Cas Juana Rivas: demanarà l'indult després de confirmar-se la condemna de cinc anys de presó

Juana Rivas demanaràl’indult després de confirmar-se que l’Audiència de Granadala condemna a cinc anys de presó per dos delictes de sostracció de menors imposada pel Jutjat Penal número 1 per estar en parador desconegut, l’estiu del 2017, al costat dels seus dos fills per no entregar-los al pare en compliment d’una sentència judicial. Així ho ha avançat el seu advocat, Carlos Aránguez, a EFE, que considera que a Rivas es presenten totes les “excepcionals circumstàncies” per rebre aquesta mesura de gràcia.

La resolució també ratifica la pena de sis anys sense la pàtria potestat per l’esmentat delicte, cosa que sens dubte afectarà el procés de custòdia que es dirimeix en aquests moments en un tribunal italiàprocés de custòdia tribunal italià.

La sentència, notificada a les parts aquest dijous, manté “íntegres” els pronunciaments de resolució en primera instància, inomés modifica l’aspecte referit a la indemnització que haurà d’abonar a la seva exparella, Francesco Arcuri, per danys morals. Inicialment, l’advocat d’Arcuri va xifrar aquesta quantitat en 30.000 euros ateses les despeses que va haver d’afrontar per desplaçar-se des de Càller i romandre un mes a Espanya a la recerca dels seus fills, però l’Audiència rebaixa ara aquesta xifra, com demanava la defensa de Rivas, i la deixa en menys de la meitat, 12.000 euros. La defensa d’Arcuri posa èmfasi que es tracta d’una de les indemnitzacions més altes que s’hagin dictat en aquest tipus de casos.

La resolució es pot recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem, i tot apunta que Rivas no ingressarà immediatament a la presó.

La decisió de l’Audiència eludeix de nou manifestar-se entorn de l’existència dels maltractaments que la mare granadina va justificar a tota hora com a motor de la seva desaparició. Així, la sentència insisteix en l’absència d’una causa justificada perquè Rivas no entregués els nens, ja que“per més que ella presenti la seva exparella com un maltractador, no ha sigut condemnat per això”. Així, recorda la sala que en aquesta causa es decideix “exclusivament sobre la no entrega dels menors malgrat les resolucions que així ho estableixen, retenint els menors, ocults, sense que se sabés on eren”. Fa referència així a la resolució favorable dictada el desembre de 2016, quan Arcuri denuncia formalment la seva exparella al tenir coneixement que Juana no pensa tornar i que fins i tot ha matriculat els nens en una escola de Maracena, la seva localitat natal.  Una resolució, confirmada l’abril del 2017, que obligava Juana a la immediata restitució dels dos nens a Itàlia, la residència habitual de la família.

En aquest sentit, la Sala Primera estima que es produeix una“conducta delictiva” de Rivas, ja que “desobeeix l’autoritat a l’incomplir les seves resolucions” amb la “finalitat d’alterar de forma permanent el règim de custòdia legalment establert”,arribant a assegurar en el text que, amb les seves denúncies per maltractaments “en definitiva, desvia l’atenció del delicte investigat”.

“Per més que ella el presenti com a maltractador, no ha sigut condemnat per això, ja que la sentència de l’any 2009 va ser complerta i els seus antecedents penals han hagut de ser cancel·lats”, apunta el text, que posa el focus en el fet que “al treure ella mateixa els nens del seu lloc de residència habitual amb consentiment del pare per a un període de temps determinat, i transcorregut aquest temps [...], va decidir no tornar, o sigui que els nens estaven a Espanya sense el consentiment del pare”.

Sense constància de maltractaments al fill

La decisió judicial constata que, tret de l’episodi de maltractaments ocorregut el 2009, pel qual Arcuri va ser condemnat, “no se n’ha acreditat cap altre de posterior”. Assenyala a més que, davant les acusacions de Rivas sobre que aquests maltractaments s’haurien estès al fill gran, “nofill gran, “ s’han detectat desajustos psicològics relacionats amb maltractaments contra ell o per haver-los presenciat cap a la persona de la mare, ni s’ha apreciat que la restitució al context patern, suposi un greu perill per a la seva integritat física o psíquica”. En aquest sentit, l’Audiència retreu que Rivas hagi provat d’utilitzar la jurisdicció penal amb aquest assumpte, l’incompliment d’una sentència que la comminava a tornar els seus fills, per “revisar i deixar sense efecte el resolt en la via civil”, en al·lusió a la custòdia dels menors.

Notícies relacionades

Juana Rivas es declara innocent: "Creia que la llei emparava una mare que fugia del maltractament"

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

I d’altra banda, assenyala la resolució que també “s’infringeix el dret dels menors a relacionar-se amb els seus pares, a viure en el seu ambient, familiar, social, educatiu, és a dir a estar en el seu entorn, en el que els és conegut”. Així, els jutges entenen que no existia cap “perill” per als dos nens menors si tornaven amb el pare a Itàlia.

L’Audiència rebutja a més que, com va assegurar la defensa de Juana, no hi hagués dol o intenció de fer mal, sinó“imprudència” i mal assessorament legal. “N’hi ha prou que la persona tingui consciència d’una alta probabilitat d’antijuridicitat, sense que sigui exigible la seguretat absoluta que el seu procedir és il·lícit”, contrasta la resolució, qüestionant aquest mal assessorament perquè Rivas coneixia les resolucions dictades que l’obligaven a tornar els nens. De la mateixa manera, rebutja l’afirmació que volgués reparar el mal. “Ens resulta sorprenent aquesta al·legació després de la conducta obstructiva desplegada per la recurrent, que fins i tot estant detinguda no va entregar els nens ni va donar explicació d’on eren i que quan ja els va entregar, és perquè el setge policial se li anava estrenyent”, conclou.