Les presons catalanes, cada vegada més buides

La població reclusa a Catalunya ha disminuït un 20% en els últims vuit anys degut entre altres raons a la reforma del Codi Penal del 2010 (que reduïa les penes pel delicte de tràfic de drogues), a la major aplicació de mesures alternatives a la presó (treballs en beneficis a la comunitat o assistència a cursos) i als canvis en els moviments migratoris. Està previst que aquesta tendència es mantingui i, per tant, no serà necessària la construcció de noves presons, que estan al 72% de la seva capacitat, segons explica a EL PERIÓDICO el secretari general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Armand Calderó. Catalunya té una taxa de 115,5 reclusos per cada 100.000 habitants, una taxa inferior a la del conjunt d’Espanya (130 per cada 100.000) i similar a la de Dinamarca, Suècia o Alemanya.

A mitjà termini, en concret en els pròxims dos anys, està previst que la població penitenciària a Catalunya baixi un 7%. En un període de cinc anys, la xifra de 8.000 presos s’estabilitzarà i continuarà allunyada dels 10.000 que es van arribar a assolir en el passat. Tot això si es mantenen els factors normatius i legislatius, migratoris, poblacionals i econòmics que han provocat el descens dels últims vuit anys. Una dada: des de 1998 fins al 2018, els centres penitenciaris catalans han perdut 2.309 reclusos.

Els factors que incideixen en aquest decreixement són múltiples, segons el secretari general de Serveis Penitenciaris. La reforma del 2010 del Codi Penal amb la reducció de les penes per tràfic de drogues va suposar, d’entrada i amb efectes immediats, que 105 persones fossin excarcerades a Catalunya per la revisió de les seves sentències. A partir d’aquell moment, la disminució de les condemnes va originar que el temps d’estada en un centre penitenciari per aquests delictes (el segon motiu més comú per complir pena de presó) fos inferior.

Altres de les causes són la disminució de les persones que són en presó preventiva a l’espera de judici. El 2007 van arribar al 22% del total de la població reclusa. El 2018 es va tancar amb un 17% (el 2014 i el 2015 va ser del 14%). Aquesta dada està directament relacionada amb l’estat de col·lapse històric que pateix l’Administració de justícia, tot i que va millorant. El 2017, el nombre d’assumptes penals en tramitació en la comunitat catalana ascendia a 120.000; el 2106, a 128.000, i el 2015, a 144.000. És a dir, les causes pendents també disminueixen. A més, els criteris per decretar la presó provisional han evolucionat. “L’ingrés a la presó ha de ser l’última raó de la resposta penal. Hi ha molta gent a la presó que no hauria d’estar-hi. S’hauria de ser més valent amb les mesures alternatives a la presó”, assegura Calderó. 

Menys denúncies i més llibertat provisional

Fonts de la Conselleria de Justícia afirmen que durant els últims vuit anys hi ha hagut menys denúncies als Mossos d’Esquadra. Aquest fet queda avalat per una taxa de victimització que cau especialment entre el 2010 i el 2015 (del 25,6% al 23,3%), segons l’enquesta sobre aquesta matèria del 2018 de Barcelona.

Un altre element que explica el descens de la població reclusa és l’aplicació més gran de la llibertat condicional. Del 7,9% del 2010 (amb 8.563 reclusos) s’ha passat al 10,8% el 2018, amb 6.957 interns als centres penitenciaris catalans. En altres períodes, per exemple el 2014 i el 2016, aquest percentatge va ser del 13,3% i el 13,6%, respectivament. Un reu pot disfrutar de la llibertat condicional quan està classificat en tercer grau (l’últim de l’escala i que permet al pres anar només a dormir a la presó), quan hagi extingit les tres quartes parts de la condemna imposada i quan s’hagi observat bona conducta.

L’aplicació de la circular de la llei d’estrangeria aprovada el 2011 també ha facilitat les repatriacions de persones d’origen estranger en situació irregular que compleixen condemna a les presons catalanes. Les estadístiques apunten que el 2010 es van produir 35 devolucions als seus països de persones foranes empresonades, mentre que el 2018 aquesta xifra va resultar ser de 135 (hi va haver una punta en el 2012, amb 256 repatriats). En els últims anys, la fiscalia ha posat fil a l’agulla per agilitar aquests tràmits.

Un altre dels factors que més han influït en la caiguda del nombre de reclusos és la menor taxa de reincidència actual. I és que set de cada 10 excarcerats no tornen a la presó en els cinc anys posteriors. Aquest efecte està vinculat directament amb la millora dels tractaments individualitzats que s’ofereixen als centres penitenciaris i una millor avaluació dels riscos sobre la possibilitat que el reu recaigui. “Quan teníem les presons massificades la individualització del tractament baixava i ara, en canvi, és més fàcil. Així, tenim la possibilitat de fer millor un pronòstic de futur”, explica el secretari general de les presons catalanes.

Semillibertat i mesures alternatives

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

L’aplicació del tercer grau penitenciari o de semillibertat (els condemnats només van a dormir a la presó o a passar unes hores) també s’ha incrementant, passant del 21,3% el 2015 al 25% el 2018. Aquesta eina augmenta l’èxit de la reinserció del reclús, ja que aquest es va adaptant a poc a poc en el seu entorn i pot refer la seva vida en llibertat. En tres anys, les ofertes de places en residència fora de les presons per a persones en aquesta situació han passat de les 219 a les 302. És a dir, dos de cada 10 interns en tercer grau poden complir la condemna en aquests centres. Això ha suposat un augment del pressupost del 22% en aquests recursos durant el 2018, cosa que s’ha traduït en una dotació de dos milions d’euros. “És necessari treballar molt el pont entre la presó i el carrer. I especialment en el recolzament als reus quan surten de la presó. Un acompanyament en temes com el de la vivenda, la feina o la salut”, relata Calderó.

A tots aquests factors, no obstant, se n’ha de sumar un d’important: la conscienciació més gran dels jutges, fiscals i de l’Administració penitenciària en l’aplicació de mesures alternatives a la presó (MPA), com l’assistència a cursos i els treballs en benefici de la comunitat (cuidar malalts, fer de jardiners, ser en gosseres municipals o d’informadors a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, per exemple). Tot i que encara és necessari més pressupost econòmic, la llista d’espera per complir la pena d’aquesta forma s’ha anat reduint en els últims anys. Cada mes es realitzen de 7.000 a 8.000 mesures alternatives. En molt d’aquests casos s’imposa per delictes de circulació, com alcoholèmies. “Hem de ser molt valents en aplicar les MPA, ens ho hem de creure i, fins i tot, fer canvis legals per ampliar els supòsits en què es poden aplicar, afirma Calderón.