Els hospitals catalans estrenen sales per parir 'com a casa'

El respecte a la voluntat de les mares i el reconeixement al paper de les llevadores són els dos pilars que sustenten el nou model d’atenció al part que està emergint a Catalunya; una manera diferent d’entendre i atendre el procés “des d’un punt de vista més humà”,segons afirmen les professionals, que aposten per prioritzar el procés fisiològic en detriment de la medicalització. El model es materialitza en un espai: les denominades cases de naixements o cases de parts. 

Aquestes sales, que simulen una habitació com la de qualsevol llar, estan pensades per afavorir els parts naturals, això és: sense epidural, sense oxitocina, sense intervencions, sense presses, fora de l’àrea d’obstetrícia i amb total llibertat de moviment i acció. Sempre que es vulgui i es pugui, és clar, doncs només estan dirigides a dones amb embarassos de baix risc, que han de complir certs requisits. 

Tot i que en els últims anys la majoria d’hospitals del territori s’han posat al dia en la matèria, adoptant protocols específics d’atenció al part natural –una trentena estan acreditats per atendre’ls–, el novembre del 2017 la Conselleria de Salut va decidir posar oficialment la primera pedra per a la constitució d’aquest nou model creant la primera casa de parts de Catalunya, ubicada al’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. 

Des d’aleshores, unes 217 dones s’han interessat per l’espai i un total de 48 han donat a llum en aquesta sala, que disposa de llit, banyera, cordes, pilotes i altres material per afavorir el part natural. El peculiar del model, a més de la diferència física amb una sala convencional, és que va un pas més enllà i es fixa en detalls relatius a l’entorn i la comoditat de la mare, com la possibilitat de triar llums, capbussar-se en aigua o jugar amb l’aromateràpia. 

Un projecte liderat per llevadores

Durant tot el procés, les dones estan acompanyades per les llevadores, ja que “tot i que tot l’equip multidisciplinari és partícip del projecte, especialment quan hi ha alguna emergència obstètrica”, en aquest nou model d’atenció “el procés està liderat íntegrament per llevadores, i a tota hora elles són les que guien”, aclareix Miriam Algarra, directora d’Infermeria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. 

Així, el projecte aposta per acostar-se al ‘model one to one’–una llevadora per a cada mare– que ja funciona en altres països europeus, com el Regne Unit o Holanda. A Anglaterra es van formar les dues llevadores que van iniciar l’atenció a la casa de parts de Martorell, Sara García i Roser Palau. “Allà, tant el part a casa com en cases de part són dues opcions dins del sistema de salut i tots els professionals segueixen els mateixos protocols”, explica Palau.

La qüestió, diu, és que a Catalunya hi hagi també professionals preparats per atendre aquests models. “Aquí, des de fa molts anys, el paper de la llevadora ha estat molt supeditat a un model jeràrquic dins dels hospitals, amb molt poca autonomia, i encara avui se’ns continua veient com a personal que ha d’estar sota el paraigua dels obstetres”, afirma Lucía Alcaraz, vicepresidenta de l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC) i llevadora assistent de parts a casa. 

“L’única manera de vèncer això –afegeix Alcaraz– és confiar en el que s’està fent a altres països i asseure’ns tots per valorar pros i contres i veure com podem adaptar-ho”. Amb aquest objectiu, el maig del 2017 el Departament de Salut va reunir un grup d’hospitals per proposar-los treballar en un model d’atenció “més respectuós” que el que funcionava fins ara, “molt més intervencionista”, narra Carmina Comas, cap del Servei d’Obstetrícia del’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). 

Can Ruti, segon centre amb casa de parts

El de Badalona serà el segon centre de Catalunya que comptarà, a finals d’any, amb una casa de naixements, seguint l’experiència del centre de Martorell. “Tenim la part arquitectònica construïda, ara falta habilitar l’interior i definir el pla funcional, que inclou formació a llevadores, característiques de funcionament i criteris d’admissió”, apunta Comas, que assegura que, a Can Ruti, unes 300 dones demanen un part natural, de les 1.600 que atenen anualment.

Tot i que la sala “és paret amb paret amb la sala de parts convencional”, funcionarà de manera totalment autònoma. “Les mares entren per una porta diferenciada i hi fan una estada curta, el part i unes sis hores de postpart, i tornen a anar-se’n pel mateix circuit sense arribar a fer un ingrés hospitalari convencional”, explica la doctora. Aproximadament un terç d’aquests parts, calculen, pot derivar en alguna intervenció, per la qual cosa les professionals segueixen recalcant la importància de l’àrea d’obstetrícia.

De fet, la seva voluntat és estendre aquesta “humanització” a qualsevol forma de part, ja que “hi ha dones per a qui el primordial és no sentir dolor”, apunta Algarra, per la qual cosa “hem de respectar i humanitzar qualsevol procés de part, ja sigui natural, amb medicació, fòrceps o cesària” i que “les sales de parts no siguin vistes com el dimoni, perquè també les necessitem”, ressalta Palau.

“La casa de parts també ens ha portat molts canvis a la sala convencional”, diu la llevadora. A l’Hospital de Martorell, per exemple, el marit pot ser present en el moment de la cesària i la dona té l’opció de fer ‘pell amb pell’ amb el nadó després de la intervenció. “L’important és tractar les dones com a adultes i no com a números, i informar-les bé”, sentència la llevadora. 

Mares més informades

Mares més informadesNoemí Valero, veïna de Masquefa (Anoia) diu que “mai” s’havia plantejat donar a llum de manera natural, “perquè no volia sentir dolor”, però va buscar “informació sobre la meva recuperació i els beneficis que podia tenir” i l’opció de la casa de parts va guanyar pes. “El mateix dijous que va néixer la nena jo deia a la gent que ho havia passat fatal, però amb el temps reflexiones i te n’adones que, tot i que ho recordis com una cosa dura, va ser un part bo i ràpid”, afegeix aquesta mare primerenca.

Valero aprecia especialment “la tranquil·litat i el tracte humà” que va rebre per part de les llevadores, així com la rapidesa de la recuperació: “Al cap d’una hora ja m’estava dutxant sola i demanant un bocata de truita”. Com ella, la majoria de dones que opten per donar a llum de manera natural arriben molt informades als hospitals, asseguren les professionals. 

“Són mares amb un nivell sociocultural i econòmic mitjà-alt, molt conscienciades, que tenen molta informació sobre el seu propi procés fisiològic i que, per això, demanen una atenció el més natural possible”, assegura Carmina Comas. 

“Abans eren dones a qui no ens donava temps de posar l’epidural, ara són dones que no volen posar-se-la”, afegeix Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia de l’Hospital Sant Pau de Barcelona, perquè “estan cada vegada més informades, coneixen els beneficis i els possibles riscos o efectes secundaris”, puntualitza Montserrat Pujol, llevadora supervisora de l’àrea ginecològica del mateix centre. 

Primeres experiències

En el cas de Laura Prada, la tranquil·litat i “la intimitat” que li suggeria la casa de parts la van fer decantar-se per aquesta opció. Aquesta veïna de Terrassa originària d’Orense va tenir la seva tercera filla a Martorell després d’un primer part hospitalari al Canadà i un segon en una casa de naixements d’Anglaterra. Una segona experiència que, recorda, va ser difícil, perquè no em vaig preparar, no sabia en què consistia la fisiologia del part, i vaig passar molta por.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Malgrat això, afirma que “la sensació respecte a un part hospitalari és totalment diferent, ja que no tens ningú dirigint-te tot, ets tu qui té les sensacions i tires endavant”. Per això, va començar a informar-se molt més de cara al tercer part i tot i que es va plantejar donar a llum a casa, finalment va decidir anar a la casa de naixements de Martorell, on va parir en poc més de mitja hora.

“Els parts a l’hospital sempre són més instrumentalitzats i ràpids, i jo crec que un part ha de portar el temps que sigui necessari”, defensa Prada. Una cosa que comparteix Noemí Valero, que reconeix que ella no es plantejaria un part a casa “per seguretat” i que el fet de “tenir l’opció de no tenir dolor” en cas que fos necessari (de poder demanar l’epidural), la va animar a decantar-se. “L’autonomia, la llibertat i el poder de decisió que pots tenir en una casa de parts, potser no la tens en cap altre tipus de part, així que no canviaria l’experiència”, sentencia la de Masquefa.