Anar al contingut

QUATRE PROVÍNCIES EN SUSPENS

Una de les pitjors gotes fredes dels últims 30 anys suma 5 morts i 3.700 evacuats

L'alta temperatura del mar i el recorregut en 'jo-jo' de les tempestes han augmentat la perillositat del fenomen

La DANA, un efecte indirecte de l'huracà 'Dorian', encaixa amb les prediccions de l'ONU sobre canvi climàtic

Manuel Vilaseró

Una de les pitjors gotes fredes dels últims 30 anys suma 5 morts i 3.700 evacuats

JOSE JORDAN

L’agència France Press va filtrar recentment el contingut de l’esborrany d’un nou informe de l’ONU sobre l’efecte de la crisi climàtica als oceans. En aquest text es vaticina que en les pròximes dècades es multiplicaran per 100 els danys causats per les tempestes a causa de l’augment de les temperatures. El sinistre recorregut pel litoral mediterrani d’una de les gotes fredes més devastadores dels últims 30 anys podria ser un apunt a peu de pàgina d’aquest document. La DANA, com l’anomenen els meteoròlegs, ha deixat al seu pas des de dimarts passat cinc morts, més de 3.700 persones evacuades i danys incalculables en les milers cases, cultius, comerços i infraestructuras inundats o destruïts a les províncies d’Alacant, Múrcia, València i Almeria.

Els habitants d’aquestes quatre demarcacions seguien ahir a la nit en suspens després de dues matinades sense dormir. L’esperança que tenen és que avui es compleixi la previsió que apunta a una pèrdua d’intensitat i un desplaçament del fenomen meteorològic cap a altres regions de la Península, tot i que des de l’AEMET no es descarta «alguna sorpresa» durant el cap de setmana perquè «una DANA no es dilueix d’un dia per l’altre». Fins i tot a les Balears o Catalunya.

Caràcter erràtic

«Una de les característiques de la Depressió Aïllada de Nivells Alts (DANA), és el seu caràcter erràtic. No segueixen el corrent general oest-est, precisament perquè són un element aïllat. Poden quedar-se a la mateixes àrea o canviar de direcció diverses vegades, cosa que les fa més imprevisibles», segons Ramon Pascual, cap del Grup de Predicció d’AEMET a Catalunya.

En aquesta ocasió, aquest moviment erràtic l’ha portat a «passar dues o tres vegades per algunes de les zones afectades moltes de les poblacions» amb un efecte «jo-jo» descoratjador, en paraules del president autonòmic valencià, Ximo Puig. Una cosa molt poc habitual, com destacava aquest.

És el que ha passar a Oriola (Alacant), la zona zero d’aquestes inundacions, bloquejada per l’aigua durant interminables hores i afectada pel desbordament del riu Segura. Va ser de les primeraa rebre el primer diluvi de dijous, en va aguantar un altre ahir i va patir el desembassament d’un pantà situat aigües amunt, el de Santomares, que va obligar a desallotjar dues pedanies. El Segura amenaça també de desbordar-se en altres poblacions, entre aquestes la capital, Múrcia.   

Alertes precises 

Malgrat la dificultat que comporta predir la trajectòria erràtica d’una DANA, les alertes emeses per AEMET han sigut molt precises i amb prou antelació per prevenir la població i els dispositius de rescat. Aquest pot ser un dels motius pels quals la mortalitat no s’ha disparat. La pluja torrencial que l’any passat va arrasar Sant Llorenç d’Escardaçar (Mallorca) en unes quantes hores va segar 13 vides.

Tampoc els rescatadors –gaire bregats en aquest tipus d’inundacions– s’han vist desbordats fins al punt de no poder atendre les persones en perill de mort. Molts automobilistes han sigut evacuats per helicòpters. Una moto d’aigua i una llanxa pneumàtica van treure quatre persones d’un dels túnels de l’autopista AP-7 a l’altura del Pilar de la Horadada (Alacant), on estaven sobre els capós. D’altres es van agafar en arbres, semàfors o es van enfilar als terrats de casa mentre arribava l’ajuda. Només a la regió de Múrcia es van fer 370 rescats. L’UME va arribar als zones més mal parades en només sis hores.

Morts amb cotxe

La major part de la població ha seguit els persistents consells de no viatjar sinó és imprescindible, però els cinc morts tots anaven amb automòbil. La cinquena víctima és un home de Redován (Alacant) que havia desaparegut i va ser trobat dins del seu cotxe en un poble veí quan va baixar el nivell de l’aigua. La quarta es va registrar a La Jámula, una pedania de Baza (Granada). Era un home de 36 anys el cadàver del qual va ser trobat lluny del vehicle, que s’havia trobat buit hores abans.

A la ciutat d’Almeria  va morir la tercera, un senegalès de 48 anys que va quedar atrapats a l’interior del seu vehicle quan de matinada intentava travessar un túnel negat al centre de la capital que la policia municipal estava a punt de tancar. Un agent es va llançar per socórrer els ocupants i ha aconseguit treure dos dels passatgers, però el tercer s’ha quedat a l’interior sense que el poguessin ajudar. Dijous van morir dos germans a Caudete (Albacete).

Les infrastructuras han patit especialment. Els aeroports de San Javier, Alacant i Almeria van haver de tancar durant moltes hores i la xarxa de ferrocarrils de Múrcia va quedar fora de servei per complet. Unes 85 carreteres van quedar tallades, set d'aquestes de la xarxa principal.

L’efecte papallona

Tres factors han contribuït a fer més excepcional aquesta DANA. El primer és l’origen. «Les restes de l’huracà ‘Dorian’, que va arrasar les Bahames, van causar un impacte en l’atmosfera que en latituds mitjanes va provocar aquesta depressió a la zona mediterrània. És un exemple d’efecte papallona meteorològic», explica Juan José González Alemán, investigador de física de l’atmosfera de la Universitat de Castella-la Manxa. No és que la DANA sigui restes, un cop de cua del ‘Dorian’, sinó un efecte indirecte d’un fenomen tan brutal i vinculat també al canvi climàtic.

L’altra singularitat es deriva de l’època en què s’ha produït, a començaments de setembre, quan el mar encara està més calent. «El més habitual és que les gotes fredes arribin a l’octubre, quan el mar ja s’ha refredat una mica», recorda González Alemán. El contrast de temperatures molt baixes en altura i l’aire humit de superfície causat per l’evaporació del mar són la clau de les precipitacions torrencials de les gotes fredes.

L’escalfament del mar

L’efecte s’ha vist accentuat també per l’escalfament del Mediterrani. Després d’anys, s’han registrat estius cada vegada més calorosos a causa del canvi climàtic. Segons Pascual, de l’AEMET, en aquesta gota freda, el Mediterrani està a uns 26 ºC i l’aire humit s’ha llançat contra la costa per persistents vents de llevant que a l’elevar-se han xocat contra les masses a -18 ºC situades a uns 5.500 metres d’altura.

Malgrat tot, no és la pitjor gota freda de la història com han dit alguns. El rècord de precipitacions un sol dia l’ostenta el municipi valencià d’Oliva, que va recollir el 3 de novembre de 1987, en un sol dia, 817 litres per metre quadrat. Cinc anys abans, 38 persones van morir al rebentar la presa de Tous. Fins ara, les zones més castigades per l’actual onada de tempestes s’han quedat una mica més enllà dels 400. Suficient per a afectar la vida de milions de persones, moltes de les quals trigaran a recuperar la normalitat.