Identificat el patró universal que prediu la longevitat de les espècies

¿Qué determina la longevidad de cada especie? Un equip d’investigadors espanyols ha constatat que hi ha una relació molt clara entre el que viu cadascú i la velocitat a la qual s’escurcen els seus telòmers, les estructures que protegeixen els gens en els cromosomes. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi que publica la revista ‘PNAS’, en el qual els investigadors demostren, a més, que aquesta relació es pot expressar amb una equació matemàtica, una fórmula capaç de predir amb exactitud la longevitat de l’espècie.

I és que, un flamenc viu 40 anys, un ratolí dos anys, un elefant 60 i una persona més de 80. El perquè és el que han provant de contestar científics del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) després d’analitzar nou espècies de mamífers i aus.

El treball s’ha fet en col·laboració amb el Zoo Aquarium de Madrid i la Universitat de Barcelona, informa el CNIO en una nota de premsa. Així, s’han comparat els telòmers de ratolins, cabres, dofins, gavines, rens, voltors, flamencs, elefants i humans per comprovar si és cert que les espècies els telòmers dels quals s’escurcen més ràpid viuen menys.

María Blasco, cap del Grup de Telòmers i Telomerasa del CNIO i directora del treball, assenyala que el que existeixi una relació tan clara entre velocitat d’escurçament dels telòmers i longevitat apunta que "hem trobat un patró universal, un fenomen de la biologia que explica la durada de la vida de les espècies, i que mereix més investigació".

L’origen de l’envelliment

Fa temps que se sap, gràcies en gran part al treball del grup de Blasco, que els telòmers estan en l’origen de l’envelliment de l’organisme. Aquests integren els extrems dels cromosomes, dins del nucli de la cèl·lula, i la seva funció és protegir els gens. No obstant, cada vegada que les cèl·lules es multipliquen per reparar danys, els seus telòmers es fan una mica més curts; al llarg de la vida pot passar que els telòmers s’escurcin massa i no es puguin regenerar més. Quan això passa la cèl·lula deixa de funcionar normalment.

Fins ara, no obstant, no s’havia trobat relació entre els telòmers de cada espècie i la seva longevitat; hi ha espècies amb telòmers molt llargs que viuen poc, i viceversa. I és per això que els investigadors del CNIO van decidir comparar no la seva longitud absoluta, sinó la velocitat d’escurçament: els telòmers humans perden de mitjana uns 70 parells de bases –els maons del material genètic– a l’any, mentre que els dels ratolins, uns 7.000 parells de bases, detallen els científics del CNIO en la seva nova investigació.

Ritme d’escurçament

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

"Nosaltres demostrem que l’important no és la mida inicial sinó el ritme d’escurçament, un paràmetre que prediu la longevitat d’espècie amb un alt grau de precisió", recalca Kurt Whittemore, primer signant de l’article. Això prediu la longevitat d’espècies molt millor que altres paràmetres considerats fins ara, com el pes corporal –en general les espècies més petites tendeixen a viure menys temps– o el ritme cardíac.

"Aquests resultats donen suport a la idea que l’escurçament crític dels telòmers i la consegüent aparició de dany en l’ADN telomèric i de la senescència cel·lular és un factor determinant de la durada de la vida de les espècies", escriuen els autors a 'PNAS'. Amb aquest punt de la discussió aclarit, el següent pas de la investigació serà estudiar espècies molt longeves per a la seva mida, com la rata talpera i el ratpenat.