Anar al contingut

SENTÈNCIA A MATARÓ

Condemnat a pagar les tasques d'extinció d'un incendi forestal que ell va provocar

La sentència afirma que l'acusat va cremar unes canyes al seu terreny sense prendre mesures de precaució

Les flames van mobilitzar 25 bombers i vuit vehicles i van calcinar 1,8 hectàrees al municipi de Teià

J. G. Albalat

Condemnat a pagar les tasques d'extinció d'un incendi forestal que ell va provocar

MIGUEL A LOPES

La negligència de cremar rostolls o canyes a prop d’una zona forestal i provocar un incendi no només pot comportar que l’autor del foc s’assegui al banc dels acusats i que se li imposi una pena d’uns quants mesos de presó, sinó que també hauria de ser condemnat a pagar a la Generalitat les despeses dels serveis per extingir les flames. Això és el que li ha passat a J. B, que el 12 de gener del 2016 va originar un foc a Teià. Un jutge l’ha castigat a desemborsar 6.366 euros a la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis pel cost de les tasques dels Bombers, que van mobilitzar 25 efectius i vuit vehicles.

La sentència ha sigut de conformitat, a l’haver acceptat l’acusat la petició de la fiscalia de quatre mesos de presó (se li ha suspès) i multa per un delicte d’incendi forestal per imprudència greu. La pena és inferior a la reclamada inicialment, a l’aplicar-li l’acusació pública els atenuants de confessió i reparació del mal, perquè J. B. ha dipositat els 6.366 euros i 2.083 euros més pels danys produïts en una finca limítrofa, segons la resolució a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La jutge de Mataró que ha redactat la resolució sosté que, cap a les 12.15 hores del 12 de gener del 2016, l’acusat, malgrat “saber o acceptar que les condicions meteorològiques no eren gens adequades” i no haver comunicat, com dicta la normativa vigent, que faria foc, va cremar unes canyes que hi havia a la finca.

Condicions desfavorales

Les flames es van estendre a la zona forestal pròxima, situada a menys de 500 metres. J. B, segons incideix la resolució, va fer aquest foc, a part, “sense adoptar les mesures de precaució més elementals”, com ara disposar d’aigua o un altre mitjà d’extinció, quan “sabia, a més, que es tractava d’un dia amb una condicions molt favorables a la propagació de l’incendi forestal”. Així, en aquella jornada, es van registrar 15 graus positius, una humitat relativa d’un 31% i una velocitat del vent de 20,5 quilòmetres per hora de mitjana cap a les dotze del migdia.

A l’encendre les canyes i sense que l’acusat adoptés les normes més “elementals” de cura a l’hora de “decidir i fer aquesta activitat en solitari”, el foc, sense poder evitar-ho, es va propagar “amb molta facilitat” dels marges cap a la zona forestal. En total es van cremar 1,8 hectàrees de terreny, format per matolls i pins. Al no poder controlar les flames, J. B va trucar al telèfon d’emergències. L’incendi va ser extingit pels Bombers al cap d’unes cinc hores i “van evitar amb la seva actuació que aquella extensió cremada i afectació no fos superior”. L’encausat va reconèixer a la policia municipal que ell havia cremat les canyes.