Els catalans que pateixin maltractament psicològic dels seus fills podran desheretar-los

Els catalans que hagin patit maltractament psicològic per part dels seus fills podran deixar-los sense herència, inclosa la llegítima. Aquest és el principal canvi que contempla l’avantprojecte de llei que prepara la Conselleria de Justícia per actualitzar el Codi Civil de Catalunya i així ajustar-se a sentències com, per exemple, la que va emetre el Tribunal Suprem el 2014. Aquell any, el TS va rebutjar la demanda de dos germans que reclamaven la nul·litat de la clàusula del testament del seu pare, que els havia desheretat per maltractament psicològic. El 2017, l’Audiència Provincial de Tarragona es va pronunciar en la mateixa línia davant d’un cas molt similar.

La consellera de Justícia, Ester Capella, i el titular de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han presentat la iniciativa aquest divendres al Casal de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat. Tots dos han recalcat que aquesta mesura busca “acabar amb la impunitat” dels abusadors. “Els fills i filles que maltractin psicològicament els pares han de saber que perdran el dret a la llegítima. No tocaran ni un euro. No podem banalitzar cap maltractament ni podem deixar a les persones grans a l’estacada”, ha sentenciat Capella.

La llegítima és una part de l’herència que, tret d’excepcions com la introduïda en el Codi Civil, queda obligatòriament reservada per als fills o descendents i, si no n’hi ha, per als pares. El Codi Civil de Catalunya estableix que la llegítima correspon a la quarta part (un 25%) dels béns del mort.

Segons la consellera, aquesta modificació pretén posar fi a l’“ambigüitat” de la legislació actual, que contempla com a únic motiu per desheretar el “maltractament greu”, una cosa que sovint “indueix a una interpretació equivocada” que no té en compte els maltractaments psicològics.

“Els insults, les humiliacions, els crits, els xantatges i l’aïllament són inadmissibles i no es poden banalitzar”, ha alertat Capella abans de recalcar que aquest avantprojecte de llei, que per entrar en vigor haurà de ser aprovat abans pel Parlament, “equipara el maltractament físic al psicològic”.

Protocols de detecció

Per la seva part, El Homrani ha detallat que, per privar un legítim hereu dels seus drets, hauran de “millorar els protocols i processos de detenció” d’abusos, ja que sovint aquest tipus d’agressions són “invisibles”. De fet, d’acord amb la Generalitat, les agressions psicològiques suposen el 44% de tots els maltractaments, però tan sols el 10% dels casos arriben a denunciar-se, percentatge que representa al voltant de mil per any, segons xifres dels Mossos d’Esquadra.

Segons el conseller, això es deu al fet que la meitat de les vegades els agressors són fills o familiars de les víctimes, de manera que aquestes temen tant les represàlies com la vergonya d’exposar la seva situació. "Estem apoderant les persones grans amb un mecanisme que també servirà per persuadir" els abusadors, ha dit El Homrani, que també ha qualificat aquests delictes de "xacra minoritària" que no es pot "permetre".

Els consellers han detallat a més que la “presumpció” de credibilitat anirà per al testador, per la qual cosa serà el legitimari acusat d’abusos qui hagi de provar davant de la justícia que no els va perpetrar.

Així mateix, la reforma del Codi Civil que proposa la Generalitat estableix que, davant de l’absència de fills, els ascendents del testador tindran dret a una vuitena part dels béns. Això suposa que, a diferència del que ocorre en el dia d’avui, si un dels progenitors mor, a l’altre només li correspondrà la meitat de la llegítima i no la seva totalitat, que podrà reclamar en els quatre anys següents.

Un maltractament “invisible”

A Catalunya hi ha al voltant d’1,4 milions de persones majors de 65 anys segons xifres de l’Institut d’Estadística (Idescat). Un 1%, segons la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), o sigui, uns 15.000 avis, han patit o pateixen algun tipus de maltractament. Fatec valora positivament els canvis introduïts en el Codi Civil català perquè “protegeix les persones grans”.

Fins ara la llei catalana recollia el desheretament per maltractament físic, però no per maltractament psicològic. Tot i així, “qualsevol maltractament en gent gran és bastant invisible”, explica a EL PERIÓDICO Josep Carné, president de Fatec, que a més assenyala que aquesta xacra és un “problema de tot Europa”.

“Les denúncies per maltractament a un ancià solen venir des del mateix testador, un familiar un veí”. Carné destaca com a positiu que, amb els canvis en la llei, es passi a donar “prioritat” al testimoni de la persona maltractada, sobretot tenint en compte que el maltractament psicològic és un dels més difícils de demostrar.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

El president de Fatec explica que un dels maltractaments psicològics a avis més freqüents és l’amenaça d’abandonar-los amb frases del tipus “si no fas el que jo et dic, et deixo a casa” o “ja te les arreglaràs tu sol”. A més, també existeix el “maltractament per omissió”, que consisteix a deixar de cuidar l’ancià.

Els danys que perjudiquen la integritat física, psíquica, patrimonial, l’autonomia personal o qualsevol altre dret fonamental són maltractaments. Les accions que provoquen aquests danys poden ser aïllades o repetides. Es tracta, en definitiva, d’una falta de resposta a les necessitats de les persones grans. Segons l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya, els abusos psicològics sumen el 44% dels maltractaments, seguits de les negligències (29%), els abusos patrimonials (15%) i els físics (12%).