L'Audiència ordena que el suïcidi de Carrasco sigui instruït com a violència masclista

La mort de María José Carrasco, la malalta d’esclerosi múltiple que va morir ajudada pel seu marit, Ángel Hernández, i el final de la qual va ser gravat en un vídeo, serà instruïda, almenys pel que fa als primers procediments, en un jutjat de violència sobre la dona. L’Audiència Provincial de Madrid ha ordenat atribuir la competència al jutjat especialitzat número 5, malgrat que aquest va rebutjar en un primer moment ocupar-se del suïcidi assistit al considerar que Carrasco va expressar “de forma seriosa i inequívoca” que volia morir i que per això necessitava l’ajuda del seu marit, segons es va poder veure en diverses entrevistes televisives i en el vídeo gravat per Hernández abans de facilitar-li la substància letal.

Si bé l’Audiència de Madrid ha resolt que en aquesta fase “inicial i embrionària de la investigació”, en la qual encara no consten els informes medicoforenses, ni el “pen-drive” amb el vídeo, ni proves “acreditatives” de la petició expressa de Carrasco, entre altres diligències per practicar, “no es donen les circumstàncies per determinar fefaentment si es tracta d’un acte de violència contra la dona en l’àmbit de la parella”, com determina la llei integral contra aquesta xacra.

En una resolució de 16 pàgines, la Sala considera que, “tractant-se d’una qüestió de fons que, en aquesta fase processal no pot fixar-se amb la rotunditat pretesa i que és dependent de les diligències ressenyades, [...] i sense fer valoracions impròpies d’aquest moment processal”, no es presenta la “causa d’exclusió” que va argumentar la magistrada del jutjat de violència sobre la dona número 5.

Cooperació al suïcidi

Aquesta jutge va rebutjar la inhibició del Jutjat d’Instrucció número 25 al considerar els fets com a possible delicte de cooperació al suïcidi, ja que, segons el seu criteri, Carrasco va expressar de forma reiterada el seu desig de morir i “indiciàriament” Hernández li va subministrar a la seva dona “una substància que li va causar la mort”. Segons la seva opinió, aquesta situació “no és la manifestació de cap tipus de violència física, psíquica o limitació de llibertat”.

També la Fiscalia es va oposar a jutjar Hernández com un maltractador i va al·legar que la seva conducta no va suposar una “manifestació de domini, desigualtat i supremacia”, comportament que s’ha de presentar, segons el ministeri públic, perquè un delicte contra una dona sigui considerat violència masclista.  

El debat sobre l’eutanàsia

Notícies relacionades

Les baixes penes a Espanya vinculades a la marihuana atrauen les màfies internacionals

"Celebrem per tercer any"

Si bé, l’Audiència Provincial, en una resolució contra la qual no cap recurs, ordena que sigui el jutjat especialitzat el que instrueixi un cas que va reobrir el debat a Espanya entorn de l’eutanàsia. I és que Hernández no es va ocultar com han fet altres persones que han ajudat a morir els seus familiars propers, per por de ser processats, ja que el suïcidi assistit continua estant penat amb entre 2 i 10 anys de presó.

El marit de Carrasco ho va fer a cara descoberta i estirant les orelles als polítics  per no haver sigut capaços d’aprovar la despenalització en la passada legislatura. “Jo confiava que s’aprovés l’eutanàsia, però vist això...”, argumenta ell en el vídeo en què es veu com Carrasco expressa el seu desig de morir i ell li acosta un vas amb una palla amb la substància letal, que ella beu. A més, Hernández va escriure una carta en la qual va reconèixer els fets i va explicar-ne els motius: Carrasco portava malalta des del 89 i necessitava el seu marit per a tot, motiu pel qual desitjava acabar amb el seu sofriment.