Els joves clamen a Nova York pel clima: «Tenim veu, no pararem»

Fa dos dies Vic Barrett estava assegut en el Congrés dels Estats Units, testificant al costat de Greta Thunberg i dos joves activistes pel clima més, amb un missatge urgent per als polítics de Washington: «Hand’escoltar-nos, sabem del que estem parlant». Aquest divendres, en el baix Manhattan, el jove hondureny-nord-americà de 20 anys volia tornar a parlar als polítics per exigir acció, no paraules, discursos o promeses, davant de la crisi climàtica. Es mostrava convençut que el president nord-americà, Donald Trump, «pot fingir que no ens veu, però té impossible ignorar aquest moviment».Sobretot, no obstant, volia celebrarl’èxit de la vaga global pel clima, un terratrèmol d’embafament, reivindicació i promesa que se sentia a totes les cantonades del planeta i tenia un dels seus epicentres a Nova York, la mateixa ciutat on l’ONU acull dues cimeres del clima, la general dilluns i altra de joves el cap de setmana.

«Mira al teu voltant», apressava Barrett en una breu entrevista a Foley Square una hora abans de l’arrencada oficial de la manifestació, quan la plaça ja s’havia quedat petita per alriu humà de desenes de milers de persones que no pararia de fluir durant hores fins a acabar confluint a Battery Park, on per tancar les protestes estava prevista la intervenció de Thumberg. «És increïblement massiu. És bonic. I encara ens queda fer un pas més, fer tot el que hem de fer, però això li diu al món que la gent, els joves, estem prestant atenció».

«El principi de la consciència»

És una realitat que emocionava John Olin, un septuagenari arribat des de Connecticut. «És el dia més feliç de la meva vida», assegurava després de xerrar amb Malachy i Sara, dos adolescents que com 1,1 milions d’estudiants en el sistema educatiu públic de Nova York havien rebut carta blanca per participar en la vaga. «Elsadults no hem sigut capaços de bregar amb la crisi climàtica i vaig pensar que mai passaria però aquests joves són la veu de la vida, del’esperança, del’energia. No estan marcats per hàbits ni per doctrina. I no importa si la gent en el poder els escolta o no, perquè aquesta gent se n’anirà però aquests joves seguiran aquí. Són el principi de la consciència. I ens estan dient que podem fer-ho».

Olin assegurava que es passaria el dia«escoltant»els adolescents. I davant d’ells també es rendia Mark O’Neill, un home de 42 anys que havia portat a Foley Square les seves bessones de quatre anys i el seu fill de dos. «La meva generació, ja fos per apatia, per desinformació o per l’èxit que va tenir l’altre costat, no va prendre una acció col·lectiva com aquesta. Em sento culpable, rabiós, amb mi mateix i amb aquesta generació meva, però aquesta em dona esperança». 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

L’hi donen persones com Chaya (animal en hebreu), que amb només 14 anys mostrava el seu enginy amb una pancarta on havia escrit la paraula «sexe» per cridar l’atenció i després parlar de la urgència de deixar de fer mal al planeta. «He vingut per tenir un futur, per poder viure la meva vida», explicava. «He protestat abans, pels drets de les dones, per la justícia racial... Però el clima ho és tot. S’ha de salvar aquesta terra primer».

«Pensen que no sabem res però ho sabem tot», advertia també Chaya. I és un discurs que repetien altres joves com Jenna, Violet, Sienna i Meghan, arribades des d’un barri de Brooklyn que, com Barrett, van viure en primera persona els efectes del canvi climàtic quan l’huracà Sandy va arribar a la ciutat el 2012. «Estem ensenyant que no som només nens»,deia Jenna. «Tenim veu. Som seriosos. I no pararem».