Anar al contingut

Catalunya i Barcelona registren fins a l'agost més assassinats que en tot el 2018

La xifra de morts violentes en el que va del 2019 arriba als 47 casos, tres més que en el conjunt de l'any anterior

Efe / Barcelona

Catalunya i Barcelona registren fins a l'agost més assassinats que en tot el 2018

Robert Ramos

A meitat d’agost, Catalunya, amb una significativa aportació de Barcelona, supera ja clarament el nombre total d’homicidis que es van produir en aquesta comunitat autònoma en tot el 2018. Un total de 44 persones van morir de forma violenta l’any passat, 10 d’elles a la capital catalana. El 12 d’agost, o sigui, dilluns passat, amb la troballa del cadàver d’una dona sota un camió al passeig de Can Tunis, la xifra d’homicidis del 2019 ha escalat fins als 47, i d’aquests 13 s’han comès dins del terme municipal de Barcelona.

La mitjana és preocupant. Cada poc menys de cinc dies hi ha un homicidi. Són xifres que potser voldrien en altres zones del món més abonades a la violència, però són inusuals a Catalunya. La mitjana, no obstant, és enganyosa. La freqüència ha crescut amb l’arribada de l’estiu. Segons les estadístiques de criminalitat dels Mossos d’Esquadra, consultades per Efe, fins a finals de juny el nombre de víctimes d’un homicidi eren 37. El gràfic va agafar una corba ascendent a partir de llavors, amb Barcelona com a principal protagonista d’alguns dels successos.

El 2018, el 23% dels homicidis de Catalunya van tenir lloc a Barcelona. En el que va del 2019, aquest percentatge ha pujat el 28%. El mes de juliol ha sigut determinant en aquesta anomalia estadística. Va ser un mes de crònica negra. No hi va haver un únic patró en els crims. Van passar a quatre districtes diferents, des del benestant Sarrià-Sant Gervasi, fins a l’assenyalat com a insegur de Ciutat Vella. El primer d’aquests, per exemple, va ser un cas encara sense resoldre. Un noi va entrar el 6 de juliol en una perruqueria de la zona alta i va disparar contra el marit de la responsable de l’establiment, que havia anat a recollir-la. A punt d'acabar el mes, el dia 28, una baralla al Port Olímpic va acabar amb un noi mort víctima d’una pallissa.

Del gener al juny

El juliol ha sigut insòlitament violent. Abans d’aquell mes, les xifres eren més contingudes. No hi va haver cap homicidi al gener. El febrer va estrenar la sèrie, amb dos. N’hi va haver dos més al març. Un, al maig. Un altre més al juny. A meitat d’agost, els morts per homicidi a Barcelona són ja dos.

Una altra dada reforça aquesta idea que Barcelona és, amb les estadístiques a la mà, un punt negre en matèria de seguretat. Aquell juliol barceloní que es va saldar amb cinc morts, a la resta de Catalunya van morir de forma violenta només dues persones, una a l’Hospitalet de Llobregat i una altra a Terrassa.

El mes de gener passat, el baròmetre municipal que avalua les principals preocupacions dels barcelonins va revelar una inesperada sorpresa. Per primera vegada en 10 anys, la inseguretat ciutadana era de nou la inquietud més gran dels ciutadans. En altres ocasions havia sigut el trànsit, el turisme, els problemes d’accés a la vivenda..., però des del 2008 la por no encapçalada el rànquing. Llavors, la resposta política va ser l’habitual en aquests casos, afirmar que la sensació que poden tenir els barcelonins no sempre casa amb les xifres. Aquesta resposta ja no val.