I el futbol li va canviar la vida al Salah

Un estudi recent de Save the Children apunta que comprar material escolar és una dificultat per al36% de les llars espanyoles. D’una manera o una altra, la majoria poden fer front a aquesta despesa, però no tots tenen la mateixa sort. I el mateix passa amb les activitats extraescolars:mentre que alguns pares saturen els seus fills amb tota mena d’activitats, d’altres no poden fer front a la despesa d’apuntar-los només a una. 

Les entitats socials no ho diuen per dir. Diversos estudis conclouen que els alumnes que fan activitats extraescolars experimenten un progrés més gran en l’àmbit acadèmic, i que aquest impacte és encara més gran si l’estudiant prové d’una família amb pocs recursos. Per això algunes d’aquestes organitzacions ajuden perquè els nanos puguin fer activitats esportives fora de l’escola. Càritas n’és un exemple.

La seva gran passió

Un dels nois que atén l’organització és el Salah, un jove de Badalona que des de fa dos anys pot practicar la seva gran passió: el futbol. Té 16 anys, és el mitjà de tres germans i el seu pare cobra una pensió per incapacitat, mentre que la seva mare treballa els caps de setmana netejant. Si no fos per l’ajuda, la seva família no podria pagar l’extraescolar, que ha marcat un abans i un després en la vida del Salah. «Abans em sentia sol, els altres no volien jugar amb mi. Però quan em vaig apuntar a futbol vaig canviar, em va ajudar a socialitzar i, com que soc bo, ara sempre em truquen», explica.

De fet, el talent del jove ja li ha comportat un parell d’ofertes per jugar en altres equips locals, tot i que de moment prefereix quedar-se al club Pere Gol perquè als altres no podria fer front a les despeses. Per ell, el més important és poder jugar: «Quan em castiguen, prefereixo que em treguin el mòbil abans que el futbol», assegura el Salah, que ja ha patit diverses lesions jugant. Es va trencar el braç i un dit del peu i, malgrat la preocupació dels seus pares, mai ha pensat a deixar-ho. Tant és així que ni tan sols amb el braç enguixat va voler deixar de jugar.

Poder jugar a futbol no ha sigut un camí de roses per a la família del Salah. Abans entrenava en un altre equip, el Llefià, amb el seu germà petit. Allà, tot i que Càritas s’encarregava que tots dos poguessin entrenar, no els proporcionaven l’equipament necessari i ells tampoc tenien els recursos per comprar-lo. Per això durant dos anys no els van deixar jugar els partits, una cosa que al Salah el feia sentir malament. «Em sentia diferent dels altres», diu. No obstant, assegura que qui pitjor ho portava era el seu germà petit, que sovint començava a plorar després dels entrenaments, ja que els seus companys se’n reien per anar vestits de forma diferent. Cansat de la situació, el més gran va decidir canviar d’equip i el petit, després d’anys d’insistència, finalment va aconseguir la roba.

Donar-ho tot per seguir

El Salah es va graduar a l’ESO el juny amb una mitjana de notable, el que ha fet possible que accedeixi als estudis que ell volia: una formació professional relacionada amb els esports. El seu pare, l’Abdelah, es mostra orgullós del noi i l’anima a continuar formant-se: «Jo mai vaig anar a l’escola. Per això he de donar-ho tot perquè els meus fills estudiïn i puguin viure millor». 

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

El noi mostra una maduresa increïble tot i la seva joventut.

Ben conscient de la situació que travessa la seva família, el Salah ha començat a buscar feina per ajudar a casa, ara que ja ha té l’edat per poder-ho fer. Això sí, sense deixar de banda la formació. «En el futur m’agradaria ser bomber o policia duaner, però encara no m’he decidit», diu. El noi té la capacitat i les ganes per aconseguir-ho, tot i que el seu context i l’escassa ajuda que rep no li posaran fàcil.