L'ús del català creix lleugerament i s'acosta als nivells previs a l'"onada migratòria"

L’ús del català entre la població adulta ha crescut lleugerament en tots els àmbits i s’acosta als nivells previs a l’arribada de la "gran onada migratòria" entre el 2003 i el 2008, amb un 94,4% de la població que entén el català –128.000 persones més–; un 81,2% que el sap parlar –160.000 més–; un 85,5% que el sap llegir –300.000 persones més– i un 65,3% que el sap escriure –400.000 persones més–.

Segons l’'Enquesta quinquennal d’usos lingüístics de la població', de la conselleria i l’Idescat, presentada aquest dilluns i que es pot consultar aquí, hi ha més persones que saben català, amb percentatges que se situen progressivament en la línia dels de fa 15 anys.

La consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, ha dit que estan contents amb aquests resultats i que cal llegir aquesta enquesta en positiu, destacant que l’escola "fa un bon paper i la immersió lingüística funciona".

Això s’ha produït en un escenari en el qual, entre el 2013 i el 2018, s’ha registrat un saldo migratori global de 90.000 persones, tot i que han arribat a Catalunya 280.000 persones nascudes a l’estranger, la qual cosa, per la directora general de Política Lingüística, Esther Franquesa, significa que en proporció "s’ha crescut lleugerament més".

D’altra banda, el 76,4% de la població adulta utilitza el català al llarg d’un dia qualsevol, un ús que creix lleugerament en l’àmbit comercial i que s’estanca en les entitats bancàries: "Els carrers són també una escola", ha dit Franquesa, que ha animat a no deixar d’utilitzar-lo en aquest àmbit.

El 52% té el castellà com a llengua inicial

Ha avisat que augmenta l’ús combinat de llengües, català i castellà, ja que ha crescut el nombre de persones que té tant el català com el castellà com a llengua inicial.

Concretament, 2 milions de persones tenen el català com a llengua inicial –una xifra que ha passat del 31% al 31,5% de la població adulta–, mentre que el castellà ha baixat lleugerament de 3,4 milions a 3,3, tot i que és un 52,7% de la població la que el té com a llengua inicial –venint del 55,1% el 2013–.

Franquesa ha celebrat que totes les habilitats entorn del català –parlar-lo, entendre’l, llegir-lo i escriure’l– han millorat respecte al 2013, i en una retrospectiva des de 1981, sempre hi ha hagut increment: les quatre habilitats creixen i ho fan de manera "espectacular" la d’escriure’l passant del 31,5% al 65,3% des de 1981.

També ha destacat els comportaments lingüístics dels joves: "No són tan negatius com els que sentim", ha dit Franquesa, que ha remarcat l’augment de l’ús compartit de català i castellà.

S’ha ampliat la mostra

El director de l’Idescat, Xavier Cuadras, ha explicat que la novetat de la mostra és la seva ampliació, passant de 7.500 a 9.000 persones permetent obtenir una "mostra significativa" i més representativa territorialment.

Per situar les dades, Cuadras ha concretat que un 40% dels residents catalans són nascuts fora de Catalunya; del 60% restant nascut a Catalunya, un 15% té els dos pares nascuts fora de Catalunya, de manera que queden en total un 45% de ciutadans que han nascut a Catalunya o amb almenys un dels dos progenitors nascuts a Catalunya.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

La consellera ha destacat que la comunicació a les xarxes socials i aplicacions de missatgeria ha fet un "favor" a l’ús del català, amb missatges de mòbil en català que han desinhibit els qui no el van aprendre a l’escola, especialment entre les persones més grans.

El 'cumpleanys' de Rosalía

Sobre el polèmic castellanisme 'cumpleanys' utilitzat per la cantant Rosalía en la seva última cançó –en català–, la consellera ha reivindicat que "els creadors tenen el dret, ja ho deia Horaci, de dir lliurement el que vulguin", i que després les institucions lingüístiques poden decidir aprovar els neologismes que considerin; i ha celebrat que la llengua sigui un element mòbil.