UN QUILO I MIG PER PERSONA

La Generalitat desmenteix que hi hagi tovalloletes que es puguin tirar al vàter

Territori i l'AMB llancen una campanya perquè no es tiri "cap" article d'higiene al lavabo

"Hem de tallar aquest problema d'arrel. El vàter no és una paperera", afirma el conseller Calvet

estem-creant-un-monstre-i-aix-no-s-cap-pelcula-30- / periodico

3
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

El Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han llançat aquest dimecres una campanya de publicitat per revertir el mal hàbit de tirar tovalloletes i altres articles d’higiene personal pel vàter, una acció que genera una despesa de fins a un milió d’euros anual a Catalunya per la seva difícil retirada de la xarxa d’aigües. La campanya fa referència a qualsevol tovalloleta, tot i que algunes marques publicitin que les seves sí que es poden tirar pel lavabo, cosa que Territori desmenteix. "No se’n pot tirar cap. Totes han d’anar a les escombraries amb els sòlids", insisteixen.

Amb el títol 'Estem creant un monstre, i això no és cap pel·lícula', la campanya es basa en un curt en el que els protagonistes tiren una tovalloleta i un bastonet de les orelles pel lavabo, cosa que provoca la reacció d’un monstre. A l’anunci s’hi veuen alguns dels efectes, el més important la recollida en una planta depuradora.

Tovalloletes, compreses i tampons, en una tuberia de la depuradora del Prat de Llobregat / Amb

La campanya publicitària costa 1,5 milions d’euros i l’espot, rodat com una pel·lícula de por, s’emetrà a la televisió, les xarxes socials i també a les sales de cine. "La idea és que quan llancem una tovalloleta o altres residus d’higiene personal el vàter se’ls emporta com si res. I no en veiem les conseqüències, i per això no ens n’adonem. És a dir, estem creant un monstre perillós, però que no veiem", informen els promotors de la campanya. 

4.400 tones a l’any

El conseller de Territori, Damià Calvet, ha donat en roda de premsa algunes xifres impactants, com que només a les depuradores de Barcelona i la seva àrea metropolitana "es recullen cada any 4.400 tones de residus sòlids, la majoria dels quals són tovalloletes d’higiene personal, i això significa un quilo i mig per persona i any". Només a Manresa se’n recullen 17 tones i a Lleida, 247, segons les dades del 2017, les últimes disponibles. Només la depuradora de Gavà-Viladecans va retirar el 2017 un total 244 tonelades de tovalloletes humides.

Sobre el fet que algunes marques indiquin en els seus envasos que la seva tovalloletes es psoen llençar a al WC –com les Bosque Verde, del grup Mercadona; les Colhogar i les Scottex–, Calvet ha insistit que no hi ha diferències i que aquestes tampoc es poden llançar al cicle de l’aigua. "El vàter no és una paperera", ha insistit Calvet, que ha anunciat que el seu departament i l’Institut Català de Consum investigaran si aquestes marques que publiciten aquesta qualitat de les seves tovalloletes humides fan publicitat enganyosa. Les empreses Mercadona i Eroski han explicat a aquest diari que els seus productes reuneixen tots els requisits que exigeix la normativa europea per ser considerats biodregradables i que, per tant, sí que poden indicar que es llancin al vàter.

Com afecten les tovalloletes a les depuradores

A Catalunya hi ha més de 600 depuradores i totes s’enfronten al problema de les tovalloletes humides de la mateixa manera. Aquestes instal·lacions disposen d’una única entrada o cambra de recepció en què se separen la sorra, les pedres, les restes vegetals i altres residus sòlids, que es retiren, amb una gran cullera mecànica. Després, l’aigua passa per dos canals, un de desarenador i un de desgreixador, on es retiren més restes. Després un tercer filtre pemet treure els sòlids de petits.

Notícies relacionades

Les tovalloletes, els bastonets, els cotons, els tampons i les compreses que es tiren al vàter s’ajunten en el seu camí cap a la depuradora amb greixos i olis i generen una massa compacta que es denomina 'fatberg' que, segons Territori, obtura les tuberies i les baixants dels edificis i embussa les depuradores, però també afecta l’ecosistema marí i dispara la despesa pública per poder procedir a la seva retirada.

Cada vegada més restaurants, bars i altres establiments de concurrència pública disposen de papereres tant als lavabos d’homes com en els de dones perquè s’aboquin allà les tovalloletes i altres articles d’higiene utilitzats. D’altres fins i tot demanen amb un cartell que es dipositi el paper higiènic utilitzat en aquestes papereres. Normalment, en aquest últim cas es tracta de locals que ja han tingut problemes amb els desguassos en el passat. "Es tracta d’anar a l’origen, de conscienciar l’usuari, perquè aquests articles no acabin en el cicle de l’aigua," insisteix Puig.

Temes:

Catalunya