Ana Julia Quezada va fer servir una «violència intensa i extensa» sobre Gabriel Cruz

El pèrit mèdic que firma l’informe  aportat a la causa amb què es vol acreditar que Ana Julia Quezada es va rabejar amb el nen de 8 anys Gabriel Cruz ha traslladat que la processada va fer servir una «violència intensa i extensa» contra ell al treure-li la vida aquella tarda del 27 de febrer del 2018 a la finca familiar de Rodalquilar (Níjar, Almeria).

«Hem aportat proves i evidències d’una violència intensa i extensa», ha dit als mitjans de comunicació el metge internista del SAS Nicasio Marín a les portes del Palau de Justícia d’Almeria una vegada ha acabat el seu pericial, celebrada a porta tancada per decisió de la magistrada i presidenta del tribunal de jurat, Alejandra Dodero.

Marín, que abans de comparèixer davant dels mitjans ha sigut requerit per un dels advocats de l’acusació particular, ha assegurat que el mecanisme de mort que descriuen al seu informe els dos forenses de l’Institut de Medicina Legal (IML) d’Almeria «és, probablement, una banalització» de com va morir el menor que no és «ni raonable ni lògica».

«La simplificació del mecanisme de tapar nas i boca és probablement una banalització», ha afirmat per afegir que, segons el seu parer, aquest punt «sí que produeix una victimització addicional». «Això sí que causa una victimització a la pobra mare», ha traslladat en al·lusió a Patricia Ramírez, de la part del qual ha presentat l’informe.

Marín ha indicat que les dades aportades a les set dones i els dos homes que han de dirimir la culpabilitat o no culpabilitat de Quezada del delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament –com demana l’acusació particular– són el «cor de l’assumpte» i ha indicat que el que va passar aquella tarda a la finca de Rodalquilar són «fets terribles i d’una crueltat abans vista».

«Podria haver sigut reanimat»

L’informe aportat a la causa pels metges Nicasio Marín i Sergio Martínez recull que Gabriel Cruz «va ser colpejat violentament i reiteradament al cap» i que, com a conseqüència d’aquests cops, li va quedar «un estat confusional primer, estuporós després, fins a arribar al coma».

«Va morir entre 45 i 90 minuts més tard, i va culminar la mort amb una asfíxia per sufocació després de col·lapse de cavitats respiratòries –boca i nas– sobre un pulmó amb una doble lesió inflamatòria.

L’informe afegeix que el nen «podria haver sigut reanimat» en aquell «estat semicomatós» i que, «més tard, l’asfíxia per sufocació va posar definitivament fi a la seva vida».

«La presència del’edema cerebral, així com el distrès pulmonar descrit indica que, des que s’inicien els crits, les amenaces, rep els cops, el sacseig, fins que s’obstrueixen la boca i el nas, i finalment mor», acaba no sense abans remarcar que «hi va haver un interval mínim probable d’entre 45 i 90 minuts».

La pericial metge s’ha produït després de la testifical dels dos forenses que firmen l’informe de l’IML i d’un histiopatòleg que va analitzar el contingut gàstric del menor.

Mort per «asfíxia mecànica»

Aquest informe aportat a la causa pels forenses de l’Institut de Medicina Legal (IML), al qual ha tingut accés Europa Press i que han descrit en tot just una hora davant del tribunal, indica que la causa de la mort va ser una «asfíxia mecànica per sufocació manual», concretament segons precisa, «una oclusió extrínseca dels orificis respiratoris» i assenyala que el mecanisme responsable de la mort és «gairebé exclusivament l’anòxia anòxica».

Notícies relacionades

Ana Julia Quezada, al ficar Gabriel al cotxe: «Ara, a emportar-se'l d'aquí»

Ana Julia Quezada va estar unes tres hores a la finca on va matar el Gabriel

«L’oclusió directa dels orificis respiratoris, a causa de l’aplicació d’una força desproporcionada entre l’agressor i la víctima, ha deixat lesions típiques d’aquest mecanisme de mort [...] a causa de la pressió exercida», trasllada per fixar l’hora de la mort del menor entre les 15.30 i les 16.30 hores del dia 27.

L’informe que han desgranat els forenses davant de les set dones i els dos homes que han de dirimir la culpabilitat o no de Quezada d’un delicte d’assassinat recull «diversos traumatismes sobre la zona cranial» que indiquen «cops repetits sobre una superfície plana com una paret o el terra», que es pot deure, segons remarca, «al mateix mecanisme de sufocació en el qual s’aplica una força important sobre la zona buconasal, amb el cap recolzat contra aquesta superfície plana».