16 jul 2020

Anar al contingut

CRIM DE RODALQUILAR

Ana Julia Quezada, culpable d'assassinat amb traïdoria

El jurat considera provat que va matar Gabriel Cruz de forma «intencionada i sobtada» però descarta l'acarnissament

Julia Camacho

GRAFAND211. ALMERÍA, 09/09/2019.- Ana Julia Quezada (c), autora confesa de la muerte de Gabriel Cruz, al comienzo de la vista hoy en la Audiencia de Almería, donde se enfrenta a la pena de prisión permanente revisable por el asesinato del menor. EFE/ Carlos Barba

GRAFAND211. ALMERÍA, 09/09/2019.- Ana Julia Quezada (c), autora confesa de la muerte de Gabriel Cruz, al comienzo de la vista hoy en la Audiencia de Almería, donde se enfrenta a la pena de prisión permanente revisable por el asesinato del menor. EFE/ Carlos Barba / Carlos Barba (EFE)

El jurat popular ha trobat Ana Julia Quezada culpable d’un delicte d’assassinat amb traïdoria per la mort de Gabriel Cruz, ocorreguda el febrer del 2018. Després d’un dia i mig de deliberació, els nou components del tribunal, dos homes i set dones, donen per vàlid que Quezada va portar el nen a la finca familiar de Rodalquilar (Almeria) i, de forma intencionada i sobtada, el va llançar contra el terra o la paret de l’habitació, i després de l’impacte del nen, l’acusada va procedir, amb les mans, a tapar-li la boca i el nas amb força, fins a vèncer la seva resistència i provocar-li la mort». Aquesta decisió, a falta que la jutge Alejandra Dodero dicti sentència, fa que Quezada tingui molts punts per convertir-se en la primera dona condemnada a presó permanent revisable.

L’acusada, de 45 anys i autora confessa del crim del nen de 8 anys, ha encaixat el veredicte amb altivesa, sense cap gest aparent de tristesa, ben lluny dels sanglots que va deixar anar durant les anteriors sessions del judici, al presentar-se com una infeliç que amb un cop d’ira va posar fi de forma accidental a la vida d’un nen que, segons va indicar, la va insultar perquè volia que els seus pares tornessin a estar junts després del divorci. Tampoc els esforços de la seva defensa per ressaltar el «nyap» que es va convertir el crim, amb el petit enterrat en un petit buit a la mateixa finca familiar, lloc de passada d’alguns d’ells, per la urgència de la situació o la ruta erràtica que va seguir l’acusada el dia que va recuperar el cadàver per intentar desfer-se d’ell. Un viatge sense rumb, segons ella sota l’efecte dels ansiolítics, i que va culminar quan va ser detinguda instants abans d’arribar a la seva vivenda on tenia intenció de suïcidar-se. «¿Com li diria al seu pare el que havia passat?», es va justificar en la seva declaració.

A ulls del jurat, la bateria de proves esgrimides pels agents de la Guàrdia Civil que van investigar el cas ha sigut suficient per desmuntar punt per punt aquest relat que la defensa va mantenir fins al final. Uns testimonis que van posar en relleu la personalitat mentidera i calculadora d’Ana Julia, que ni la seva filla va voler veure. Però també els seus esforços des del primer moment per tractar d’ocultar l’ocorregut, erigint-se portaveu del pare del menor, Ángel Cruz, i coneixent així de primera mà els detalls de la investigació a fi de poder avançar-se uns passos i fins i tot dirigir les sospites del cas contra una exparella amb la qual va acabar malament.

En la seva declaració de culpabilitat, el jurat ha tingut en compte la premeditació d’Ana Julia i la situació de prevalença sobre el menor, ja fos per la superioritat física o la sorpresa del Gabriel davant un atac que es va produir per part d’una persona de l’entorn més proper que, a més, se’l va emportar a un lloc apartat i solitari. Circumstàncies, aquestes, que a ulls del tribunal permeten establir l’agreujant del parentiu.

L’autòpsia realitzada pels forenses de l’Institut de Medicina Legal (IMD) també ha sigut un element de pes en la decisió del jurat a l’hora de descartar l’acarnissament que reclamava l’acusació particular, malgrat que els forenses van establir que el forcejament amb el menor tapant-li la boca i el nas pot ser que durés més de 10 minuts. Segons aquest informe oficial, els cops que presentava el cos del nen es van produir a causa d’aquest forcejament i l’instint de supervivència del nen. D’aquesta forma, el jurat no dona per provat que es produís una «pallissa», com ho va definir l’acusació particular partint de l’informe mèdic (que no forense) aportat per la família, després de la qual el nen va quedar «atordit durant 45/90 minuts, temps després del qual l’acusada, va pujar sobre el nen tapant-li la boca i el nas, fins a provocar la seva mort».

Respecte als delictes de lesions psíquiques i contra la integritat moral de cadascun dels progenitors, el jurat ha valorat que el fingiment d’Ana Julia durant els dies posteriors a la desaparició del menor es va produir amb la intenció de causar més dolor als pares, als quals va continuar animant.