28 maig 2020

Anar al contingut

EL SEGREST NO TERRORISTA MÉS LLARG

25 anys de l'alliberament de la farmacèutica d'Olot

Maria Àngels Feliu demana fer la seva vida amb "normalitat»

El seu advocat assegura que una productora va plantejar rodar una pel·lícula

Efe / Marta Rodríguez

25 anys de l'alliberament de la farmacèutica d'Olot

JOAN CASTRO

Aquest dimecres es compleixen 25 anys des que Maria Àngels Feliu Bassols, la farmacèutica d’Olot, va ser alliberada després de 492 dies de segrest i l’únic que demanava llavors i ara, segons el seu advocat, Carles Monguilod, és fer la seva vida amb "normalitat".

Feliu, que aquest any compleix 61 anys, era filla de l’acabalat empresari Tomàs Feliu i Cendra –que va participar en la fundació del Banc Industrial dels Pirineus, del qual va ser conseller fins que va fer fallida el 1982–, i va ser raptada el 20 de novembre del 1992.

L’alliberament es va produir un any i quatre mesos després, i es va convertir en el segrest més llarg d’Espanya per motius aliens al terrorisme.

Monguilod, que manté contacte puntual amb Maria Àngels, afirma que la intenció de la farmacèutica, com ha sigut sempre, és poder viure amb "absoluta normalitat, la normalitat que mai havia d’haver perdut" i que, per això, es manté allunyada dels mitjans de comunicació.

Assegura el lletrat que li han proposat entrevistes, reportatges i, fins i tot, una gran productora li va plantejar rodar una pel·lícula del calvari viscut per Feliu, que va estar durant tot el seu captiveri en un ‘zulo’ sota la casa d’un dels seus segrestadors a Sant Pere de Torelló.

"Ni tan sols li he fet arribar tot això perquè sé com pensa", assenyala el mediàtic advocat, que també va exercir la defensa anys més tard de l’assassí del geriàtric d’Olot.

Poc després de les 21:00 hores del 20 de novembre del 1992, Toni Guirado, un policia local d’Olot, juntament amb un altre agent, Pep Zambrano –que es va suïcidar el 1997–, i un amic seu de Camprodon, Josep Lluís Paz 'Pato', van esperar que Feliu sortís de la farmàcia i de prendre una copa per abordar-la encaputxats al garatge de casa seva i introduir-la en un vehicle.

Un ‘zulo’

Després d’unes quatre hores fent voltes, finalment la van portar a un ‘zulo’ en condicions inhumanes, sense llum, amb parets de terra amb insectes i en què ni tan sols cabia dreta ni ajaguda.

Aquell lloc era en realitat el soterrani de la casa de Sant Pere de Torelló d’un altre dels segrestadors, Ramon Ullastre, un vigilant municipal.

La farmacèutica d’Olot va explicar en el judici que va estar quatre mesos a les fosques, que va fer les seves necessitats en una galleda, que dormia sobre un matalàs moll, que la martiritzaven dia i nit amb el so ininterromput d’una ràdio i que el seu "escarceller" era 'Iñaki', l’àlies de Sebastià Comas, al qual va qualificar del "menys dolent dels dolents".

Després de 492 dies captiva, el 27 de març del 1994 ‘Iñaki’ va mirar un partit de futbol, va consumir alcohol, estava content i va pensar que també estava fart de passar-se els dies sota terra i més sense haver cobrat rescat, així que, segons va declarar, va decidir "pel seu compte" alliberar la víctima, a qui va donar dues monedes de cent pessetes i una de 25.

Cap a les tres de la matinada d’aquell Diumenge de Rams, Feliu, descurada i amb aspecte de captaire, va aparèixer a la gasolinera Els Xops, a prop de la llavors N-152 (actualment C-17) a Lliçà de Vall, on es va identificar i va demanar ajuda a l’empleat de l’establiment.

La Guàrdia Civil la va portar a urgències de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i els metges van considerar que estava bé físicament i mentalment, però que necessitava repòs.

Aquell mateix dia, el jutge del cas, Santiago Pinsach, li va prendre declaració i li van posar un casset amb les veus de dues persones, Joan Casals i Xavier Bassa, que eren a presó com a acusats del segrest i del seu assassinat.

Ella no els va reconèixer, van abandonar la presó i, el desembre del 2002, van ser jutjats junt amb els que acabarien sent els delinqüents reals.

Canvi de la investigació

Aquests últims els va trobar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil el 1999, cinc anys després de l’alliberament, tornant a una pista que havia descartat inicialment.

El 8 de març d’aquell any, l’UCO va fer arribar un informe al Jutjat número 1 d’Olot on concretava les seves sospites sobre dos policies locals i, dos dies més tard, el 10 de març, l’agent Antoni Guirado, suposat autor intel·lectual del segrest, es va entregar, va confessar i va donar els noms dels seus còmplices.

Aquell dia i els següents van passar pel jutjat d’Olot els sospitosos: Ramon Ullastre i la seva dona, Montserrat Teixidor; José Luís Paz 'Pato'; Sebastià Comas 'Iñaki', i Juan Manuel Pérez Funes, en aquell moment entrenador de futbol del primer equip de la Unió Esportiva Vic.

El judici va arribar a l’Audiència de Girona el desembre del 2003 i, el 10 d’abril del 2004, la sentència va condemnar Guirado i Ullastre a 22 anys de presó; Teixidó, a 18; 'Iñaki', a 17, i 'Pato', a 14.

Pérez Funes va ser absolt i també Casals i Bassa, que van passar sis mesos a la presó i que només van inculpar uns indicis que es van esvair.

Els cinc condemnats van demanar al Tribunal Suprem que anul·lés les penes imposades per diverses irregularitats, però el juliol del 2004 van ser confirmades i, en l’actualitat, tots estan en llibertat, excepte Casals, que va morir el 2016.

Temes: Segrestos Olot