakanberger, portaveu del’Associació Pablo Ibar Juicio Justo, no creu que sigui necessari arribar tan lluny perquè «existeixen nombroses proves de la seva innocència»i als EUA són freqüents les exoneracions de delictes, tot i que hagin passat molts anys.

Possible desmobilització

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Per recaptar fons, l’associació ha activat un ‘crowdfunding’tot i que tem que hi hagi «certa desmobilització» per part de la societat espanyola, ja que Ibar ja no està al corredor de la mort. «Però si no el traiem d’allà, és com si hi estigués», va lamentar Krakenberger. I tot malgrat que en l’escena del crim no es van trobar ni empremtes ni l’ADN d’Ibar i sí de dos homes sense identificar. A més, el tercer judici va posar de manifest, segons la defensa, que van existir suborns, manipulació de proves i de testimonis per part de la fiscalia i la policia per incriminar-lo.

«La justícia als EUA no sé si respon als diners o a un altre poder. No sabem el que estan tapant però sí que de judici just, res», va reflexionar Cándido Ibar.