El Suprem fixa que no es dubti de les víctimes de violència masclista amb maltractament previ
Els jutges estableixen que no es pot considerar que la denunciant actua per odi o ressentiment
undefined46923993 madrid 11 02 2019 politica preparativos en el exteriores de190211194726
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual deixa meridianament clar i per escrit que no es pot dubtar de la versió d’una víctima de violència masclista quan hi hagi hagut un maltractament previ, o quan aquesta retardi la denúncia, per les peculiaritats d’aquesta mena de delictes en parella.
La sentència podria semblar una obvietat, però no ho és, ja que moltes víctimes i els col·lectius que les representen es queixen que alguns jutges no es creuen la seva versió i, davantl’absència d’altres testimonis–els maltractaments solen ocórrer en la intimitat– arxiven les denúncies, absolen els acusats o els condemnen a penes baixes. Per pal·liar aquest problema, el Congrés va aprovar fa poc que la violència masclista sigui una especialitat jurídica similar a la mercantil o la penal, amb l’objectiu de millorar la formació de la judicatura en les particularitats d’aquests delictes, després de la insatisfacció ciutadana generada per sentències com la de 'La manada’.
En concret, la sentència del Suprem, firmada pels magistrats Julián Sánchez Melgar, Francisco Monterde Ferrer, Vicente Magro Servet, Susana Polo García i Eduardo de Porres Ortiz de Urbina, i de la qual és ponent Vicente Magro Servet, estableix que s’ha de donar credibilitat a la víctima, en aquest cas la Carmen, que el retard d’un dia en la denúncia i el fet de ser reconeguda pel metge no pot qüestionar la seva versió, i els fets que són objecte de demanda i l’existència d’un maltractament previ no pot comportar que es dubti de si la víctima menteix o no, per un possible "ressentiment".
El ressentiment
"No es pot admetre en aquests casos que les presumpcions que facin dubtar de la declaració de les víctimes operin contra aquestes en l’àmbit de la violència de gènere, i planteja que en molts casos s’utilitza el procés penal com una arma contra la persona que està sent víctima de leslesions i que veu atacada la seva integritat física. Si aquesta presumpció fos certa, sempre hauria d’existir el dubte que quan una víctima declara davant d’un jutge penal per uns fets greus que ha patit la seva declaració estaria revestidad’odi o ressentiment cap a l’acusat, cosa que no és cert, i és feina del jutge penal apreciar a partir del conjunt de la prova si es donen els pressupostos que facin dubtar de la declaració de la víctima, però no apel·lar directament al fet que haver sigut victimitzada hagi produït en la víctima un ressentiment cap a l’acusat en el moment de declarar davant d’un jutge penal en el plenari”, estableixen els jutges.
En aquest cas, l’autor de l’agressió a la seva parella ha sigut condemnat per un delicte de lesions, amb la concurrència de la circumstància modificativa de dilacions indegudes, a la pena de dos anys i sis mesos de presó, amb l’accessòria d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna privativa de llibertat, i a la pena accessòria de prohibició de comunicar-se o acostar-se a la denunciant, en una distància inferior als 500 metres, durant cinc anys.
Diversos cops de puny
S’ha declarat provat que “va agafar" la víctima “pels braços, la va colpejar en diverses parts del cos, i la va arribar a tirar a terra, on li va clavar diversos cops i la va estirar pels cabells. La víctima va aconseguir refugiar-se al bany". L’acusat va aconseguir obrir la porta i li va clavar un altre cop de puny a la boca. Arran dels cops, la denunciant va patir erosions múltiples en diferents regions del cos, equimosi al costat esquerre, al braç i als dos genolls, i fractura de l’incisiu central esquerre. Per curar-se, va necessitar assistència facultativa en primera instància i de tractament mèdic consistent en la reconstrucció de l’incisiu central esquerre, i tindrà com a seqüela permanent, precisament, aquesta reconstrucció.
