Anar al contingut

el drama de la immigració a Melilla

Menors marroquins miren de passar a Espanya abordant camions

Els camioners que porten mercaderia des del Marroc no s'enfronten als 'menes', ni es veuen assistits per la policia local

El final de l'estiu multiplica i agreuja els intents desesperats dels nens immigrants per travessar la frontera de Beni Enzar

Juan José Fernández

L’única cosa que pot fer el conductor del camió és fer sonar fort el seu clàxon, esperant que els menors que envolten el vehicle desisteixin per l’escàndol, o que potser algun mehanni (policia marroquina) acudeixi a espantar el grup. I això no sol passar.

L’escena que recull el vídeo que encapçala aquesta informació és d’aquest dimarts. Va passar a Nador, la ciutat marroquina veïna de Melilla. El tràiler de la companyia espanyola J. Cuenca mira de partir amb la seva càrrega cap a la ciutat autònoma, però no aconsegueix avançar, mentre desenes de ‘menes’ (menors no acompanyats) busquen un buit entre les rodes, sota la càrrega o entre aquesta i la cabina, fins i tot per sobre, amb la vana intenció de passar la frontera de Beni Enzar.

Molt pocs d’aquests joves ho aconsegueixen, però tots posen en risc la seva vida si aborden el camió. Els camioners no s’enfronten als nois –expliquen fonts policials espanyoles–, menys des que, el maig passat, un d’ells, conductor romanès, va mirar de tancar la contraporta posterior del seu camió quan va notar que l’hi havien obert i va ser víctima de puntades de peu, cops de puny i travetes. Ja és un codi no escrit entre els xofers que no s’ha de sortir al pas a l’eixam; només xiular, posar primera i avançar molt lentament.

Aquest vídeo va saltar la frontera en el matí d’aquest dimecres, de la mateixa manera que dilluns passat ho havia fet un altre testimoni gràfic de la desesperació dels joves marroquins per arribar a Europa.

L’escena és similar en escàndol i dramatisme. Des de Nador, última parada cap a Espanya, el vehicle de la Cooperativa Omnibus d’Autobusos (COA) carregat de turistes mira de tornar cap a Melilla, però alguns joves se li recolzen en el morro, mentre d’altres ‘menes’ busquen amb agilitat el buit en el qual subjectar-se.

Les desenes de persones que envolten el bus busquen entre els eixos, sota el càrter davanter o fins i tot en el maleter, la porta del qual miren de forçar. Però no hi ha lloc on enganxar-se. No almenys segur.

Novament, és el calendari el que en mou tants menors entorn dels vehicles de transport. Una vegada a Melilla, els que hagin aconseguit passar intentaran l’encreuament de l’Alborán abans que passi el bon temps i la mar faci impossibles les travessies individuals, i el descens de turistes dificulti amagar-se a la panxa d’un ferri. El temps apressa a la frontera més desigual del món.