Anar al contingut

TRAM NEGRE DE LA XARXA FERROVIÀRIA

L'error humà apunta rere el xoc mortal de Castellgalí

El sinistre, el segon en l'R4 en tres mesos, reobre el debat de la falta d'inversió a Rodalies

El sistema de seguretat del Terrassa-Manresa és l'únic de tota la xarxa que no està automatitzat

Guillem Sànchez / Manuel Vilaseró

L'error humà apunta rere el xoc mortal de Castellgalí

Marc vila

Perquè dos trens hagin xocat frontalment en la línia R4 de Rodalies han degut fallar massa coses. Una cadena d’errors humans, segons totes les fonts consultades per aquest diari. La causa de l’accident, que va costar la vida a una dona de 26 anys –maquinista d’un dels ferrocarrils–, es comprovarà amb seguretat aquest dilluns, quan la comissió de Renfe que investiga el sinistre descarregui els discos durs dels dos trens. Equivalents a les caixes negres dels avions, contenen dades que deixaran al descobert tot el que ha fallat. 

24 hores després de l’accident, segueixen ingressades 12 persones, tres en estat greu. Concretament, cinc dels afectats són a l’hospital Mutua de Terrassa, tres a Vall d’Hebron, dos al Consorci Sanitari Terrassa i dos a Althaia, a Manresa. Entre els ingressats, hi ha un nadó amb ferides de poca gravetat. 

Un xoc inexplicable 

Cap a les 18.10 hores de divendres, un comboi procedent de Lleida es va aturar a l’estació de Manresa en la via 1 perquè en descendissin els viatgers. Per prosseguir el seu trajecte fins a Barcelona havia de ser desviat a la plataforma 2 al sortir de Manresa. I, en un primer moment, així va ser. No obstant, per causes que es desconeixen, un nou canvi d’agulles el va tornar a la via 1, de sentit contrari. Alhora, per aquesta via, la 1, s’acostava a Manresa un altre tren de Rodalies que havia sortit amb retard des de Barcelona. Aquest segon, conduït per la maquinista de 26 anys, única víctima mortal del sinistre, sí que era en la via corresponent. Però durant 7 quilòmetres, el tram que va fer en sentit contrari el comboi originari de Lleida, ningú es va adonar que es trobaria un altre tren en el seu camí. 

Aquí hi ha el problema principal, que assenyala el Control de Trànsit Centralitzat (CTC), organisme que gestiona els trens en moviment i que pertany a Adif (l’administrador d’infraestructures ferroviàries del Ministeri de Foment). Els treballadors del CTC haurien d’haver-ho detectat i contactar amb els dos trens perquè aturessin la marxa. Per adonar-se’n van disposar de 7 quilòmetres, els que va fer el tren que anava contra via, que en temps suposen entre 2 i 3 minuts. Però no va saltar cap alarma.

No només això, sinó que els operadors ni tan sols els haurien d’haver donat pas. El tram Terrassa-Manresa és un dels pocs, sinó l’únic, de tota la xarxa de Rodalies que funciona amb un antic sistema de seguretat denominat Bloqueig Automàtic de Doble Via (BAD), segons han confirmat fonts d’Adif. Aquest sistema té una peculiaritat, "no funciona en manera automàtica quan dos trens viatgen en la mateixa via en sentit contrari", segons un expert consultat. "Cal utilitzar el bloqueig telefònic", afegeix. Però aquest no es va dur a terme. Cap dels dos maquinistes va arribar a saber que s’aproximaven a una col·lisió frontal.

En gairebé tot Rodalies hi ha instal·lat el denominat Bloqueig Automàtic Banalitzat (BAB) amb CTC, que hauria detectat l’existència de dos trens circulant en sentits oposats per la mateixa via. Aquest sistema, a més, interromp el flux elèctric i atura de cop la circulació. 

La línia maleïda

L’R4 funcionava aquest divendres amb retards, una cosa freqüent. I fa tres mesos va ser escenari d’un altre sinistre mortal. Un tren va descarrilar a les 6.15 hores del 20 de novembre amb 133 passatgers a bord que feien el trajecte entre Manresa i Sant Vicenç de Calders, a pocs quilòmetres de Castellgalí, on es va produir l’impacte d’ahir. En aquest accident, esdevingut quan el comboi passava per Vacarisses (Vallès Occidental) per culpa d’un despreniment de pedres contra el qual va xocar el ferrocarril, va morir un home de 36 anys, un veí de Castellbell i el Vilar (Vallès Occidental) que viatjava als vagons davanters, i van resultar ferides de poca gravetat cinc persones i ateses per contusions lleus 44 més.

Aquell dia, el maquinista, al prendre una corba lleu cap a l’esquerra per sota de la carretera C-58, va divisar un munt de terra en la via procedent d’un talús que havia cedit, probablement, a causa de les pluges caiguda en dies anteriors i va arribar a activar el fre d’emergència del tren. Tot i que ja no li va resultar possible aturar la marxa i va xocar contra les roques. 

Aflora el debat de la inversió

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha apuntat aquest dissabte a un error humà però ha al·ludit a la falta d’inversió per denunciar que mecanismes com el de l’R2 o l’AVE haurien impedit l’accident. Aquest mes de febrer es compleixen 10 anys de la transferència de Rodalies a la Generalitat. Va ser un "miratge" perquè no hi va haver una entrega real de la infraestructura i dels trens, que segueixen en mans de l’Estat. A més, lamentava, dels 4.000 milions d’euros pactats s’ha invertit únicament "un 12%". 

Una antigalla que no és una excepció a Espanya

La major part de les vies de ferrocarril a Espanya, però no totes, estan equipades amb sistemes que permeten la parada automàtica dels trens quan envaeixen el ‘territori’ de l’anterior o circulen per la mateixa via en sentit contrari, com en el de l’accident de Castellgalí. Així s’eviten els accidents per abast o xoc frontal sense que sigui necessari que hi intervingui la mà d’una persona.

En la línia Terrassa-Manresa està instal·lat, no obstant, un antic sistema de seguretat denominat Bloqueig Automàtic de Doble Via (BAD), que "no funciona de manera automàtica quan dos trens viatgen en la mateixa via en sentit contrari". Ha d’intervenir-hi telefònicament el centre de control o el personal de les estacions.  

 La inexistència d’un sistema de bloqueig automàtic és el que va possibilitar que tingués lloc el fatal accident de Chinchilla de Montearagón (Albacete) l’any 2003, l’antecedent més recent a Espanya d’un xoc frontal, que es va saldar amb 19 de morts. El tram era de via única i la causa de la tragèdia va ser l’error del factor de circulació al donar la sortida al tren de passatgers mentre circulava en sentit contrari un mercaderies. El jutge el va condemnar per 19 delictes d’homicidi imprudent.

El futur de totes les línies de gran capacitat és ser equipades amb el denominat ERTMS, el sistema més automatitzat de tots, que no només fa impossible un accident com el de Manresa, sinó que permet que per la mateixa via hi passin més trens en menys temps. Donada la saturació de les línies de Rodalies de les grans ciutats, un dels grans objectius del Ministeri de Foment és des de fa anys implantar-lo en les xarxes de Madrid i Barcelona.

És un operació costosa i lenta, que va començar per la capital d’Espanya. La línia C4 de rodalies de Madrid (Parla - Colmenar Viejo) i el seu ramal a Alcobendas i San Sebastián de los Reyes ja funcionen amb ERTMS des del 2012. A Barcelona s’està instal·lant al tram de 50 km/h entre l’Hospitalet de Llobregat i Mataró.