Les persones amb més de 100 anys s'han multiplicat per 14 des de 1981 a Catalunya

La població centenària a Catalunya s’ha multiplicat per 14 en les últimes quatre dècades, passant de 140 persones el 1981 fins a les 1.950 en el 2017, segons les últimes dades publicades per l’Idescat.

Quant als de 105 anys i més, ara són 10 vegades més que fa quatre dècades. Els que actualment encapçalen el rànquing de persones longeves que resideixen a Catalunya són Maria Branyas, amb 112 anys i 5 mesos, i Joaquim Illas, amb 110, segons l’associació Gerontology ResearchGroup, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat. Els dos entren en la categoria de ‘supercentenaris’, reservada per a qui qui passen de les 11 dècades. Branyas revela la recepta per viure tant: “Una vida ordenada, socialment molt agradable i sense fer excessos”.

El fort creixement de la població centenària, segons fonts d’Idescat, és sostingut en el temps i pels dos gèneres, però especialment en el femení. El 1981 només hi havia 110 dones que passaven dels 100 anys, i al 2017 ja n’eren 1.600. Quant als homes, en el mateix període han crescut de 30 a 350.

La tendència és la mateixa per als de 105 anys i més: si a començaments dels anys 80 n’hi havia deu (cinc homes i cinc dones), ara n’hi ha 100 (25 homes i 75 dones), segons l’Idescat. De cada milió de persones al país, 260 tenen més d’un segle de vida.

Maria Branyas recorda la Primera Guerra Mundial

Maria Branyas és la persona més vella de Catalunya. Nascuda el 4 de març de 1907 a San Francisco (EUA), l’any que es va matricular el primer automòbil a Barcelona, va passar els seus primers anys de vida als Estats Units, on vivia la seva família, fins que van decidir tornar i establir-se a Girona.

Un dels primers records de Branyas és, de fet, de la tornada, en transatlàntic, durant la Primera Guerra Mundial. “Amb la guerra, Alemanya encara estava atacant el nord, i no es podia passar pels mars nòrdics, sinó per Cuba i les Açores”, recorda. Apunta que malgrat que les dues guerres mundials “van ser molt dolentes per a Europa”, van portar “avenços”.

De la guerra civil, que va esclatar amb ella a punt de fer 30 anys, guarda “molt mals records”,perquè alguns “es van aixecar i van començar a fer barbaritats, quan la gent no pensava en res d’això”.

I de la dictadura, afirma que “ja se sap el que és, però en certs aspectes va ser beneficiosa”, perquè “hi va haver moltes famílies que van viure bé”. 

Branyas, que probablement ha conegut gent nascuda abans del primer viatge amb tren a Catalunya, el 1848, diu que a l’últim segle hi ha hagut “un canvi total”, amb molts “avenços”, sobretot en “la manera de comunicar-se les persones, perquè ara és molt fàcil, i abans era dificilíssim”.

També apunta que “ara la gent viu d’una altra forma, els diners són el que domina, i amb això s’aconsegueix gairebé tot”. Segons ella, a principis del segle XX “era diferent, es vivia més bé, més pacíficament i més alegrement”.

Amb 3 fills, 11 nets i 11 besnets, diu que encara té ganes de viure “per l’amor als fills”, veure que els seus descendents “estan sans” i que els que són adolescents “entren a la universitat, i emprenen una nova vida”.

A més, afirma, “sempre hi ha una cosa nova per aprendre”. Per exemple, Branyas diu que durant els seus més de 40.000 dies de vida, ha après especialment “la manera ser de la gent, el tracte, i comprendre de seguida les persones”.

La situació a Catalunya

Sobre la situació política actual a Catalunya, diu que no li agrada “gens”, perquè no troba “cap persona amb prou talent” per governar. “Han de canviar, i ha de sortir una persona que sàpiga com va el món i que tingui talent, que de moment no s’ha presentat”. I ironitza: “Potser està amagat i no vol sortir encara, ja veurem, hem d’esperar i tenir confiança, i mirar dins del que es pot aprofitar, que no és gaire”.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La persona més longeva de Catalunya viu a la Residència Santa Maria del Tura, a Olot, des de fa 19 anys. La directora del centre, Montse Valdayo, també explica que Maria Branyas “dona lliçons de vida, d’història” cada dia, i la descriu com una persona “molt intel·ligent i guapa”.

Segons els familiars de Branyas, “mai ha tingut problemes de salut”, cosa que confirma la mateixa Maria: “De moment tinc salut, puc disfrutar encara una mica dels grans avenços que el país ens presenta, tot i que no per tenir-los jo”.