El TC declara inconstitucional l'ús de càmera oculta

El Tribunal Constitucional ha declarat que, "per regla general, la utilització periodística d’una càmera oculta constitueix una greu intromissió il·legítima en els drets fonamentals a la intimitat personal, a l’honor i a la mateixa imatge", tot i que "la seva utilització podrà excepcionalment ser legítima quan no hi hagi mitjans menys intrusius per obtenir la informació".

En la seva sentència, l’alt tribunal ha emparat en part un presumpte sanador de Mallorca, els drets del qual declara que han estat vulnerats per l’emissió d’un reportatge gravat amb càmera oculta a Antena 3. Això suposa anul·lar en aquest punt la sentència del Tribunal Suprem que sí que emmarcava els fets en la llibertat d’informació. La manté pel que fa a l’associació per a la prevenció sectària Red Une, que es va fer eco d’articles d'aquest tema.

Per al Constitucional "el mètode utilitzat" de càmera oculta "no va ser necessari i proporcionat per a l’esbrinament de l’activitat desenvolupada en la seva consulta professional i per a la realització constitucional del dret a la llibertat d’informació, ja que n’hi hagués hagut prou amb fer entrevistes als seus clients." Afegeix que en el reportatge un periodista que es va fer passar per malalt de càncer va gravar una visita i es van incloure "aspectes manipulats i afirmacions vexatòries que resultaven innecessàries per a l’activitat informativa".

Protegir la vida privada

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

El tribunal, que recorda la seva doctrina sobre l’ús de la càmera oculta del 2012 i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, ressalta la necessitat de "reforçar la vigilància en la protecció de la vida privada per lluitar contra els perills derivats d’un ús invasiu de les noves tecnologies de la comunicació, que, entre altres coses, faciliten la presa sistemàtica d’imatges sense que la persona afectada se n'adoni, així com la seva difusió en amplis segments del públic".

La seva conclusió és que, com amb altres drets, és necessari ponderar quin preval i la llibertat d’informació preval si la transmesa s’estima veraç i rellevant per a la formació de l’opinió pública i versa sobra temes d’interès general. Afegeix que "la legitimitat de l’ús de la càmera oculta com a mètode periodístic d’obtenció d’informació està sotmesa a uns criteris estrictes de ponderació dirigits a evitar una intromissió desproporcionada i, per tant, innecessària en la vida privada de les persones". Per aquesta raó, el seu ús "ha de ser restrictiu, com a últim recurs i conforme a les normes deontològiques".