Anar al contingut

nova plataforma

Els experts criden a tractar els pedòfils abans que es converteixin en pederastes

Una iniciativa de psicòlegs, forenses i criminòlegs brinda una eina per assistir persones que estableixin atracció cap als menors

L'abús infantil "és un delicte", subratllen, però invertir en la prevenció és la millor manera de provar de reduir "la xifra de víctimes"

Guillem Sànchez

Els experts criden a tractar els pedòfils abans que es converteixin en pederastes

"El problema és que al parlar d’abús sexual infantil no distingim entre pederàstia i pedofília i sense aquesta diferència resulta molt difícil comprendre el problema i buscar-hi solucions", diagnostica Núria Iturbe, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress). "Només un 40% dels pedòfils –processats per delictes sexuals– són també pedòfils", matisa Thuy Nguyen, de l’Institut de Psicologia Forense (IPF). Per protegir les víctimes és necessari posar el focus "sobre els agressors" i "tractar-los" perquè possiblement, d’aquesta manera, "s’aconsegueixi" reduir la xifra de menors abusats, conclou Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB).

Els tres experts han presentat aquest divendres la plataforma PrevenSI que a través de l’adreça de correu info@prevensi.es i la web prevensi.es pretén convertir-se en un recurs al qual puguin recórrer de forma anònima homes que hagin pres consciència que sentin desig sexual cap als menors i vulguin evitar acabar cometent abusos o consumint pornografia infantil. Aquesta és la diferència substancial que distingeix pedòfils de pederastes. Els primers senten l’atracció cap a nens o nenes –acostumen a ser nenes– menors de 13 anys, però només passen a ser també pederastes si acaben portant a la pràctica aquest impuls i delinquint. Per això, resulta tan important actuar abans, perquè el tractament en molts casos pot aconseguir que l’impuls es controli i aparegui el que en anglès es coneix com a “pedòfil virtuós”, pacients que malgrat ser diagnosticats no cauen en una conducta criminal.

En sentit invers, subratllen Pueyo, Iturbe i Nguyen, tan sols la meitat dels pederastes que es troben en centres penitenciaris són diagnosticats de pedofília. “En molts casos l’abús que han comès els processats s’ha degut a l’oportunitat”, subratllen, o perquè han abusat de menors –a Espanya el consentiment sexual no pot entregar-se fins als 16 anys– l’aspecte o conducta del qual no encaixa en el que la literatura científica considera que són nens, o nenes. En qualsevol cas, conclouen, l’impuls pedòfil no extingeix la responsabilitat dels abusadors. Perquè “tractar-los de malalts seria dir que no són culpables del que fan”, insisteix Iturbe. “L’abús sexual infantil és sempre un abús de poder” i així ha de ser abordat, remarquen.

Les xifres actuals del problema “no són precises” explica Pueyo. “Sabem que un 5% dels homes presenten pensaments o fantasies pedòfiles però aquesta és només una conclusió obtinguda en enquestes. Però la realitat del fenomen encara es desconeix”.

L’objectiu de la plataforma no és cap altre que tractar de contenir una epidèmia que destrossa vides a edats primerenques. Entre un 10% i un 25% de la població va patir abusos en la infància. A més, la meitat dels que els han patit ho han fet de forma reiterada. “La societat ha d’entendre que invertir en prevenció és necessari però també és rendible. Els diners que s’inverteixen a tractar víctimes o a mantenir interns en una presó agressors són incalculables”, raona Pueyo. Evitar que els pedòfils acabin convertint-se en pederastes evita les dues coses: que pateixin les víctimes i un estalvi econòmic a les arques públiques. Una altra dada reafirma aquesta tesi: cada pederasta, de mitjana, ha abusat d’entre 4 i 5 víctimes.

La nova eina també està per assessorar professionals que tracten pacients amb aquesta desviació, o per orientar empreses que vulguin fer processos de selecció establint filtres per evitar pederastes, o per a ciutadans que vulguin consultar sospites que tenen sobre casos que han detectat en el seu entorn. A la web hi ha materials d’autoajuda i les persones que demanin ajuda seran derivades als centres que podran ajudar-los, siguin víctimes o agressors potencials. “Nosaltres atenem de forma confidencial qualsevol persona que es posi en contacte amb nosaltres, però si ens notifiquen una situació en la qual corre perill un menor ho denunciarem”, avisa Nguyen.

PrevenSI és una iniciativa d’Intress, IPF i Fundació IRES que ara persegueix finançament, tant públic com privat per consolidar-se com un instrument útil per a la lluita de la pederàstia es converteixi “una responsabilitat col·lectiva”. Està basat en projectes arrelats en països com Alemanya, Suècia o França. El germànic Dunkelfeld, que funciona des del 2005, ofereix tractament gratuït i confidencial a persones que busquen ajuda terapèutica per controlar el seu desig sexual cap a nens. Fins al moment, més de 9.500 persones d’aquest país han contactat amb aquest recurs. O com l’anglès Stop it Now, en actiu des del 2002, que a través d’una plataforma web ha rebut 30.000 trucades de 14.500 persones, de les quals, un 38% mostraven preocupació per una conducta sexual.

Només el 2017, 400 persones van ser arrestades a Espanya per consum de pornografia infantil. Durant el 2018, es van detectar més de 100.000 pàgines amb contingut d’aquest tipus.