debat comunitari

L'Eurocambra aprova abolir el canvi d'hora el 2021

La majoria dels Estats membres no tenen una actitud definida i encara no hi ha una posició comuna al Consell Europeu

La intenció de la presidència semestral de torn de la UE, que ocupa Romania, és fer balanç el mes juny

L'Eurocambra aprova abolir el canvi d'hora el 2021

SEBASTIAN KAHNERT

Es llegeix en minuts
Silvia Martinez

¿Horari d’hivern o d’estiu? Fa mesos que la pregunta, llançada el setembre passat pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en el marc d’una proposta que advocava per acabar amb el canvi d’hora bianual, suscita controvèrsia a la Unió Europea. Malgrat l’ímpetu devastador amb què es va llançar la idea –pretenia posar-la en pràctica ja durant aquest 2019–, són molts els governs i institucions que no ho tenen clar. Entre ells el Parlament Europeu, que aquest dimarts s’ha posicionat a favor de l’abolició –per 410 vots a favor, 192 en contra i 51 abstencions–, tot i que a partir de l’any 2021. Ara falta la decisió final del Consell Europeu.

Igual com el gruix dels estats membres, l’Eurocambra també és partidària d’acabar amb el gest d’avançar o retardar els rellotges l’últim diumenge de març i l’últim d’octubre. Per començar, perquè el motiu pel qual va ser instaurat als anys 70, arran de la crisi del petroli –augmentar l’estalvi d’energia– és insignificant i irrellevant. Segons Brussel·les, els estalvis energètics són mínims avui dia, d’entre el 0,1 i 0,2% del consum elèctric anual i aquest ha deixat de ser un argument vàlid. "Ara ja no s’estalvia energia perquè amb les noves tecnologies i la nova forma de vida els canvis no permeten estalviar", insisteix la ponent de l’informe de l’Eurocambra, Marita Ulvskog.

Més accidents de trànsit

Al contrari, justifiquen molts eurodiputats, després del canvi d’hora es produeixen més accidents de trànsit, també laborals i es veu afectada la salut. I sobretot, hi ha una demanda social que "va sent hora que sigui escoltada", afirma Ulvskog, que assegura que aquest és un dels temes pel qual més cartes ha rebut. "Aquest tema s’ha convertit en una de les grans qüestions de la UE i ho entenc bé, perquè és una cosa simple que afecta tothom. És important prendre’ns-ho seriosament. No hi haurà decisió aquest any, ni l’any que ve, però el fet que tinguem una data límit ajuda", opina l’eurodiputada i exministra de transports finlandesa Merja Kyllönen.

Evitar la fragmentació

Aquesta data límit serà el 2021, la mateixa suggerida pel Govern austríac l’octubre de l’any passat quan els governs van qualificar de no realistes els terminis proposats per Brussel·les d’actuar immediatament. Els eurodiputats són partidaris que l’últim canvi d’hora per a aquells països que optin per quedar-se de forma permanent amb l’horari d’estiu tingui lloc el març del 2021. Mentrestant, els països que prefereixin mantenir l’horari d’hivern podran canviar els rellotges per última vegadal’octubre de 2021.

En el seu posicionament, l’Eurocambra tambér fa una crida als governs europeus perquè coordinin els canvis de manera que evitin la fragmentació d’horaris. El pla inclou un mandat a la Comissió Europea perquè avaluï les decisions dels Estats membres i evitar que hi hagi disrupcions en el funcionament del mercat intern. En aquest sentit, si l’Executiu comunitari determina que l’elecció d’un horari per part d’un país podria minar el funcionament del mercat únic podria proposar retardar l’aplicació de la nova directiva un màxim de 12 mesos i presentar una nova proposta legislativa.

Els governs, sense una posició comuna

"L’elecció d’establir un horari estàndard és prerrogativa dels Estats membres. Estic convençuda que decidiran de forma coordinada perquè ningú vol que hi hagi una fragmentació", advertia aquest dilluns durant el debat previ celebrat pel ple la comissària de Transports, Violeta Bulc, sobre l’element que més preocupa els polítics europeus. "Avui dia ja tenim tres fusos horaris a la UE i això no provoca pertorbacions en el mercat intern", va afegir.

Notícies relacionades

Amb la posició política clara, l’Eurocambra ja està en disposició de començar les negociacions amb el Consell, tot i que encara hauran d’esperar uns quants mesos. Els governs de la UE encara no han arribat a una posició comuna. L’última vegada que els 28 van celebrar un debat va ser el desembre passat, sota la presidència austríaca de la UE, i la gran majoria van constatar la necessitat de disposar de "més temps" per realitzar consultes internes. Espanya, per exemple,és un dels països que encara no s’ha posicionat perquè els experts no es posen d’acord.

De moment, el tema tornarà a la taula dels Estats membres el pròxim 4 d’abril en el grup de treball del Consell sobre transport terrestre. La intenció de la presidència romanesa de la UE, que dirigeix aquest semestre la unió, és fer balanç de la situació i determinar si els Estats membres ja tenen una posició que permetria rellançar les discussions entre els ministres i incloure un possible debat a l’agenda del consell de ministres de transports de la UE del mes de juny.