Justícia demana al fiscal informació sobre els abusos sexuals en l'Església

Davant del degoteig d’escàndols que EL PERIÓDICO i altres mitjans han publicat en els últims dies sobre abusos sexuals en l’Església i l’ocultació per part de les congregacions religioses d’alguns dels delictes, el Govern ha reaccionat sol·licitant al fiscal general de l’Estat que l’informi de les diligències obertes. 

En concret, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha enviat aquest dimarts un escrit a la màxima representant del ministeri públic, María José Segarra, en què reclama que l’informi dels processos oberts en els tribunals –el nombre d’investigacions i en quin estat estan– davant d’agressions i abusos sexuals a menors comeses en el si de congregacions, escoles o qualsevol altre tipusd’institució religiosa.

Segons ha informat Justícia, la petició s’emmarca a l’article 9.2 del’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que estableix que el fiscal general de l’Estat “informarà el Govern, quan aquest ho interessi i no existeixi obstacle legal, respecte a qualsevol dels assumptes en què intervingui, així com sobre el funcionament, en general, de l’administració de Justícia”. L’escrit no estableix un termini de resposta, però en anteriors ocasions, la contestació no s’ha demorat en excés.

Els últims casos

En la seva carta, la ministra fa referència al fet que, en els últims mesos, els mitjans de comunicació han divulgat nombrosos casos de suposades agressions sexuals comeses en el si de congregacions eclesiàstiques, que al seu torn, en moltes situacions, han contribuït al’ocultació d’aquests delictes i “a la protecció dels victimaris”.

Segons l’opinió de la titular de Justícia, aquestes informacions periodístiques han generat “una important alarma social”i “una forta demanda” que justifica que el “Govern abordi el fenomen”. Segons fonts de Justícia, una vegada rebudes les dades, l’Executiu estudiarà si és procedent fer reformes legals o introduir canvis en l’avantprojecte de llei de protecció a la infància aprovat al desembre, ja que l’Advocacia de l’Estat no pot personar-se en procediments judicials que no perjudiquin l’administració central.

EL PERIÓDICO va revelar fa uns dies que el Monestir de Monserrat va ocultar durant anys els abusos sexuals comesos pel monjo Andreu Soler a finals dels 90. Ja són vuit les víctimes que denuncien haver patit tocaments i vexacions sexuals, després de la revelació de Miguel Hurtado, el primer que es va atrevir a fer el pas. Les responsabilitats penals del presumpte pederasta ja no es poden determinar, ja que ha mort, però sí que es podria investigar si l’abadia, que ara ha obert una comissió externa que investigui els casos, va cometre algun delicte al’ocultar les agressions.

A més, aquest diari ha revelat que el mossèn de Constantí del 1972 al 1999, Pere Llagostera, va abusar de nens durant dècades. De nou, el rector ha mort i l’arquebisbat de Tarragona diu que no li consten "indicis" dels seus abusos. Així mateix, el 'cas Maristes’,l’escàndol de pederàstia més gran en l’Església espanyola conegut fins ara, va posar de manifest la necessitat d’incrementar els terminis de prescripció d’aquest delicte, ja que la investigació d’EL PERIÓDICO va finalitzar amb 43 denúncies interposades però només un dels acusats s’asseurà a la banqueta. 

Els terminis de prescripció

Davant d’aquesta situació, segons recorda la ministra Delgado en el seu escrit a la fiscal María José Segarra, el Govern va presentar el passat 28 de desembre un avantprojecte de llei orgànica de protecció integral a la infància “l’objectiu del qual és atorgar més protecció a nens, nenes i adolescents davant qualsevol tipus de maltractament físic, psicològic i emocional”.

Notícies relacionades

Nou avís de la policia per als que han de renovar el DNI o el passaport

La Generalitat anuncia avui si aixeca l’emergència per sequera

Una de les principals novetats de la reforma és que allarga 12 anys el termini de prescripció, que començarà a comptar quan la víctima compleixi 30 anys i no als 18 com passa en l’actualitat. L’ampliació és insuficient per a algunes víctimes com Miguel Hurtado, que encapçala un moviment destinat que s’allargui fins que el menor abusat compleixi 50 anys, a fi de donar prou temps a les víctimes per fer el pas i atrevir-se a denunciar. 

A la seva carta, Delgado justifica els canvis pels “efectes especialment greus per al desenvolupament de la personalitat dels nens i nenes que pateixen el maltractament, efectes que perduren durant gran part de la seva vida adulta”. També assenyala que el seu objectiu és “garantir que el perjudicat o perjudicada hagi aconseguit prou maduresa per vèncer la vergonya i la por que generen aquestes execrables agressions i pugui afrontar amb solvència ladenúnciadels fets i el procés penal a què, en el seu cas, doni lloc”.