Rubí homenatja la figura de Neus Català després de la seva mort

Neus Català, una de les últimes supervivents espanyoles dels camps d’extermini nazis, va morir dissabte passat, 13 d’abril, als 103 anys, segons va informarl’Ajuntament dels Guiamets (Tarragona), localitat on residia. L’any 1976, va tornar a Espanya i, després de viure dos anys a la casa familiar dels Guiamets, finalment es va instal·lar a Rubí, on va continuar la seva activitat política i de lluita feminista a les files del PSUC, primer i, després d’escindir-se aquest partit, en el PCC.

L’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, va decretar tres dies de dol per la mort de Català. Així, "les banderes de l’ajuntament onejaran a mig pal en senyal de dol", va informar el consistori. L’alcaldessa també va anunciar que proposarà batejar la mesa local de la memòria històrica amb el nom de Neus Català. 

Dani Cardó, membre de l’Associació de la Memòria Històrica Neus Català, va declarar a Ràdio Rubí que des de la fundació treballaran perquè la ciutat tingui un carrer o una plaça amb el seu nom.

La seva llarga trajectòria personal i el seu tenaç esforç per la recuperació de la memòria històrica li van fer mereixedora en els últims anys de nombrosos homenatges i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, que li va atorgar la Generalitat de Catalunya el 2005, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona, que va rebre el 2014, i la Medalla d’Or de la Generalitat, concedida el 2015.

"Avui ens deixa la lluitadora antifeixista i internacionalista Neus Català. En aquests temps foscos que ens toca viure, que la seva memòria ens serveixi d’exemple", han ressaltat des de l’Ajuntament dels Guiamets. Nascuda el 6 d’octubre de 1915 a la mateixa localitat on ha mort, Neus Català Pallejà es va diplomar en infermeria i a l’inici de la Guerra Civil espanyola es va traslladar a Barcelona, on es va especialitzar en el tractament de ferits procedents del front.

Una vida de lluita

No obstant, gran part de la guerra la va passar a la colòniaLes Acàciesde Premià de Dalta cura de 180 nens orfes o amb pares al front, que eren coneguts com els "nens de Negrín", amb qui va travessar la frontera francesa al terme de la contesa, el 1939.

Després d’instal·lar-se a França, on es va casar, va col·laborar amb la resistència a l’exèrcit invasor alemany, fins que va ser denunciada i detinguda pels nazis junt amb el seu marit el 1943. El 1944, va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, a uns 90 quilòmetres de Berlín, on va ser obligada a treballar per engrandir un llac, traient fang amb les mans sota una aigua gelada. Posteriorment, va ser traslladada a Holleischen, un centre de treball dependent del camp de Flossenbürg.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Neus Català va ser alliberada del camp on estava reclosa el 5 de maig de 1945, moment en què es va comprometre a vetllar per la memòria de les persones que van morir en els camps d’extermini. Després de l’alliberament, va tornar a França, on, després de viure en diverses localitats, va acabar instal·lant-se a Sarcelles i va continuar la seva lluita política contra el franquisme des de les files del PSUC.

El 2015, amb motiu dels 100 anys del seu naixement, la Generalitat va celebrar l’Any Neus Català, en reconeixement a la seva figura. Neus Català ha residit en els últims anys en una residència geriàtrica dels Guiamets, on ha continuat rebent reconeixements a la seva trajectòria.