23 euros per permís

Una ciutat sueca exigirà una llicència per poder pidolar en la via pública

L'alcalde ha defensat que les mesures volen evitar normalitzar la mendicitat després d'haver rebut acusacions de criminalitzar-la

zentauroepp9897891 barcelona 10 02 2009 bcn sin techo  mendigos  pobres pidiend190805183229

zentauroepp9897891 barcelona 10 02 2009 bcn sin techo mendigos pobres pidiend190805183229 / RICARD CUGAT

1
Es llegeix en minuts
Efe

La ciutat sueca d’Eskilstuna, a l’oest d’Estocolm, s’ha convertit en la primera del país en exigir el pagament d’una llicència per poder demanar diners als seus carrers, una mesura destinada a acabar amb la mendicitat.

Els que vulguin exercir de captaires a Eskilstuna, un municipi de poc més de 100.000 habitants, a partir d’aquest mes han de sol·licitar, per internet o en una comissaria, el permís, que costarà 250 corones sueques, uns 23 euros, i serà vàlid un màxim de tres mesos, a més de mostrar un document d’identitat.

La fi de la caritat

Demanar diners sense permís a les zones de la ciutat incloses en la normativa –centre, àrees de compra i exterior d’instal·lacions esportives, entre d’altres– serà sancionat amb multes.

“És difícil saber en què resultarà, provem noves vies burocratitzant i dificultant l’activitat”, ha dit a la televisió pública sueca SVT l’alcalde de la localitat, el socialdemòcrata Jimmy Jansson.

La introducció d’aquesta normativa municipal ha provocat crítiques de diverses organitzacions socials que consideren que així es criminalitza la mendicitat.

Darrere dels captaires

“No es tracta de perseguir persones, sinó d’invocar la gran pregunta: ¿Cal normalitzar  la mendicitat en la societat de benestar sueca? No veig la mateixa energia en criticar el fet que hi hagi gent que es veu obligada a demanar que en criticar els nostres intents de posar regles”, ha lamentat Jansson.

Notícies relacionades

Segons han recollit mitjans locals, la policia d’Eskilstuna ha rebut fins ara vuit sol·licituds per obtenir el permís.

La normativa va ser adoptada el maig de l’any passat pel Govern local, compost per socialdemòcrates, liberals i conservadors, però s’ha retardat la seva entrada en vigor al presentar-se una queixa davant dels tribunals administratius.