Catalunya, cada cop més vella

La població de Catalunya arribarà alsvuit milions d’habitantsl’any 2030 a causa de la immigració, ja que el creixement natural dels autòctons serà negatiu –hi haurà més morts que naixements–, i un 22,3% dels catalans tindran més de 65 anys, amb un sobreenvelliment dels que tenen més edat.

Això ho conclou una projecció demogràfica elaborada perl’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)que ha presentat avui el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès.

L’estudi avança que la població escolar que cursarà estudis de primària d’aquí al 2030 disminuirà un 17,8%, mentre que en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’educació universitària augmentarà, ja que les cursaran les generacions més nombroses, nascudes al voltant del 2008.

Esperança de vida

El director de l’Idescat, Frederic Udina, ha destacat que aquesta cinquena edició de la projecció de població de Catalunya –es renova cada 5 anys– és "un exercici arriscat i no exempt de possibilitats d’error, però necessari per analitzar els canvis i tendències i ajudar les administracions a dissenyar estratègies de polítiques públiques".

L’estudi també assenyala que l’esperança de vida se situarà en 83,2 anys per als homes i 88 en les dones gràcies als avenços mèdics i tecnològics, ja que l’esperança de vida augmenta a un ritme de "2 o 2 anys i mig cada dècada", ha explicat el director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve.

La projecció demogràfica apunta a un envelliment de la població, ja que augmentarà la franja de més de 65 anys, que serà de més d’1,7 milions de catalans el 2030 –un 22,3% de la població– quan actualment és del 18,8%.

La població activa –de 16 a 65 anys– augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos, i passarà dels 4,863 milions del 2018 als 5,088 milions el 2030, superant el màxim històric registrat el 2009, que va ser de 5,022 milions.

Més naixements

D’altra banda, els naixements augmentaran lleument, passaran dels 1,37 fills per dona el 2018 als 1,51 fills per dona el 2030. No obstant, les morts augmentaran i, per primera vegada des que l’Idescat en té constància, es produirà un creixement negatiu.

"El repte com a societat és aconseguir que la maternitat desitjada es converteixi en maternitat realitzada, ja que els estudis demostren que les dones volen més fills dels que acaben tenint, i augmentar, no només l’esperança de vida, sinó la qualitat de vida, per assegurar que les persones visquin més anys, però millor", ha dit Esteve.

Segons la projecció, el 2030 totes les zones de Catalunya tindran més població, excepte les Terres de l’Ebre, on disminuirà un 0,7%, i en tres de cada quatre comarques hi haurà més defuncions que naixements, una situació "que es compensarà amb el flux migratori", ha augurat Esteve.

Les comarques situades al litoral i el prelitoral de Barcelona, Girona i Tarragona –excepte les comarques de l’Ebre– són les que creixeran més i les comarques de la Terra Alta –8 %–, el Pallars –4,2 %–, les Garrigues –3,7 %– i l’Alta Ribagorça –3,3 %– seran les que més veuran disminuïda la seva població.

"Davant d’aquest escenari de població longeva, però amb escassetat de recursos", ha remarcat la secretària general del Departament d’Economia, Natàlia Mas, "és més necessari que mai un creixement sostenible i desplegar els objectius 2030".

Els reptes de l’Administració

Notícies relacionades

Catalunya ja té gairebé 7,5 milions d'habitants

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Per al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, aquests resultats són "bones notícies, ja que la població continuarà creixent i les cotitzacions pujaran", i ha assenyalat que els reptes per a les administracions són acompanyar el creixement demogràfic amb la millora de la productivitat i augmentar la despesa social a causa de l’envelliment de la població per "assegurar que és un envelliment actiu, digne i de màxima qualitat de vida".

Davant del final de l’etapa d’Udina com a director de l’Idescat, Aragonès l’ha felicitat per la seva feina durant els 8 anys que ha estat a càrrec de la institució, ja que ha aconseguit "la seva modernització i l’ha convertit en un instrument rigorós, exhaustiu i útil per a la població".