Sis de cada deu catxalots morts a les Canàries van ser atropellats per barcos

Gairebé el 60% dels catxalots  que van ser trobats morts a la costa de les Canàries o flotant en les aigües que envolten les illes entre el 2000 i el 2017 presentava lesions que delataven que havien sigut arrossegats per barcos, en un problema que afecta sobretot les cries.

Aquesta xifra, recollida aquest mes en un article publicat a la revista 'Frontiers in Marine Sciences', no és del tot nova, perquè són diversos els treballs que venen advertint des de fa anys sobre la pressió que les línies del ferri d’alta velocitat exerceixen sobre els cetacis a les Canàries, en particular sobre els catxalots.

De fet, el 2016 una investigació de la Universitat de La Laguna va llançar una alerta inquietant: uns quants anys a les Canàries han mort més catxalots per col·lisions amb barcos que cries d’aquesta espècie han nascut, cosa que a a la llarga en pot comprometre la supervivència a les illes.

¿Van morir pels atropellaments?

No obstant, faltava per aclarir un dubte: ¿Tots els cadàvers de catxalots que presenten traumes propis de la col·lisió amb un barco van morir per aquest motiu o una part van ser atropellats quan ja havien mort per una altra causa i flotaven a la deriva?

I aquesta qüestió no tenia una resposta fàcil, perquè en molts casos els cossos eren trobats en tal grau de descomposició que la necròpsia no podia ser concloent.

Deu investigadors de les universitats de Las Palmas de Gran Canaria i Sao Paulo, encapçalats per Marina Arregui i Yara Bernaldo de Quirós, publiquen ara una tècnica que permet resoldre aquests dubtes per molt deteriorat que estigui el cos del cetaci en qüestió, a través de l’estudi de l’embòlia pulmonar grassa.

Aquests investigadors demostren que les fractures d’ossos com les que produeix una col·lisió amb un barco alliberen al corrent sanguini dels animals partícules de greix que deixen el seu rastre en diversos òrgans, en particular als pulmons. Però això només es produeix si la seva sang continua circulant, si el seu cor bomba... és a dir, si el catxalot ha sigut atropellat en vida.

Aplicada aquesta tècnica en 16 cossos de catxalots sobre els quals hi havia dubtes de si havien sigut atropellats en vida o ja morts, perquè van aparèixer deteriorats o molt deteriorats entre els anys 2001 i 2014, s’ha demostrat que el 81% va patir un col·lisió amb un barco en vida.

Les rutes més transitades

Dels 16 casos a examen, 13 eren cries o juvenils (10 +3) dels dos sexes i tres femelles subadultes o adultes (1 +2). Més de la meitat d’aquests catxalots atropellats (56%) van aparèixer flotant a la costa oriental de Tenerife; el 18,75%, a la costa oriental de Gran Canària, i el 12,5%, a la costa oriental de Fuerteventura.

Els autors remarquen dos aspectes: els punts de l’arxipèlag on més catxalots atropellats apareixen coincideixen amb les rutes més transitades per ferris ràpids (barcos que van de 38 a 53 quilòmetres per hora) i d’alta velocitat (de més de 55 km/h) i que el grup d’edat més castigat és el de les cries, fet que no és estrany, perquè és conegut el paper de "guarderia" que les aigües de les Canàries exerceixen per a aquesta espècie.

Notícies relacionades

Davant el temporal, Protecció Civil apel·la a l’"autoprotecció"

Catalunya injecta 231 milions a l’escola inclusiva

Sobre això, apunten que potser les cries corren més risc de ser arrossegades pels ferris perquè encara no han desenvolupat tota la seva capacitat de busseig i necessiten passar més temps a la superfície, a més de perquè neden més lent que els adults. Quant a les femelles, el seu perill és estar a la superfície amb la seva prole.

En qualsevol cas, aquest grup científic recomana que a les Canàries s’adoptin mesures preventives sobre el trànsit marítim similars a les que els Estats Units han implementat a la seva costa est, a les zones amb més abundància de cetacis, que van des d’imposar límits de velocitat als ferris a reorganitzar les rutes marítimes.