Angoixa a l'incendi de Gran Canària

Aigua per a l'últim veí de Tejeda

El gos sense nom d'un llaurador de la Cruz de Tejeda, rescatat del foc quan ja no quedava ningú a la zona

perro-rescatado-en-la-cruz-de-tejeda / periodico

1
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Aquest diumenge dos guàrdies civils d’una patrulla del Seprona de la Comandància de Las Palmas feienuna última inspecció per la Cruz de Tejeda, a Gran Canària, per comprovar si estava tot el terme evacuat el terme en vista de l’avançament del foc que assola l’illa, i se'l van trobar. L’evacuació no estava completa: faltava ell.

Aquest gos, d’un dels masos d’aquella zona de cims, era l’últim veí que quedava. Ja no hi havia humans als voltants. L’animal s’havia quedat despenjat de l’evacuació, i els guàrdies el van trobar exhaust, desorientat i deshidratat.

El gos no podia aixecar-se, ni tenia forces per seguir la fugida. Però l’aigua que va beure a petits xarrups el va anar reanimant al cotxe-patrulla, quan guàrdies i gos sortien de la zona costes a baix.

Els agents van comprovar que es tracta d’un gos de mas, i que no porta microxip que l’identifiqui. L’han deixat en una protectora d’animals de Las Palmas a l’espera que aparegui un amo que el reclami.

Temor per les mascotes

L’angoixa dels milers de veïns de vuit termes municipals evacuats diumenge a la nit no només se centrava en les seves cases i cotxes; també els han preocupat els animals que es quedaven entre els escarpes, en nuclis urbans i predis completament buits de persones.

rescate-de-animales-en-artenara-incendio-gran-canaria / periodico

Notícies relacionades

La nit de diumenge a dilluns, mentre les flames devastaven les joies naturals de Gran Canària, guàrdies civils de la mateixa patrulla i veïns d’Artenara, confinats al centre del poble perquè ja era més perillós sortir que quedar-se van decidir passar la nit amb tots els animals que poguessin.

Organitzant-se, van portar al nucli urbà 50 cabres, gossos i gats perquè es quedessin a dormir amb els humans. Animals i homes concentrats a l’espera de l’alba. I el foc devorant la muntanya.