Trump dona el primer cop contra l'Obamacare

Donald Trump està més a prop d’aconseguir la seva primera (i única) victòria legislativa d’envergadura fins ara. La Cambra baixa del Congrés nord-americà va aprovar ahir el projecte de llei republicà per reemplaçar la reforma sanitària de Barack Obama, també coneguda com a 'Obamacare', una llei amb llums i ombres que els conservadors han demonitzat des que va ser aprovada el 2010. Perquè la nova versió pugui materialitzar-se, haurà de passar pel Senat, on l’espera un tràmit bastant més complicat. Però el primer pas ja està donat i amb tanta pressa que els republicans 

ni tan sols han esperat a conèixer l’avaluació independent de la seva proposta. No saben ni quant costarà a l’erari ni quants nord-americans guanyaran o perdran la cobertura sanitària.

    

El risc de precipitació és manifest, donat que pocs assumptes preocupen tant els nord-americans com la sanitat i els seus costos. El 2018 hi ha eleccions legislatives, i el futur de molts congressistes dependrà del desenllaç d’aquesta nova llei, esmenada de pressa i corrents pels republicans, sis setmanes després que la seva primera proposta fracassés estrepitosament pel rebuig d’alguns dels seus membres, la facció més extremista. L’anàlisi d’aquella temptativa inicial, molt similar a l’actual, no convidava a actuar amb pressa. L’Oficina de Pressupostos del Congrés va estimar que 24 milions de nord-americans perdrien amb el 'Trumpcare' la cobertura sanitària d’aquí al 2026, de manera que la xifra de ciutadans sense pòlissa passaria dels 26 milions actuals a 52 milions.

AJUDES INSUFICIENTS

Els republicans insisteixen que el seu pla abaratirà els costos, augmentarà el nombre d’assegurats i els donarà més llibertat per escollir els seus metges. S’haurà de veure. La seva principal esmena a la versió inicial de la llei de sanitat americana, nom amb què ha sigut batejada, atorga als estats l’autoritat per permetre que les asseguradores discriminin els pacients amb malalties preexistents, és a dir, que els cobrin més per les seves pòlisses que als ciutadans sans. Trump va prometre en la campanya que això no passaria i, per evitar-ho, la llei inclou 8.000 milions de dòlars en ajudes durant cinc anys per compensar els afectats. El problema és que, segons un estudi de Kàiser Permanent, es necessitarien 23.000 milions de dòlars anuals.

  

 Així que es va aprovar la llei a la Cambra de Representants, que va passar pels pèls, amb el vot en contra de 20 republicans, només dos menys dels que haurien sigut suficients per bloquejar-la, i el rebuig en bloc dels demòcrates, Trump es va emportar tots els congressistes republicans a la Casa Blanca per celebrar a bombo i platerets la seva victòria política. «L’acabat està increïblement ben fet», va dir el president referint-se al projecte de llei. «No només hem trobat un pla sanitari increïble, sinó que a més hem unit el Partit Republicà», va afegir.

    

Però és difícil imaginar com acabaran al final sortint-los els comptes als conservadors. Entre altres coses, la seva reforma limitarà l’expansió del 'Medicare', el programa públic que ha servit per assegurar milions de nord-americans pobres. També acaba amb l’obligació d’adquirir una pòlissa, imposada perquè la gent sana compensi els costos dels malalts i les persones grans. Elimina a més a més els estàndards mínims de qualitat de les pòlisses, que van servir per assegurar que totes cobrien aspectes com la maternitat, les malalties mentals o el tractament per drogodependència.

Notícies relacionades

Trump viatjarà a l'Aràbia Saudita, el Vaticà i Israel en la seva primera gira internacional

Trump impulsarà un nou pla de salut quan "exploti" l''Obamacare'

    

Si l’'Obamacare' oferia subsidis en funció del salari, amb el 'Trumpcare' es concediran en funció de l’edat, de manera que un milionari rebrà el mateix que el treballador a temps parcial, una mesura fiscalment molt regressiva. En aquest mateix sentit, la nova reforma acaba amb els impostos addicionals a les rendes més altes que es van imposar per pagar els costos de la llei de cobertura assequible, nom amb què es va anomenar la d’Obama.