El TSCJ eleva d'abusos a violació una agressió grupal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha elevat a un delicte d’agressió sexual la condemna per abusos que l’Audiència de Lleida va imposar a dos homes per violar per torns a Bossòst (Vall d’Aran) el 2017 una dona que no s’hi va resistir activament ni va ser sotmesa amb violència. L’alt tribunal ha admès el recurs presentat per la fiscalia, al tenir en compte que la víctima va ser atacada pels dos imputats posats d’acord i en un lloc solitari en què la dona no podia esperar ser auxiliada. La condemna dels dos implicats ha passat dels quatre anys i sis mesos de presó als 12 anys.

La nova sentència exposa que les circumstàncies de l’atac, "davant una víctima implorant", suposen una "coacció tant psicològica com física de prou entitat" com per constituir un delicte d’agressió sexual, sense que es requereixi per això "que la víctima cridi o intenti alliberar-se anar o treure’s de sobre els seus agressors".

Els magistrats del TSJC sostenen que "no pot acceptar-se" tampoc que l’"acció conjunta dels acusats" es qualifiqui de "mera presència al lloc", amb independència que un d’ells, un tal Jonny, s’incorporés "a l’escena" quan ja el primer (Marco) havia aconseguit vèncer "la resistència passiva de la víctima". En aquell moment Jonny es va aprofitar de la situació creada per Marco "per prolongar-la de forma insuportable" amb una altra agressió "durant la qual la víctima va ser manejada com un ninot segons van voler" els dos condemnats. O tal com la mateixa Audiència de Lleida va sentenciar, la dona "va ser sotmesa a actes d’accés carnal... contra la seva expressa voluntat”.

Coacció psicològica i física

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

A l’entendre de l’alt tribunal català, aquesta manera de procedir dels dos agressors no es pot considerar integrada en la "mateixa mecànica de l’acció", ja que actuen de comú acord (no és necessari que sigui des de l’inici de l’atac), i en un "context espacial i temporal" davant "una víctima implorant". Per al TSJC, aquesta actuació suposa "una coacció tant psicològica com física de prou entitat com per configurar una agressió sexual", sense que es requereixi per això que la víctima "cridi o intenti alliberar-se o treure’s de sobre" els seus atacants. La decisió judicial recalca que la dona no ho va fer per "la por", de la qual els acusats "no van poder deixar de ser conscients en vista dels seus precs".

Aquestes consideracions, extretes dels mateixos fets declarats provats per l’Audiència de Lleida, precisa el TSJC, són motius suficients per estimar el recurs interposat per la fiscalia i, en conseqüència, que la primera sentència sigui revocada i es condemni els dos acusats com a autors d’un delicte continuat d’agressió sexual comès mitjançant l’acció conjunta. Per això, s’imposen 12 anys de presó a cadascun dels encausats. És a dir, la pena sol·licitada per l’acusació pública. També se’ls inhabilita durant el temps de la condemna i se’ls prohibeix aproximar-se a una distància no inferior a 100 metres a la víctima, al seu domicili i lloc en què es trobi, així com comunicar-se amb ella. Després de la seva excarceració, estaran cinc anys en llibertat vigilada.