El feminisme planta el seu ninot a les Falles

Fa una mica més d’un any, elConsell de les Dones de Valènciava encendre metxa al crear unacomissió per estudiar el tractament de la dona als monuments fallers. L’anunci va fer esclatar un acalorat i mediàtic debat, amb més impressions que dades, que ha desembocat per a aquestes imminents Falles, avivat per l’innegable èxit del 8-M passat, en lamultiplicació dels ninots i la temàtica feminista, però també en la realització d’unconscienciós estudi de les festes de la ciutat des d’una perspectiva de gènere. Un doble èxit per al moviment feminista, tant en visibilitat com en incidència en l’agenda.

L’encàrrec de l’informe, presentat fa unes setmanes, va arribar alDepartament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de Valènciai el seu diagnòstic és clar. “Malgrat els avenços en els últims anys en sentit d’una major igualtat de gènere a les Falles hi ha encara una gran diferència en la participació i en els rols d’homes i dones”, sentencia un estudi que va analitzar tant els monuments del 2018 com la composició de les directives i el repartiment de tasques en les diferents comissions o de la Junta Central Fallera, l’organisme que dirigeix la festa.

Les dades cremen

“D’entre totes les dades em quedo queel 88% dels presidents de comissió són homes davant el 12% de dones i que el 88% de les delegacions infantils les ocupen dones davant un 12% d’homes. És el ‘yin’ i el ‘yang’, la dada que ho resumeix tot, la que mostra qui ocupa les posicions de prestigi, poder i gestió i qui exerceix els rols més invisibilitzats, que no menys importants, que no estan igual de valorats”,explica a EL PERIÓDICO Verònica Gisbert, autora de l’informe juntament amb Joaquím Rius.Sense ser tan aclaparador, el 67% dels càrrecs de la JCF també els ocupen homes i és aquest òrgan el que marca el camí.

Hi ha més dades, és clar, encara més desnivellades, com queel 96% dels artistes fallers són homes, i d’altres que mostren certs avenços, com que la comptabilitat de les comissions ja es reparteix gairebé al cinquanta per cent.

Però tot això passa dins dels casals, el que es veu està fora i són principalment els monuments i la balança també està clarament desnivellada. Un grup de 14 persones van córrer per la ciutat de dalt a baix la passada setmana fallera, esquivant llocs de bunyols per concloure queel 48% dels remats (el monuments principals) i el 71% dels ninots eren masculins davant el 26% i el 9%, respectivament.

No és només qüestió de quantitat. El 63% de les aparicions femenines van ser amb un cos hipersexualitzat. “Es tractava decossos molt més voluminosos i molt sexualitzats, al contrari que els dels homes. Però també vam mirarel rol que hi ha darrere de cada cos. El dels homes musculosos es justifica perquè representen guerrers, reis o figures públiques importants, en el cas de les dones no hi ha res més enllà del cos, és pura estètica”, explica Gisbert.

L’influx de ‘La manada’

L’estudi també recull entrevistes i dinàmiques de grup amb agents fallers en qui es reprodueix el debat social exterior, però, arran del cas de ‘La manada’ als Sanfermines, va emergir també la idea que“existeixen dificultats per admetre que hi ha agressions i violència contra les dones a les festes”que es concentren en“la reticència a anar contra l’esperit festiu”, en “la por d’oferir una imatge dolenta de València i de les Falles en particular” i en “la major tolerància que existeix en festes davant d’aquest tipus d’actes”.

Monuments amb gènere

Totes aquestes polèmiques tindran el seu propi reflex en elsninots d’aquest any, en els qualsno falten reivindicacions del moviment ni crítiques que alguns entenen com una censura. Però fins i tot hi haurà falles senceres amb temàtica feminista com la d’Almirante Cadarso-Conde Altea, que a la ‘Secció Especial’ (la més important) que aprofita l’any electoral per a‘Votes for women’tornar la vista enrere ireinvindica la lluita pel sufragi femení.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

“Les reivindicacions feministes estan en auge i fem una mica d’història de com van ser aquests primers projectes com el de lesprimeres sufragistes”, explica l’artista fallerManolo Algarra. “Representem les tres generacions que ho van moure tot i tots els sectors socials que hi estaven en contra, que eren tots, l’Església, els mitjans, el capitalisme, l’ordre públic, el món obrer...”, explica.

Però Algarra li dona gairebé tanta importància a les escenes que envoltaran al monument principal i al seu origen. “Vam fer unes xerrades a la comissió amb les dones. Cada una va treure el que tenia i d’allà va sortir l’escena del sostre de vidre que sempre han tingut i sembla que estan trencant o la faula de la llebre i la tortuga perquè deien que quan sortien per treballar ho feien amb la casa a sobre, havien d’esquivar un munt d’obstacles i a més sortir perfectes, al contrari que els seus marits”, recorda.