Experts proposen crear un centre públic d’aliments frescos al Besòs davant l’augment del consum d’ultraprocessats

L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) proposa la creació de Mercabesòs, un centre públic de distribució majorista a l’Eix Besòs per revertir la substitució de productes frescos per ultraprocessats davant l’encariment dels aliments. IDRA centra la seva atenció en el sector de l’àrea metropolitana amb més «desigualtats alimentàries» a causa del nivell de renda, la disponibilitat de productes frescos als barris i el temps disponible per comprar i cuinar.

En un estudi publicat aquest dimarts, planteja que per menjar «d’una manera més saludable i sostenible» calen «infraestructures alimentàries públiques» com Mercabesòs, un node públic de compra i distribució d’aliments que connectaria la producció agrícola del Vallès i el Maresme amb els comerços i mercats dels barris.

L’estudi parteix de l’«abrupte» augment del preu dels aliments en només cinc anys i la seva traducció, segons els autors, en una substitució de productes frescos per ultraprocessats, amb els problemes per a la salut que això suposa. Especialment en zones econòmicament més empobrides, com l’Eix Besòs, amb una població estimada per IDRA de 600.000 persones que viuen al tram final d’aquest riu, als districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris (Barcelona), i als municipis metropolitans de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

Es tracta d’una àrea amb ingressos entre un 30 % i un 40 % per sota de la mitjana metropolitana, menor disponibilitat de productes frescos als barris, menor pressupost familiar per a alimentació i també menys temps per comprar i cuinar. Tot això en un context d’inflació «abrupta» dels preus de l’alimentació, que acumula un augment del 31 % entre gener del 2020 i maig del 2024 a tot l’Estat i, segons el mateix estudi, ha estat encara més acusat en els productes més econòmics (de gamma baixa), amb increments de fins al 37 %.

Segons l’estudi, en aquests entorns hi ha una indefensió molt més gran davant la concentració de la distribució alimentària i, per tant, una major tendència a comprar menys fresc i més ultraprocessat, no només per la necessitat de pagar menys, sinó també per una oferta amb menys actors petits i mitjans (comerç local, mercats), i en conseqüència menys diversa i saludable. L’estudi assenyala, a més, una «desigualtat ecològica» afegida, per una exposició més gran als impactes ambientals de la indústria agroalimentària.

Nantes i Bolonya, referents de Mercabesòs

Segons IDRA, la situació requereix una intervenció pública «que vagi més enllà de mesures assistencials o correctives». Calen, afegeix l’estudi, «infraestructures i polítiques públiques capaces d’articular producció local, distribució i accés alimentari als territoris amb més nivells de vulnerabilitat».

La proposta d’IDRA consisteix en la creació de Mercabesòs, un node logístic públic que connecti els consumidors d’aquesta àrea amb productors del Maresme, els dos Vallesos i el Baix Montseny, amb una política pública de compres a productors i proveïdors d’aquests territoris i fins i tot una flota de transport, preus mínims per als agricultors i topalls de preus per als consumidors.

Notícies relacionades

Barcelona estrena una oficina a Brussel·les per influir a la UE: "El quilòmetre zero de les polítiques europees són les ciutats"

Un operatiu de neteja de Badalona desallotja els assentats sota la C-31 per «greus problemes d’insalubritat»

Es tracta d’una infraestructura «intermèdia» de planificació alimentària metropolitana orientada a corregir els desequilibris estructurals que afecten l’Eix Besòs. Els seus referents són les infraestructures intermèdies desenvolupades en ciutats com Nantes o Bolonya.

«Mercabesòs no és només una infraestructura logística. És una estratègia per reduir desigualtats alimentàries mitjançant una política integral que actuï sobre la producció, la distribució i l’accés als aliments», defensen els autors de l’estudi.