05 d’abr 2020

Anar al contingut

PEDERÀSTIA A L'ESGLÉSIA DE TARRAGONA

Constantí, un poble d'esquena als abusos de mossèn Llagostera

El veïnat del municipi reconeix que "tots" sabien que el rector abusava sexualment dels nens

L'actual rector, Xavier Morell, és a la localitat des del setembre i assegura desconèixer els fets

Beatriz Pérez

Constantí, un poble d'esquena als abusos de mossèn Llagostera

JORDI COTRINA

El silenci ha provat de tornar als carrers del municipi tarragoní de Constantí aquest dilluns, un dia després que els mitjans es fessin ressò que el que fos rector de la parròquia entre el 1972 i el 1999, mossèn Pere Llagostera, havia abusat de nens durant dècades. La notícia, oferta en exclusiva per EL PERIÓDICO, no ha agafat per sorpresa aquesta localitat de poc més de 6.000 habitants. "Ho sabia tothom", diu una àvia des de la plaça de l’Esglèsia, el temple de la qual fa dos anys que està en reformes. Com si d’una metàfora es tractés, les esquerdes envolten la seva façana. Les misses es fan des de fa anys al Centre Parroquial.

"Mossèn Llagostera era una bona persona, però tenia aquesta flaquesa. Es veu que no mirava per a les dones. La joventut hauria d’haver callat i no parlar ara, tants anys després," afegeix la dona. Al seu costat, una de més jove s’aixeca, amb evident incomoditat, per evitar els periodistes. I els que parlen ho fan des de l’anonimat.   

El veïnat comença a digerir el drama ara i no és plat de bon gust ser notícia per una cosa així

Tot i que feia molt que Constantí coneixia els abusos de Pere Llagostera, mort el 2017, el seu veïnat està començant a digerir el drama ara. I costa. No és plat de bon gust ser notícia per un escàndol així. Dues càmeres de televisió han estat aquest dilluns plantades en punts diferents del carrer Major. En cas de ser un petit municipi desconegut per molts, o només per una cançó d’Els Pets, des d’aquest dilluns Constantí ha passat a estar en boca de tothom.

A la dècada dels 70, quan el sacerdot Llagostera va començar com a rector a la parròquia, el municipi va patir una epidèmia d’heroïna  (i atur, i robatoris), que es va acarnissar especialment amb les famílies de 'les sis-centes’, un barri de 600 pisos barats de Constantí. En aquell temps sense saber-ho, una altra plaga, la dels abusos sexuals dins de l’Església catòlica, l’estava afectant també.

Xavier Morell és, des del setembre, el rector de la parròquia de Constantí. “Jo no puc dir res, només fa uns mesos que soc aquí i estic totalment fora de joc. Mai havia escoltat parlar d’això", explica el rector a EL PERIÓDICO. "No em consta [els abusos] i, durant aquests mesos, no he escoltat cap comentari. És una història passada", diu.

Constantí des dels afores.  / JORDI COTRINA

"Tots ho sabien"

"Tots ho sabien", comenta també l’amo d’un bar del centre del municipi. "Ara els mitjans es posen així –agita les mans mentre ho diu–, però sempre s’ha sabut. Pere Llagostera tenia diverses flaqueses i, entre aquestes, també la beguda", diu sense embuts mentre cobra a un client. Anys enrere, el rector va anar algunes vegades a aquest bar a menjar després d’haver batejat algun nen o casat una parella de nuvis, convidat per les famílies. Pere Llagostera és un nom que coneix tothom aquí. "Més concretament, li agradava el whisky", matisa l’amo d’una botiga propera al bar. "Va estar de nòvio amb una noia, després va treballar a la banca i després es va fer capellà", explica. "Jo, dels abusos, potser havia escoltat algun comentari. Però m’ho prenc amb recel".

A Constantí una pregunta despunta sobre les altres: ¿Per què ningú es va atrevir a dir res?

A Constantí, on la majoria de comerços i establiments estan tancats i barrats aquest dilluns, una pregunta apunta sobre totes les altres: ¿Per què, si tots ho sabien, ningú es va atrevir a dir res? "Constantí és molt conservador. Això és un poble. I ara a aquest tema se li dona més canxa per allò d’Els Pets", comenta el cambrer d’aquest bar. Joan Reig, bateria del grup musical, va reconèixer a aquest diari haver patit abusos per part del pare Llagostera. 

Els nens que van patir abusos per part d’aquest capellà tenen ara entre 50 i 60 anys, i és en aquest context en el qual cal comprendre el perquè de tants anys de silenci: aquells eren temps de dictadura franquista, en els quals l’Església era inqüestionable i en els quals, a més, els abusos o tocaments (que no violacions) no estaven socialment tan condemnats com ara. El capellà del poble, el sergent de la Guàrdia Civil i el metge eren "intocables", diu una dona.

Un parc de Constantí. / JORDI COTRINA

"Un bon home"

"Sí que se sabia, sí. Era un bon home, però tenia aquestes flaqueses. Només cap als nois", diu una altra dona quan aquesta periodista li pregunta per Pere Llagostera. I diu més coses: "Millor que estigui mort i així no hagi de veure que està en boca de tothom". La població de Constantí parla amb estima del que va ser rector del municipi durant 27 anys. A molts els va casar i posteriorment va batejar els seus fills.

"El pare Llagostera va batejar el meu fill. M’he quedat molt sorpresa quan va saltar la notícia"

Ani, 50 anys

Veïna del municipi

L’Ani, de 50 anys, és l’única veïna que accedeix a donar el seu nom. Fa 30 anys que aquesta cordovesa viu al poble i assegura que no sabia res dels abusos de mossèn Llagostera. "Ell va batejar el meu fill. M’he quedat a quadres quan va saltar la notícia, molt sorpresa," relata. L’Ani recorda que, ja entrats els 90, el rector anava amb la seva sotana pel carrer i posava la mà als que passaven pel seu costat perquè li besessin l’anell.

"Sí que vaig sentir d’ell que s’acoblava ràpidament als berenars i dinars, això m’ho explicava la meva sogra. Però més enllà d’això res. Era agradable i mai vaig notar res de res", explica l’Ani, qui assegura sentir-se "indignada". "Aquí ens coneixem tots. I això fa mal", conclou.