Els intents dels nens immigrants a Melilla

'Menes' desesperats per creuar Alborán

L'arribada de la tardor dispara la necessitat dels menors immigrants que pul·lulen per Melilla: o salten aviat a la península, o el mar anirà empitjorant cada setmana

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

A 1.079 quilòmetres al sud de Barcelona, l’1-O és una data sense interès polític, ni manifestacions, ni càmeres de televisió, però també plena de nervis. La diferència és que allà passa per racons i amagatalls, no per les grans avingudes del nord.

Al port de Melilla, que està a 1.079 quilòmetres de carretera i ferri de l’estàtua de Colom de Barcelona, cada 1 d’octubre es posa en marxa un compte enrere, cada cop més urgent. És el calendari dels dies que queden de bona mar. Per als pescadors, per als mercants, per a les patrulleres i per a les pasteres.

Parlem del Mediterrani, normalment un mar més tranquil que molts altres, però del qual no es poden fiar els navegants perquè és menys mans del que es creu. Quan arriba el novembre, creuar l’Alborán en una embarcació petita és una aventura. Al desembre encara serà pitjor. I després de les gèlides calmes de gener arribaran els llevants de febrer i març per posar a prova els mariners i passatgers.

El calendari arracona els immigrants il·legals que pul·lulen per la ciutat, molts dels quals són nens sense tutoria ni parents que les sigles de la tecnocràcia anomenen ‘menes’. No solen saber gaire sobre el mar, però sí que els han dit que creuar Europa és cada cop més difícil com més lluny es troben de l’estiu.

Per això el noi magribí que protagonitza el vídeo que encapçala aquesta informació es va llançar –com tants altres també ho intenten– a agafar una llanxa al port esportiu de la ciutat autònoma. Va ser dijous passat. Després d’aconseguir fer arrencar l’embarcació i després d’envestir a babord i a estribord el que trobava, va poder sortir del port. I el van agafar poc més lluny de la bocana.

Si s’hagués escapat i tingut prou combustible, li haurien esperat 14 hores d’onades fins a Roquetas (Almeria) «sempre que hagués pogut mantenir una mitjana de vuit nusos», calcula un veterà de l’encreuament en vaixells de passatgers entre la península i la ciutat espanyola del nord de l’Àfrica. «A 35 milles, al costat de l’illot d’Alborán, el vent bufa com si creuessis per un embut. Per a una embarcació petita és molt difícil», afegeix.

Carreres al port...

L’1-O posa en marxa un altre compte enrere desesperat per als ‘menes’: als ferris que porten a Europa s’acaben els grans passatges de viatgers de l’estiu i de setembre i és més difícil colar-se en les embarcacions. Ja a contrarellotge, alguns ‘menes’ intenten fer-se polissons tot i que sigui a la llum del dia.

L’escena és del dia 27. Fonts policials de Melilla diuen que el vídeo representa bé el que passa cada dia als voltants dels molls on atraquen vaixells de càrrega i ferris de línia. 

Van enxampar el jove passejant, segons la policia portuària, massa a prop de les boques de càrrega dels vaixells. Després d’haver-se encarat a la policia el menor va obtenir amb agilitat una nova oportunitat. O torna a les fogueres de Mariuari, o s’amaga als penya-segats de la ciutat vella... esperant per tornar-ho a intentar. La tardor i la gana apressen.

... i carreres a la muntanya

Les dues escenes de ‘menes’ eren iguals que una altra publicada 24 hores abans, que ha corregut més per les xarxes socials, en part amb la burla de seguidors de la ultradreta. Va passar del mòbil d’un policia marroquí al d’un col·lega espanyol, després a civils de diversos punts del país i dels seus mòbils van arribar a comptes de Facebook i Twitter entre un corol·lari de comentaris xenòfobs, d’altres pretesament divertits i molt pocs d’empatia.

Sembla una estampida en una sabana, però els que corren i als que xiulen com al bestiar són éssers humans. Són subsaharians que porten mesos als campaments de la muntanya Gurugú, a l’espera de saltar l’últim obstacle que els queda abans de trepitjar territori d’un país de la Unió Europea. 

Notícies relacionades

El calendari també corre per a ells. Millor deixar la muntanya abans de les pluges de tardor i que les nits es tornin fredes. En aquesta ocasió es van organitzar per baixar cap al mar, recórrer 40 quilòmetres de distància fins a la part nord de Melilla i atrinxerar-se de nit a la pineda de Tarifa, a prop de la localitat marroquina de Farhana, per intentar saltar la tanca a trenc d’alba.

A primera hora del 26 de setembre es van dividir, per centenars, en dos grups de corredors cap al tram de tanca de Rostrogordo (Melilla). La policia marroquina, com molts altres cops, no els va deixar arribar.