El sínode de l'Amazònia arrenca amb crítiques d'«heretgia»

Aquest diumenge s’inaugura al Vaticà  un sínode dedicat a l’Amazònia, la regió remota de Llatinoamèrica que comprèn nou països, 30 milions d’habitants i més de 100 pobles, alguns dels quals totalment desconeguts. Passarà a la història com la trobada en què es va decidir, per primera vegada en diversos segles de catolicisme, que persones casades puguin ser sacerdots i potser les dones diaques, un pas previ a ser cures. És a dir, posant en discussió el celibat eclesiàstic, que és només una norma, i acostar les dones al sacerdoci.

Aquesta és la cosa més sexi del sínode, que se celebrarà fins al 27 d’octubre. No obstant, no serà la més important, perquè la trobada de 102 bisbes que han arribat a Roma des de la «fi del món» pot constituir una bomba per a l’orbe catòlic. Un canvi radical de la geopolítica catòlica. Potser la revolució o el testament de Jorge Bergoglio a una església que des dels primers segles ha tingut Roma com a centre únic, des d’on s’impartien els mateixos principis i pràctiques per als 1.200 milions de catòlics actuals. La raó és que, en el fons, el sínode es plantejarà si el catolicisme s’ha de conjugar sempre i a tot arreu com un compendi de la cultura romana i llatina, o pot ser «traduït», sense negar-les, a altres cultures. Segons ha dit Bergoglio en els seus viatges, «Deu es manifesta en totes les religions».

L’explotació de l’Amazònia

La bomba no serà només per a l’església, en què alguns jerarques ja parlen obertament de l’«heretgia» del Papa i, per tant, esbombant un cisma –allunyament-– dels que no hi estiguin d’acord, sinó també per als polítics i les economies que afavoreixen el que Jorge Bergoglio anomena «la cultura de descartar», és a dir els explotats per interessos econòmics. A banda de ser el «pulmó del món», l’Amazònia és explotada per les seves fustes, principis actius per a fàrmacs (el 30% mundial), desforestació en favor d’agricultures intensives, explotació dels seus recursos miners i elaboració de drogues.

El president brasiler, Jair Bolsonaro, està movent des de fa dies el seu ambaixador davant el Vaticà i altres plenipotenciaris perquè de Roma no surti una Amazònia feta una macedònia de pobles –són uns 130–  i una condemna de l’explotació d’aquesta reserva ambiental mundial, que Bolsonaro considera principalment com a propietat del seu país. «Ens volen robar l’Amazònia», ha dit.

Després de tres dies de preparació del sínode a Belem, la capital de l’estat amazònic de Pará, els bisbes van escriure que lamentaven «que en comptes de ser recolzats i encoratjats, els nostres líders siguin criminalitzats com a enemics de la pàtria».  El president dels EUA, Donald Trump, està en la mateixa línia de Bolsonaro, com va quedar reflectit en els incendis amazònics de l’estiu passat.

Una «heretgia»

En l’àmbit intern del catolicisme, diversos cardenals, alguns d’inspirats des dels EUA, ja consideren abans de començar que aquest sínode és «una heretgia». El cardenal alemany Walter Brandmüller va escriure l’agost passat una carta als seus col·legues en què els informava que «alguns punts de l’esborrany de treball (del sínode) no només estan en dissonància amb l’ensenyament autèntic de l’església, sinó que en són contraris».

El cardenal va preguntar als seus col·legues sobre «com podem reaccionar a eventuals afirmacions o decisions herètiques del sínode». Per la seva banda, el cardenal nord-americà, Raymond Burke, mentor catòlic de Steve Bannon, l’ideòleg dels sobiranistes europeus, també va escriure la seva carta als col·legues. Va afirmar que (a l’esborrany de treball) «no només s’enfosqueix, sinó que es nega» l’encarnació de Deu en el seu fill, Jesucrist, segons creuen els catòlics. I la raó és que, en comptes d’imposar aquesta veritat, conformant-hi les diferents cultures del món, es faci al revés. «Una gran amenaça a l’església en el moment present», concloïa el cardenal.

Un altre sínode alemany

Notícies relacionades

El Vaticà planteja ordenar sacerdots homes casats de zones remotes de l'Amazones

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

El portal ultra del catolicisme, ‘Adelante la fe’, va més enllà i escriu que «l’ofensiva de l’esquerra que s’està preparant a través del sínode de bisbes sobre l’Amazònia presagia una veritable revolució, no només respecte a la manera de considerar l’església, sinó amb reflexos apocalíptics per a tot l’ordre mundial». Els dies previs al sínode, els cronistes que s’ocupen del Vaticà han rebut un veritable diluvi d’anàlisis i comunicats sobre l’«heretgia» que es cometria al Vaticà. «No m’agrada, però no em preocupa», ha vingut a dir Francesc.

Mentrestant, els bisbes alemanys estan preparant un sínode propi en què volen decidir explícitament que es posi fi al celibat dels capellans i que les dones puguin accedir al sacerdoci.