Les denúncies per violacions a menors es disparen: creixen un 54,7%

L’avanç de dades sobre violència sexual de la fiscalia corresponent al 2018 torna a donar dades alarmants. Les diligències sobre delictes contra la llibertat sexual van créixer l’any passat un 23,2%, i amb això es consolida la tendència a l’alça que reflecteixen els informes de criminalitat del Ministeri de l’Interior en els últims anys. Les agressions sexuals són una constant, inclosos els atacs a nenes. Segons el ministeri públic, les denúncies de violacions a menors de 16 anys van augmentar un 54,7%, les d’agressió sexual (sense penetració) un 40,5% i l’abús sexual (sense violència) un 25,5%. També van experimentar un repunt del 60,7% les denúncies d’adolescents per assetjament sexual mitjançant mòbil o xarxes socials.

L’alça de procediments judicials contra menors està en consonància amb l’augment de diligències obertes per violència sexual a qualsevol edat. Així, van créixer un 23,8% les denúncies d’agressions sexuals, un 9,5% les violacions i fins a un 83,5% els delictes d’abús sexual amb accés carnal. També va augmentar l’assetjament sexual i només van disminuir els delictes d’exhibicionisme, prostitució de menors o incapaços o utilització de menors amb finalitats pornogràfiques, si bé van augmentar la tinença de pornografia i la corrupció de menors.

¿Augment de casos o de denúncies?

Tret de les excepcions esmentades, l’avanç de dades de la Fiscalia General de l’Estat mostra, per tant, un creixement exponencial del nombre de denúncies, però els especialistes no tenen clar si es deu al fet que s’han intensificat les agressions o bé a una consciència social més gran, gràcies al #Metoo o al 8-M, que ha provocat que les dones s’atreveixin a denunciar situacions que abans patien en privat i només compartien amb el seu entorn més pròxim. I això que hi continua havent moltes dones, segons explica Beatriz Bonete, sociòloga i expresidenta de la Federació d’Assistència a Víctimes Stopviolència Sexual, que acudeixen a les oenagés a la recerca d’ajuda psicològica i assessoria però no interposen una denúncia, que provoca que bona part de la violència sexual continuï encara oculta i impune.

En qualsevol cas, el psicòleg especialista en menors Javier Urra té clar que s’ha produït el doble fenomen: han augmentat les agressions i també es denuncien més. Segons la seva opinió, es deu al fet que “la societat està molt sexualitzada i els joves absorbeixen a la xarxa moltíssima pornografia i conductes agressives”. “A més, alguns joves volen demostrar conductes masclistes i de poder, també en grup, i encara més, gravar-les i transmetre-les, ja que saben que hi ha qui les aplaudeix”, assenyala.

I és que no convé oblidar, afegeix Bonete, que el rearmament del masclisme que per alguns col·lectius representa Vox, com a reacció a l’apoderament femení, pot tenir translació a les relacions privades i que determinats homes que abans estaven més cohibits a l’hora de fer accions socialment incorrectes se sentin ara més avalats i “amb més dret a agredir i a marcar un territori que consideren seu”.

L’absència d’educació sexual

El caldo de cultiu en què neda el masclisme portat a l’extrem de l’agressió sexual és l’absència d’educació afectivosexual a les escoles i instituts espanyols, de manera que molts joves tenen en la pornografia el seu principal mestre i referent sobre com s’han de desenvolupar les relacions íntimes. I és que, malgrat que la llei de terminis de l’avortament incloïa un capítol destinat a incorporar ensenyaments sobre sexe igualitari al currículum educatiu, “s’ha quedat en un calaix”, segons explica Mar Venegas, sociòloga i investigadora sobre el tema.

Excepte a Andalusia, on hi ha una assignatura optativa, que recull temes d’educació afectivosexual, a la resta d’Espanya aquests continguts s’ofereixen generalment en xerrades puntuals que fan oenagés i experts, a demanda del professorat i els centres educatius. “Som a anys llum dels països de l’entorn”, afegeix la també professora de la Universitat de Granada.

El Govern central ha mostrat intenció d’incloure aquests ensenyaments “en totes les etapes educatives”, però és un avanç problemàtic, perquè hi ha una forta oposició de l’Església  i d’alguns pares. Així mateix, el PSOE va deixar a mig camí la reforma dels delictes sexuals, que acaba amb el delicte d’abús i considera tots els atacs agressions sexuals, després de la polèmica sentència de ‘La manada’, que no va considerar que els cinc sevillans intimidessin violentament la víctima i per això els va condemnar per abús.

Les carències judicials

La fiscal especialista en violència de gènere Susana Gisbert considera que s’ha d’anar més enllà i que la persecució i el càstig dels atacants sexuals es considerin un “bé públic”, al poder impedir que s’ataqui una altra persona, i no un bé privat. D’aquesta forma, el procediment judicial es podria iniciar a instàncies del ministeri públic o després de la denúncia d’un testimoni, si la víctima refusa fer-ho per si mateixa.

Notícies relacionades

Les violacions en 'manada' s'expandeixen: 14 aquest any

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Així mateix, la fiscal considera que ja toca traslladar el Conveni d’Istanbul a la legislació espanyola, de manera que, a l’ampliar el concepte de violència de gènere a tots els atacs que pateixen les dones per aquesta circumstància, els jutjats especialitzats puguin ampliar les seves competències a les agressions sexuals.

A més, Gisbert proposa una reforma legal perquè les víctimes de violacions no hagin de declarar diverses vegades i augmentar l’especialització en aquests delictes de tots els operadors judicials.