MEDI AMBIENT

Doñana, un aqüífer a l'uvi

Un informe recull la situació «insostenible i en declivi» de la massa d'aigües subterrànies del parc

Per a la WWF les dades constaten «el fracàs» de les polítiques adoptades els últims anys

Doñana, un aqüífer a l'uvi

DIEGO LOPEZ WWFESPANA

Es llegeix en minuts

Julia Camacho

L’últim informe de la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir (CHG) constata que l’aqüífer  que nodreix el parc natural de Doñana (a Huelva) segueix «en alerta roja» i que la situació és «insostenible» amb el ritme actual de captacions d’aigua per a ús agrícola. En plena celebració del 50 aniversari del parc, tres de les cinc masses d’aigües subterrànies en què es divideix estan en una situació extrema i amb els tràmits ja iniciats per declarar la seva sobreexplotació, i dels 16 sectors en què se subdivideix n’hi ha onze en mal estat. Per al Fons Mundial per a la Natura (WWF, per les sigles en anglès), l’informe suposa el reconeixement del fracàs dels plans adoptats els últims anys, però també una llum al final del túnel, ja que concedeix que el tancament de pous i fins i tot de finques legals ha permès reactivar una d’aquestes zones.

La massa d’aigua que nodreix l’espai natural és a l’uvi des de fa uns anys, però la tendència s’ha agreujat els últims temps. En informes precedents, la CHG ja va assegurar que «el grau actual i la manera d’explotació de l’aqüífer comprometria el seu bon estat i el dels ecosistemes terrestres dependents». Amb independència de les pluges, ja que almenys el 56% dels sectors estan en pitjor situació de la que es podia esperar tenint en compte les precipitacions registrades. «A la sequera dels 90 ens vam beure l’aqüífer i ara la insostenibilitat del sistema impedeix que es torni a omplir plogui el que plogui», expliquen gràficament des de la WWF.

Tres masses d’aigua sobreexplotades

El desequilibri rau en què les grans extraccions per a regadiu superen els recursos disponibles, per això la CHG mou fitxa i està en tràmits de declarar sobreexplotades les tres masses d’aigua que estan en pitjor estat, la mesura de més gravetat que contempla la llei. En una de les tres, Marismas, les 154 captacions d’aigües amb dret de regadiu suposen un consum de 28,7 hectòmetres cúbics a l’any, «un índex d’explotació del 106,2%». És a dir, se superen els recursos disponibles. I fins i tot des del 2016 han sorgit 179 hectàrees noves de regadiu, amb un consum proper a l’hectòmetre cúbic.

Per a Juanjo Carmona, portaveu de laWWF a Doñana, aquest últim informe de la CHG suposa «un abans i un després» en l’actitud del Govern, ja que «s’assumeix clarament que el Pla Hidrològic no ha servit per frenar el declivi de l’aqüífer». «No han volgut reconèixer que hi havia un problema que necessitava unes mesures excepcionals, es volia solucionar amb un altre tipus de mesures i ha arribat un moment en què això no serveix».

Et pot interesar

De fet, la CHG reconeix la «insuficiència» d’aquestes actuacions: es van allargar fins al 2022 al no recuperar el nivell adequat dels rierols el 2015, i ara es preveu que tampoc s’aconsegueixin el 2022. El nou horitzó per revertir la situació, assenyala l’informe, se situa ara el 2027. El document, no obstant, posa una mica de llum sobre les possibles solucions. Els Mimbrales, la parcel·la amb uns drets de regadiu que va comprar el Govern central el 2015 perquè l’aigua seguís al subsol, és l’única zona on es veu una millora, amb uns nivells hídrics per sobre de les pluges registrades. «Això demostra, com reclama la WWF des de fa anys, que el tancament de tots els pous il·legals  pous il·legals i fins i tot d’alguns de legals suposaria una millora de l’aqüífer sense cap dubte», afegeix Carmona.

Un cinturó d’asfalt

El <strong>parc natural de Doñana</strong> és la frontera física entre <strong>Cadis i Huelva</strong>, dues províncies que, tot i que són limítrofs, no estan connectades. Per anar d’una a l’altra cal passar per força per <strong>Sevilla</strong>, d’aquí que la <strong>via terrestre</strong> que ajunti les dues províncies sigui una antiga aspiració que compta amb el beneplàcit del <strong>sector turístic</strong> i l’oposició frontal dels <strong>ecologistes. </strong> A la campanya andalusa del 2018, el PP va reprendre la promesa d’aquesta <strong>connexió viària d’alta capacitat</strong>, i ara inclourà un estudi de viabilitat al pròxim <strong>Pla d’Infraestructures (Pitma) 2021-27</strong>.<br/><br/><span style="font-size: 1.6rem;"> L’únic traçat possible passa pel </span><strong style="font-size: 1.6rem;">nord del parc</strong><span style="font-size: 1.6rem;">, vorejant l’espai protegit </span><strong style="font-size: 1.6rem;">però amb impacte en l’ecosistema de l’espai natural. </strong><span style="font-size: 1.6rem;">La Junta explica que «en aquests moments no hi ha un projecte com a tal», que és una aposta «a llarg termini» i no prioritari. Insisteix que només es planteja un </span><strong style="font-size: 1.6rem;">estudi </strong><span style="font-size: 1.6rem;">per conèixer la possible demanda d’aquesta via. Posteriorment </span><strong style="font-size: 1.6rem;">vindrien les propostes de traçat i les avaluacions mediambientals.</strong><span style="font-size: 1.6rem;"> En qualsevol cas aconseguirà el «</span><strong style="font-size: 1.6rem;">consens de tots</strong><span style="font-size: 1.6rem;"> els ajuntaments implicats».</span>

Temes:

Aigua