Anar al contingut

ENTREVISTA

Juan Llorca: «El menjar que donen a les escoles són escombraries»

El xef i divulgador valencià ha emprès una batalla perquè els nens i les nenes estiguin ben nodrits a l'escola i a casa

Olga Pereda

Juan Llorca: «El menjar que donen a les escoles són escombraries»

Miguel Lorenzo

És el xef dels nens. Un apassionat de la nutrició infantil que fa més de 20 anys que és entre fogons. Responsable de cuina d’una escola a València, ha emprès la batalla ‘Per Una Escola Ben Nutrida’ juntament amb la dietista Melisa Gómez, amb qui acaba de publicar ‘En boca de todos’ (editorial Vergara).

Molts nens i nenes esmorzen cereals infantils i galetes de dinosaures. ¿Quin és el problema?

Que estan prenent farina refinada, productes processats i sucre. Un esmorzar que no els aporta res de bo nutricionalment.

¿Per què continuem obsessionats que les criatures es mengin tot el plat, ja sigui unes llenties casolanes o una hamburguesa industrial?

Ara tenim més informació sobre nutrició infantil, però continuem tenint por que el nostre fill no tingui els nutrients necessaris. Pensem que una forma que estigui alimentat és que mengi molt. Associem menjar molta quantitat amb una bona alimentació. Quan surten de l’escola la pregunta dels pares i les mares no és què ha menjat sinó si s’ho ha menjat tot.

Malgrat el que pensen moltes àvies, un nen grassonet no és un nen sa.

Sobretot a partir dels dos anys. El sobrepès no sempre està associat a una mala alimentació, també a la falta d’exercici físic. Però compte, un nen prim no implica que pugui menjar el que vulgui. Ser prim no sempre està associat amb bona salut. La mateixa alimentació saludable l’hauria de prendre un nen grassonet i un altre de primet.

¿Per què ha emprès una batalla per canviar els menús dels menjadors escolars?

Perquè el que s’hi dona són escombraries. Potser no al 100% dels menjadors, però sí en la gran majoria. En lloc de mirar la qualitat nutricional, es mira més el preu i es considera un negoci de què treure diners. Els menús escolars estan elaborats a baix cost per guanyar tot el possible. Això ve condicionat per les famílies que pregunten si la seva criatura s’ho ha menjat tot. El primer lloc on s’ha de trencar aquest cercle és a casa. La meva batalla és la d’eliminar els productes bàsics que no hi haurien de ser.

¿Per exemple?

Postres ensucrades i processades, tipus bocates de Nocilla o sucs envasats. Els fregits i carns processades.

‘Postres’ és una paraula màgica. Els menors la solen associar amb gelats o crema industrial. ¿Per què la fruita no és en aquest podi?

Una poma no pot competir amb un gelat. Ni amb la síndria, i mira que és desitjable. De totes maneres, és que els hem educat en el contrari. Tant a l’escola com casa associem postres amb un iogurt o amb crema. Poques vegades s’associa a fruita. En el meu centre escolar associem postres a ‘no hi ha postres’.

¿No ofereixen postres?

¿Quin sentit té oferir-les? Cap. Si el sentit és que prenguin la fruita del dia, doncs que se la mengin a l’àpat de mig matí o al berenar.

Hi ha mares i pares que sí que es preocupen per una alimentació saludable i casolana. En algunes famílies, fins a les salsitxes es fan casolanes, amb carn de pollastre, ceba i condiments. Enrotllades, bullides i a la planxa. Són les famílies ‘rarets’.

¡Sí home! Són famílies genials. Però, vaja, sí, entenc el que dius. La societat està feta així. Els que donen fruita als seus fills i cuinen a casa són els ‘rarets’. Una pena que la gent no ho entengui. No volem perdre temps en cuinar. D’una banda ho entenc, tenim molt poc temps lliure i ens costa conciliar vida, feina i família. La conseqüència és que cada vegada es cuina menys. Però jo defenso que cal cuinar més a casa. El fàcil és ficar-se al súper i comprar una carn processada per berenar.

Hi ha nens ben educats amb l’alimentació, però que detesten, per exemple, l’hummus (crema de cigrons).

Els estudis científics diuen que un nen per definir segons el gust si li agrada alguna cosa o no l’ha de provar unes 15 o 20 vegades. Així que, aquest hummus, per exemple, s’ha de continuar oferint al nen com una cosa natural, que sigui a sobre de la taula. Si no ho prova, no passa res. Però s’ha de continuar oferint com una cosa natural.

Hi ha nens a qui els encanta el filet, però no l’acompanyament de tomàquet natural.

Fixa’t en el que has dit. Un filet amb tomàquet d’acompanyament. Hauria de ser al revés. Fes una bona amanida de tomàquet i acompanya aquest tomàquet amb una truita o un filet.

I si continua sense menjar-se el tomàquet, mai se l’ha d’obligar, ¿oi?

No, mai. Posa-li al plat pèsols i mongeta tendra. O tomàquets i pastanagues. Ofereix primer el tomàquet i després la truita, però mai forcis.

¿Es posa vostè dolent quan va al súper i veu prestatgeries plenes de productes insans?

Em fa pena. Quan veig gent jove o gent gran comprant aquestes coses, penso ‘fes el que et vingui de gust’. Però quan veig famílies omplint carros... L’altre dia vaig veure una mare a les caixes. Anava a pagar i perquè el seu fill la deixés tranquil·la, li va obrir un paquet de Lacasitos i el va asseure a la seva cadireta. Em va fer pena.

Al llibre recomana més exercici físic. “Tots a moure’s”, diu. I ens recomana ballar a casa.

És clar. ¿A quin nen no li agrada? Posa música i fes l’idiota. ¿Quin pare no riu veient el seu fill ballar?

Deixa clar que l’obesitat infantil porta conseqüències devastadores. Hipertensió, problemes cutanis, trastorns hepàtics i diabetis tipus 2.

Espanya i Xipre són els països amb més obesitat infantil. El 35% dels menors pateixen sobrepès. Hi ha xavals de 12 anys que tenen diabetis tipus 2, una malaltia que abans era d’adult. És un problema molt seriós.

 

► Més informacions de Mares, pares i nens