31 d’oct 2020

Anar al contingut

EPIDÈMIA INCONTROLABLE

MSF alerta de la "velocitat de contagi" del brot de l'Ebola al Congo

L'oenagé confirma que no hi ha metges espanyols al país i demana "més accés a la vacunació"

L'OMS va declarar ahir la situació com a "emergència internacional": 1.300 persones van morir en 10 mesos

Beatriz Pérez

MSF alerta de la "velocitat de contagi" del brot de l'Ebola al Congo

OLIVIA ACLAND

Més de 1.300 persones van morir des d’agost del 2018, quan es va declarar l’últim brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo (RDC), fins al juny d’aquest any. Amb més de 2.000 casos confirmats, es tracta de l’epidèmia més gran registrada al país i la segona més gran de la història. Ahir mateix, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’actual brot "emergència internacional" i, segons Metges sense Fronteres (MSF), "els reptes per controlar-la no deixen de créixer". L’oenagé ha confirmat aquest dijous a aquest diari que, en aquests moments, no hi ha personal sanitari espanyol treballant contra l’Ebola a la RDC, però no descarta que n’hi hagi més endavant.

"Els senyals són clars: la gent continua morint a les comunitats, els treballadors sanitaris continuen encomanant-se i la transmissió no s’atura. L’epidèmia no està sota control i necessitem un canvi de marxa, de velocitat: però aquest canvi no ha de realitzar-se a costa de les restriccions de moviment ni de l’ús de mesures coercitives sobre la població afectada", va assenyalar Joanne Liu, presidenta internacional de MSF, ahir després de la declaració de l’OMS. L’OMS va confirmar ahir el primer cas de la malaltia a la ciutat de Goma, capital de la província de Kivu Nord, localitzada a 350 metres quilòmetres del que fins ara és l’epicentre del brot i a uns 20 de la frontera amb Rwanda. 

Per l’oenagé, l’actual "velocitat de contagi" és un del factors "més preocupants". Però també n’hi ha altres, com el "violent conflicte" que viu la RDC i el fet que "la població desconfia dels centres de tractament". Aquesta violència, a més, obliga la població a fugir d’uns llocs als altres a la recerca de refugi, el que fa més complicat controlar potencials casos d’infecció. 

"Desconfiança" a les autoritats

L’epidemiòleg i cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, crida a la calma i explica a aquest diari que la declaració d’emergència de l’OMS permet "mobilitzar actuacions i recursos" que sense aquesta declaració serien difícils de mobilitzar. "En l’RDC hi ha una notable desconfiança cap a les autoritats locals perquè són poc transparents. Per això, quan aquestes autoritats donen una instrucció lògica [com, per exemple, vacunar-se de l’Ebola] la gent la qüestiona", afegeix, a més, Trilla.

L’epidemiòleg assenyala les tres mesures de control de l’Ebola: detectar els casos, aïllar-los i tractar-los; identificar els contactes amb l’infectat, seguir-los i vacunar-los, i enterraments sanitàriament adequats. "L’actual vacuna preventiva contra l’Ebola és encara experimental. Serveix per als contactes de l’infectat i per al personal sanitari. És molt efectiva si s’aplica ràpidament després del contacte", diu Trilla. No obstant, aquesta vacuna s’ha de fabricar, transportar i mantenir a -70 graus centígrads, una cosa que comporta "problemes logístics" a l’Àfrica. 

Durant l’actual brot d’Ebola a l’RDC ja s’han vacunat unes 100.000 persones. "I estem convençuts que si la cosa no ha anat a més és per la vacuna", assegura l’epidemiòleg. Tot i així, MSF demana un "enfocament de més envergadura" per a la prevenció de l’epidèmia, la qual cosa significa "un accés més gran a la vacunació de la població per reduir la transmissió".