El litigi pels 111 béns de la Franja queda vist per a sentència

“Alea iacta est”. Amb la locució llatina ha resumit l’advocat del bisbat de Barbastre-Montsó (Joaquín Guerrero), aquest divendres a les portes del Jutjat de Primera Instància de Barbastre, el final dels dos dies de judici arran de la demanda interposada per la diòcesi d’Osca contra el bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida. Els primers reclamen als segons 111 obres d’art originàries de les parròquies de la Franja que al seu dia van estar sota el paraigua de la mitra ilerdenca i el 1995 van passar a formar part del bisbat de Barbastre. La sort ja ha estat tirada, sí, o el que és el mateix, totes les parts han exposat les seves actituds i ara li toca al jutge dictar sentència. Una decisió que es decanti cap a on es decanti no serà definitiva, ja que les dues parts recorreran si el veredicte no és del seu grat.

El judici ha acabat tal com va començar: amb posicions totalment divergents, i amb tots els participants convençuts que els seus arguments han sigut els millors. D’una banda, la part aragonesa defensa que s’executin les sentències canòniques que decideixen traslladar les peces a l’Aragó. “Mantenim que les declaracions i sentències de l’Església tenen valor”, ha resumit Guerrero.  Als antípodes s’ha posicionat l’advocat del consorci Jordi Vives: “el bisbat [de Barbastre] apel·la a unes resolucions canòniques que ja ha quedat dit en la justícia espanyola, a l’Audiència Provincial d’Osca, que no són eficaces a Espanya”. En al·lusió a la sentència dictada el 2010 en primera instància i ratificada el 2011 per l’Audiència denegant l’exequàtur (reconeixement de sentències de tribunals estrangers) i afirmant que els decrets vaticans no tenen efectes civils a Espanya.

Contractes de compravenda

Notícies relacionades

Batalla judicial fratricida entre bisbes per 111 obres d'art

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

Sobre el valor de les proves que certifiquen la propietat dels 111 béns tampoc s’han posat d’acord les parts. Mentre que per a la defensa de la diòcesi de Barbastre “no hi ha ni un sol document que sigui un contracte de compravenda”; per a Vives el tema és un altre: “El dret espanyol no exigeix un contracte escrit per a una compravenda, per a una permuta o per a una donació, per tant és una exigència supèrflua, n’hi ha prou amb acreditar que hi ha un acord verbal i això és el que hem intentat fer amb els 4.000 folis de documentació” presentada. Documents de finals del segle XIX que recull la correspondència entre rectors i bisbes en qui es “constata la voluntat reciproca d’intercanviar béns o fer vendes” per cobrir determinades necessitats de les parròquies.  

En l’únic que coincideixen les dues parts és en tenir la raó del seu costat i en què la sentència tardarà. No en va el litigi es resumeix (o no) a 36 volums, 25.000 folis i 1.037 documents.