Els 'menes' pateixen tràfic de persones i captacions de màfies en centres oficials

Les condicions en què viuen els menors immigrants no acompanyats (menes) quan són interceptats en territori espanyol estan embolcallades de greus alteracions i "vulneracions dels seus drets", en bona mesura per la flagrant "falta de recursos" disponibles, una realitat que desemboca en situacions com ara sortides de nens dels centres on són internats "de la mà de màfies de traficants" i de noies que han sigut "víctimes de tràfic de blanques" sense ni tan sols haver sigut identificades. Aquestes són algunes de les contundents conclusions de l’informe Els drets dels migrats no acompanyats a la frontera sud espanyola que avui ha fet públic l’Unicef. No obstant, la cruesa d’aquest diagnòstic no impedeix que l’arribada de ‘menes’ continuï polvoritzant registres, amb un 150% d’increment en els dos últims anys.

L’Unicef ha investigat sobre el terreny a Ceuta, Melilla i Andalusia, on ha interactuat amb menors, policies, autoritats polítiques i judicials, i oenagés, per concloure que l’origen de la problemàtica està, en bona mesura, en la descoordinació i el sensible dèficit de mitjans. L’informe destaca l’amuntegament en què conviuen els migrants i una falta d’intèrprets que fa que els nois passin dies sense poder parlar amb ningú, ni tan sols per poder dir a la seva família que continuen vius. Un entorn en què s’acumulen les dificultats que han d’afrontar els menors, que porten molts d’ells a tenir "problemes de salut mental" i consum de drogues, greus problemes sobre els quals són conscients als centres, però la falta de pressupost i eines deixa sense resposta molts dels casos.

Els handicaps s’acumulen, ja sigui per les demores en l’aplicació de mesures, la descoordinació o la falta de recursos, i es perjudiquen les oportunitats de futur dels nois. Dèficits del sistema que porten a un escenari en què els menors, en lloc de trobar-se en un entorn protector on es garanteixin els seus drets, "comencen una etapa on acaben sent els més vulnerables", afegeix l’informe. La meitat d’ells abandonen els centres en solitari o cauen en els tentacles d’organitzacions mafioses davant la incertesa de si aconseguiran papers abans de complir 18 anys, perquè no suporten "viure amuntegats" o perquè es passen el dia "sense estudiar ni fer res", entre altres motius. 

"Els nens volen estudiar, fer alguna cosa, els genera molta frustració no fer res, senten que perden els millors anys de la seva vida; quan són escolaritzats també tenen problemes perquè no hi ha reforç i molts d’ells passen sis hores a classe sense assabentar-se de res", explica Sara Collantes, una de les investigadores de l’informe.

Registre rècord

No obstant, l’apressant necessitat que els immigrants pateixen als seus països d’origen i la falta d’informació sobre la realitat que els espera, tant en el periple migratori com en la seva destinació a Europa, expliquen en bona mesura la paradoxa que, malgrat el dramàtic escenari que dibuixa l’Unicef, la xifra demenes nouvinguts s’hagi disparat durant els dos últims anys, amb un increment del 150% a la frontera sud del país. Només el 2018, els nens i joves arribats arriben als 6.063, gairebé un 10% dels més de 65.300 de casos totals, un registre que consolida Espanya com la principal porta del Vell Continent per alsafricans que busquen una vida millor lluny de casa seva. 

Com a conseqüència d’aquesta dinàmica, s’han duplicat els menors irregulars inscrits en el registre delMinisteri de l’Interior, que depassen els 13.000 a finals de l’any passat. A l’impacte quantitatiu de les xifres s’ha d’afegir la greu "vulneració" dels drets dels menors una vegada interceptats per les autoritats, segons denuncia l’Unicef en l’informe.  

Mesures correctives

"Si ho comparem amb altres països, Espanya respon a l’acollida dels nens migrants que estan sols amb un enfocament de protecció de la infància, cosa que es podria considerar una bona pràctica fins que es comprova la realitat de primera mà, i es constaten múltiples problemes, contradiccions i carències molt rellevants que condueixen a la desprotecció dels drets de molts d’aquests nens", revela Gustavo Suárez Pertierra, president de l’Unicef Comitè Español.

Notícies relacionades

La infància mundial pateix la seva pitjor situació en els últims 30 anys

Posi un 'mena' en la seva vida

Per intentar recompondre la situació, l’Unicef fa una crida als partits políticspartits polítics perquè impulsin un “pla nacional d’acció” que garanteixi laprotecciódels nens i joves, alhora que en permeti la "plena integració social". Un pla que, a judici de l’entitat, hauria d’incloure mesures com ara una política comuna a tot el territori i un registre únic de dades i trasllats accessible per a totes les autonomies; disposar d’un pla de contingència davant hipotètiques arribades massives de migrants; el desenvolupament d’estàndards i protocols comuns en tots els centres, per determinar, entre altres coses, l’autèntica edat del jove, i reduir l’actual marge d’error. 

Així mateix, s’esperen mesures que avalin el dret a l’educació, la integració social i la transició dels xavals a l’etapa adulta, la promoció de les acollides familiars i una estratègia contra el racisme i la xenofòbia que es faci efectiva a tot el país.