Condemnat a pagar les tasques d'extinció d'un incendi forestal que ell va provocar

La negligència de cremar rostolls o canyes a prop d’una zona forestal i provocar un incendi no només pot comportar que l’autor del foc s’assegui al banc dels acusats i que se li imposi una pena d’uns quants mesos de presó, sinó que també hauria de ser condemnat a pagar a la Generalitat les despeses dels serveis per extingir les flames. Això és el que li ha passat a J. B, que el 12 de gener del 2016 va originar un foc a Teià. Un jutge l’ha castigat a desemborsar 6.366 euros a la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis pel cost de les tasques dels Bombers, que van mobilitzar 25 efectius i vuit vehicles.

La sentència ha sigut de conformitat, a l’haver acceptat l’acusat la petició de la fiscalia de quatre mesos de presó (se li ha suspès) i multa per un delicte d’incendi forestal per imprudència greu. La pena és inferior a la reclamada inicialment, a l’aplicar-li l’acusació pública els atenuants de confessió i reparació del mal, perquè J. B. ha dipositat els 6.366 euros i 2.083 euros més pels danys produïts en una finca limítrofa, segons la resolució a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La jutge de Mataró que ha redactat la resolució sosté que, cap a les 12.15 hores del 12 de gener del 2016, l’acusat, malgrat “saber o acceptar que les condicions meteorològiques no eren gens adequades” i no haver comunicat, com dicta la normativa vigent, que faria foc, va cremar unes canyes que hi havia a la finca.

Condicions desfavorales

Notícies relacionades

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

Una fallada informàtica i l’operació sortida desborden la T4 a Madrid

Les flames es van estendre a la zona forestal pròxima, situada a menys de 500 metres. J. B, segons incideix la resolució, va fer aquest foc, a part, “sense adoptar les mesures de precaució més elementals”, com ara disposar d’aigua o un altre mitjà d’extinció, quan “sabia, a més, que es tractava d’un dia amb una condicions molt favorables a la propagació de l’incendi forestal”. Així, en aquella jornada, es van registrar 15 graus positius, una humitat relativa d’un 31% i una velocitat del vent de 20,5 quilòmetres per hora de mitjana cap a les dotze del migdia.

A l’encendre les canyes i sense que l’acusat adoptés les normes més “elementals” de cura a l’hora de “decidir i fer aquesta activitat en solitari”, el foc, sense poder evitar-ho, es va propagar “amb molta facilitat” dels marges cap a la zona forestal. En total es van cremar 1,8 hectàrees de terreny, format per matolls i pins. Al no poder controlar les flames, J. B va trucar al telèfon d’emergències. L’incendi va ser extingit pels Bombers al cap d’unes cinc hores i “van evitar amb la seva actuació que aquella extensió cremada i afectació no fos superior”. L’encausat va reconèixer a la policia municipal que ell havia cremat les canyes.