Anar al contingut

CIMERA DEL CLIMA

Greta Thunberg electritza l'ONU amb ciència, ràbia, emoció i veritat

«Els joves comencen a entendre la vostra traïció», etziba als mandataris globals

«Només parleu de diners i de faules d'etern creixement econòmic», recrimina

Idoya Noain

Ha hagut d’arribar a Nova York una adolescent de 16 anys des de l’altre costat de l’oceà perquè a la seu de les Nacions Unides els representants dels governs del món escoltin directament, sense embuts i sense possibilitat de posar l’atenció en un altre costat, veritats com un puny sobre la seva responsabilitat en la crisi climàtica i la seva demostrada insuficient resposta. A la Cimera d’Acció Climàtica, organitzada per António Guterres, s’ha fet el silenci aquest dilluns al matí quan ha parlat aquesta jove: Greta Thunberg. I la descàrrega del seu llamp, electritzant, incisiu, (que es pot llegir en anglès en aquest enllaç de ‘The Guardian’) mereix entrar en la història.

Thunberg ha parlat deixant una línia de dades científiques, llançades amb tan inevitable contundència i irrefutabilitat com ràbia. Ha pronunciat recriminacions que en el món de guants de seda de la diplomàcia no solen sentir-se. I si portava algun guant era de combat, amb cada paraula convertida en un cop de puny determinat i amb causa. «M’heu robat  la meva infància i els meus somnis amb les vostres promeses buides, i encara així soc una de les afortunades», etzibava l’audiència. «¿Com goseu», els inquiria, es diria que sense esperar ni tan sols resposta. «La gent pateix, la gent mor, ecosistemes sencers s’estan col·lapsant, som al principi d’una extinció massiva... i de tot el que podeu parlar són de diners i faules d’etern creixement econòmic. ¿Com us atreviu?» 

No era només una reprimenda, per la qual Thunberg rebia sonors aplaudiments. La Greta també ha posat la classe política mundial i líders empresarials sobre avís. «No sou madurs per dir les coses com són. Ens esteu fallant», els recriminava. I advertia també: «Els joves comencen a comprendre la vostra traïció. Mai us perdonarem si trieu fallar-nos. No us ho permetrem. Aquí tracem la línia vermella. El canvi ve us agradi o no».

Guterres

Després de l’emocionant i emocionada intervenció, que ha arribat després de la de dos joves activistes més del Brasil i l’Índia, Guterres ha aplaudit l’«eloqüència» d’aquests adolescents que treuen els colors als presumptes adults. Ha tornat a reconèixer el pes que el moviment juvenil està tenint a canviar la conversa i l’acció, i no només «elevant la consciència» sobre l’emergència climàtica sinó «treballant sobre el terreny i proposant solucions».

Poc abans ell havia ofert el seu propi discurs, també esquitxat per la urgència, com el de la Greta, però molt més contingut per aquests límits formals de la diplomàcia.

En els últims mesos António Guterres ha visitat com a secretari general de les Nacions Unides Tuvalu, una de les petites illes nació amenaçada per la pujada dels nivells del mar; Moçambic, colpejada per ciclons consecutius sense precedents, i les Bahames, sotmeses durant més de dos dies a la fúria fixa de l’huracà ‘Dorian’. En aquests viatges el portuguès ha vist «no simplement una destrucció horrible», sinó «apocalíptica» i aquest dilluns, a l’inaugurar la seva Cimera d’Acció Climàtica, ha volgut recordar aquest horror, però per assenyalar la urgència, la demanda, d’actuar davant de l’emergència. «Quan veiem això no només veiem danys. Estem veient el futur, si no actuem ara».

Aquesta exigència d’acció immediata a tota la societat però, sobretot, als responsables polítics, ha sigut el crit de guerra de Guterres en l’obertura de la cita, en què s’espera amb expectació la intervenció d’una convidada especial, l’activista adolescent Greta Thunberg, que ha definit la jornada de «dia crucial». I és que tot i que la cimera de Guterres no té caràcter legislatiu, sí que aspira a crear un nou impuls que s’acabi plasmant en objectius concrets i més ambiciosos encara que els que va fixar l’Acord de París, que s’haurien de concretar en la pròxima COP25 a Xile, al desembre.

«La naturalesa està enfadada i ens enganyem si pensem que podem enganyar a la naturalesa», ha dit Guterres per obrir el seu discurs, recordant perilloses fites recents com que els últims quatre anys han sigut els més calents registrats mai i l’últim mes de juliol el de temperatures més altes de la història. «Si no canviem amb urgència les nostres formes de vida posem en perill la vida en si mateixa».

Un full de ruta cristal·lí

El full de ruta que marca Guterres és cristal·lí, i guiat, com ha recordat, per l’«imperatiu» de ciència que és «innegable i irrefutable». Passa per tallar emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 45% per al 2030, obtenir la neutralitat de carboni per al 2050 i limitar l’escalfament a 1.5 graus per a final de segle.

Aquest full de ruta també requereix que es continuï alimentant el Fons Verd per al clima, una necessitat per al Secretari General tan «crucial» com aconseguir que els països desenvolupats compleixin els seus compromisos per mobilitzar 100.000 milions de dòlars a l’any de fonts públiques i privades per ajudar els països en vies de desenvolupament.

Però també i sobretot, aquest full de ruta també té guies morals. I bona part del focus de Guterres és que el nou i necessari moment d’acció contra la crisi climàtica es vinculi a «un nou model de desenvolupament, una globalització justa, amb menys sofriment, més justícia i harmonia entre la gent i el planeta».

«Tot té un cost, però el cost més gran és no fer res», ha dit en la seva intervenció, en què també ha assegurat que «el cost més gran és continuar subsidiant la moribunda indústria de combustibles fòssils i construir més plantes de carbó» i en què ha sentenciat que «és hora de passar els impostos sobre salaris al carbó i taxar la contaminació, no la gent».

Guterres és conscient dels gegantins reptes, de la gravetat del problema, que ha descrit amb caires apocalíptics, però també de les possibilitats, de la tecnologia, de la consciència creixent en empreses i governs municipals i de l’efecte que estan tenint moviments socials com el de la Greta i milions d’altres joves. Per això no ha volgut rendir-se a la desesperació. I en la seva intervenció també s’ha declarat esperançat que és possible canviar el curs d’una carrera, tot i que ara per ara s’està perdent.