Anar al contingut

ENQUESTA A BARCELONA

Els adolescents de famílies riques es droguen més que els vulnerables

Els alumnes de 4t d'ESO amb més renda consumeixen més alcohol, cànnabis, tabac i tranquil·litzants que la resta

Un de cada quatre no s'alimenta correctament, dada que es dispara entre els menors d'entorns desfavorits

Elisenda Colell

Els adolescents de famílies riques es droguen més que els vulnerables

ALVARO MONGE

Per primera vegada una enquesta feta a 8.000 alumnes de 4t d’ESO en diferents localitats de la província de Barcelona trenca amb un mite. Els adolescents rics prenen més drogues que els pobres. Un estudi de la Diputació de Barcelona ha analitzat la ingesta de tabac, alcohol, cànnabis i tranquil·litzants sense recepta, i els menors d’entorns adinerats guanyen en tot. L’estudi també aflora els problemes alimentaris dels més joves, que expliquen sobretot pels cànons de bellesa i la pobresa. Els enquestadors també alerten d’un hàbit que va en auge: l’abús de les begudes energètiques.

Els adolescents que viuen en ciutats riques, amb més renda disponible, diuen prendre més drogues que aquells que resideixen en localitats amb menors ingressos. Són sis punts per sobre en el consum de tabac, fins a vuit punts més quan comparem consum d’alcohol, però destaquen els que prenen cànnabis. Entre els homes l’augment entre barri ric i barri pobre arriba als 10 punts de diferència. “No ens esperàvem aquesta dada” apunta Lluís Camprubí, expert en Salut Pública de la Diputació de Barcelona i autor de l’estudi.

El que sí que era esperable, eren les altes dades de consum de drogues, en general, entre la població adolescent. Més de la meitat ja s’han emborratxat o han realitzat un consum de “risc” d’alcohol. Això és prendre quatre copes o més en una sola nit. Un terç dels adolescents fuma porros i el 64% diu tenir “fàcil” l’accés a la marihuana. I sobre el cànnabis, també es trenca un altre mite: a les zones més rurals hi ha un consum més gran. En qualsevol cas l’expert insisteix en el diagnòstic que, fa temps, alerten les autoritats sanitàries: “hem d’actuar en les edats primerenques per evitar aquest consum tan elevat de tòxics”. I afegeix que “el que és obvi és que en el futur aquests joves podran tenir més problemes de salut mental i digestius”.

Carències en l’alimentació

Aquesta enquesta, que és la primera vegada que es fa a la província de Barcelona, detalla també que un de cada quatre adolescents no s’alimenta correctament. És a dir, que no aplica la dieta mediterrània. Si observem els nens que viuen en famílies amb menys renda, aquestes dades creixen i els mal nodrits se situen en un terç dels enquestats. “Hi ha famílies que no es poden permetre comprar verdures i peix tan sovint”, apunta Camprubí. Tot i que no és la seva única explicació. I és que, en els hàbits alimentaris, també els patrons de gènere juguen un paper important.

“Hi ha més noies que van a l’escola sense esmorzar que nois”, apunta l’autor. Un 13% dels adolescents reconeixen aquest mal hàbit, tot i que entre les noies creix fins al 18%. Aquest estudi és merament quantitatiu, no els han preguntat el perquè. Però, segons l’autor, les dades dels cànons de bellesa juguen un paper important per explicar-lo. I ho relaciona amb una altra dada de la mateixa enquesta. “Gairebé la meitat de les noies que tenen un pes correcte vol estar més prima”, explica. És a dir, que hi ha nens que mengen malament perquè els seus pares no poden assumir el preu d’una alimentació saludable, però també hi ha les que no mengen per no engreixar-se.

Els immigrants pateixen més 'bullying'

De cada cinc alumnes de 4t d’ESO, n’hi ha un que ha sigut víctima d’assetjament escolar o 'bullying'. Almenys aquests són els que diuen haver patit rebuig de la resta dels seus companys de classe o, directament, s’han sentit marginats. Un 15% parla directament d’atacs, cops i amenaces. I és en aquesta categoria, en els atacs més violents, on els investigadors s’han volgut fixar en si hi ha un deix racista. I sí, els nens immigrants pateixen més atacs entre companys que la resta. Especialment els nouvinguts, els immigrants de primera generació, que estan tres punts per sobre en el fet de reconèixer que han sigut víctimes d’actes violents a l’escola en comparació amb els nascuts aquí.

S’acosten problemes de salut mental

És només una dada subjectiva, però té molt valor. Menors que, amb només 16 anys, diuen sentir-se deprimits, avorrits, desesperançats, tristos, nerviosos o enfadats. Representen gairebé un quart del total d’adolescents. “Són indicadors que fan pensar sobre l’estat de la salut mental, molt en funció de com evolucionin els seus casos, el que sí que és cert és que hi ha gairebé un 8% d’aquests joves que prenen tranquil·litzants sense recepta mèdica, això ens preocupa”, detalla Camprubí. Conscient que, entre aquestes dades també es comptabilitzen medicaments per dormir o relaxants que són més habituals, com la valeriana.

“Lleure de pantalla”

Una altra dada que no sorprèn és que els adolescents inverteixen la majoria del seu temps lliure davant d’una pantalla. Ús de les xarxes socials, mirar la televisió, navegar per internet o jugar a la consola són les seves principals activitats del temps lliure. “No és cap novetat, però aquest comportament explica una generació”, assenyala el tècnic de la Diputació. I també en el lleure és latent el masclisme.

“Els nois practiquen el doble d’esport que les noies”, assenyala Camprubí. Analitzant cas per cas, s’han adonat d’un paradigma sorprenent. En els municipis on hi ha més parcs i millors instal·lacions esportives, la presència de noies que practiquen esport es posa al nivell dels nois. “Ells no senten la necessitat de sentir-se còmodes en la pràctica esportiva, elles sí”, apunta l’autor.

L’abús de les begudes energètiques

Cada vegada és més habitual veure menors de curta edat prenent begudes amb altes dosis de cafeïna, taurina, i molt sucre. Begudes que ajuden a mantenir-se despert, i dissimular la fatiga i l’esgotament. En principi, no estan pensades per al públic adolescent, però les dades ho contradiuen. Un 6% en prenen diàriament, i un 28% en fan un consum setmanal. “Està molt estès entre els adolescents”, apunta el tècnic de Salut Pública de la Diputació.

Aquest consum, com a mínim poc saludable, es duplica entre els homes. Però hi ha un subgrup que preocupa especialment: els immigrants. Gairebé la meitat dels nois nascuts a l’estranger prenen aquestes begudes, i el consum és del 36% entre els nens nascuts aquí però de pares immigrants. “És una població de risc, hem de saber per què ho estan prenent”, es pregunta l’autor de l’estudi. Una hipòtesi podrien ser les altes dosis d’estrès que poden presentar després de l’arribada a un país llunyà. Una altra, l’exigència acadèmica, o potser perquè han de compaginar els seus estudis amb la vida laboral. El que sí que és evident és que aquestes begudes poden portar a desenvolupar malalties cardíaques, entre d’altres contraindicacions.