SALUT PÚBLICA
Un estudi mèdic demana apujar el preu del tabac perquè en baixi el consum
Experts del Consell Assessor sobre Tabaquisme insten l'Administració a incrementar els impostos sobre els cigarrets
img 9853 /
Un estudi elaborat per sis metges i investigadors delConsell Assessor sobre Tabaquisme a Catalunya insta l’Administració a augmentar la càrrega impositiva del tabac, de manera que la pujada de preu permeti reduir-ne el consum i situï Espanya "a la mitjana dels països líders en control del tabac".
L’estudi, que publica la 'Revista Española de Salud Pública' sota el títol de ‘El control del tabaquisme a Espanya: situació actual i prioritats’,assenyala que l’increment del preu del tabac és "la mesura que té més impacte en la reducció de la seva prevalença, especialment entre les classes més desfavorides".
Així mateix, per "contrarestar les tàctiques de la indústria per mantenir un baix cost", els experts també proposen "regulacions orientades a garantir un preu mínim", ja que, si bé en els últims anys s’ha "mitigat l’oferta de marques barates", el seu cost a Espanya "segueix sent baix en el context europeu".
Els autors de la publicació formen part del Consell Assessor sobre Tabaquisme a Catalunya, presidit per Joan R. Villalbí, que també és responsable de Qualitat i Processos de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau de Barcelona.
Descens general del tabaquisme
Les dades de l’anàlisi mostren un descens general de l’epidèmia de tabaquisme a Espanya en les últimes quatre dècades, tant en homes com en dones, tot i que la mortalitat atribuïble al’addicció, que disminueix entre els homes, encara puja entre les dones.
Per franges d’edat, els homes fumadors es concentren en més proporció entre els 25 i els 45 anys, mentre que les dones més addictes a la nicotina tenen entre 45 i 55 anys.
Alguns subgrups de població també destaquen pels seus nivells de tabaquisme per sobre de la mitjana, com són els homes d’ètnia gitana o d’origen xinès, així com persones a la presó o pacients amb patologies associades amb la salut mental i addiccions.
Els adolescents, prioritaris
En el cas delsadolescents, que són la base de la posterior població adulta fumadora, s’ha reduït la proporció de fumadors diaris, però entre el 2014 i el 2016 van despuntar els que reconeixien haver fumat en els últims 30 dies, segons dades recollides al portal del Pla Nacional sobre Drogues.
Precisament, prevenir l’inici del tabaquisme en aquest col·lectiu és "un objectiu prioritari" per als autors de l’estudi, que indiquen que no n’hi ha prou a informar els joves que és nociu", sinó que s’han de "confrontar els esforços de promoció de la indústria tabaquera".
Per això, asseguren que una "política efectiva de protecció" seria "la regulació estricta de la publicitat i la promoció del tabac", especialment per als dispositius electrònics que proporcionen nicotina, com els cigarrets electrònics o les pipes d’aigua. L’aparició d’aquests dispositius plantegen nous problemes, segons els metges, com que "frenen el procés d’abandonament del tabac d’alguns fumadors madurs" i en ocasions s’anuncien mitjançant "publicitat subliminar". Entre els adolescents espanyols, els nivells d’experimentació amb cigarrets electrònics i líquids arriben al 20%, segons aquest estudi.
"Desnormalitzar-ne el consum"
Paral·lelament, per motivar l’abandonament del consum entre els adults, els investigadors recomanen "proporcionar informació sobre els beneficis del seu cessament" i "desnormalitzar-ne el consum", de manera que "s’estengui la percepció que fumar és cada vegada menys freqüent i poc acceptat".
Notícies relacionadesSegons els autors de l’estudi, els professionals sanitaris, mitjançant un "rol actiu dels serveis d’atenció primària", han d’aconsellar els seus pacients fumadors que l’abandonin, la qual cosa té efectes positius entorn d’un 5% dels casos.
L’estudi, en el qual han participat metges i investigadors de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de les universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i Oberta de Catalunya, de l’Institut Català d’Oncologia i del CIBER Epidemiologia i Salut Pública de Madrid, ha sigut finançat parcialment per la Secretaria d’Investigació i Universitats del Govern català i per part de l’Institut de Salut Carles III del Govern espanyol.
