Un cambrer perd la custòdia dels seus fills per treballar massa

L’Audiència Provincial de Badajoz ha revocat la custòdia compartida a un pareque treballa de cambrer, feina que li feia difícil complir els seus deures diaris com a pare, per culpa de la seva extensa jornada laboral.

D’aquesta manera, la sentència, del 9 de juliol, estima el recurs interposat contra la sentència del jutjat de primera instància núm. 4 de Badajoz i decideix concedir la custòdia monoparental a favor de la mare.

En aquest sentit, la mare dels menors, entre els motius que invoca per justificar la custòdia monoparental és que el pare no pot compatibilitzar la seva feina amb l’atenció diària dels fills a causa de la seva professió de cambrer, segons informa el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (TSJEx).

La sala diu, sobre aquest cas, que la custòdia compartida dels fills menors és el règim “desitjable” però que no sempre es pot reconèixer i que l’elecció ha de ser “la més favorable per al menor”.

Afegeix que la custòdia compartida “no està prevista només per a progenitors desocupats o empleats amb horaris flexibles” i que en la societat actual l’ajuda familiar i externa està a l’ordre del dia sempre que “estiguem parlant de complementar, no de substituir el progenitor”.

“Difícil complir els deures parentals diaris”

En aquest cas, el pare explica, en el seu escrit d’oposició a l’apel·lació, que en un futur “adaptarà la seva feina per fer-se càrrec dels seus fills”, però tot i que la seva intenció sigui bona, apunten, de moment, “al treballar com a cambrer, la seva jornada laboral pot fer difícil el compliment dels seus deures parentals diaris”.

Així es manifesta, assenyala l’Audiència, quan en alguna ocasió els fills no han anat a l’escola perquè el pare s’ha quedat adormit, assenyala.

Notícies relacionades

Un pare perd la custòdia dels fills per fumar davant seu

Un pare perd la custòdia del seu fill per deixar-lo amb els seus avis

Per tot això, l’Audiència Provincial de Badajoz indica que “en el moment actual, el règim de custòdia compartida no sembla el millor règim de custòdia”, però deixa la porta oberta perquè si en un futur les circumstàncies canviessin “es podrà replantejar, en el seu cas, una altra decisió”.

La sentència és ferma, per la qual cosa no s’hi admet cap recurs en contra.