Menors immigrants intenten arribar a la península abordant barcos

Els immigrants africans que salten les tanques de Melilla o de Ceuta també han de saltar després el mar fins a Europa, o almenys fins a un barco que els canviï de continent. I en aquest salt no hi ha concertines, però sí perills encara majors.

Menors estrangers homes no acompanyats (els MENES) intenten abordar els barcos de càrrega i ferris que viatgen per la península i les ciutats espanyoles del nord de l’Àfrica o les seves proximitats, amb freqüència posant en greu risc les seves vides. En els últims dos anys s’han fet freqüents aquests salts, segons fonts del sector nàutic andalús.

Les escenes d’aquests tres vídeos estan protagonitzades per immigrants magribins que no han fet encara els 18 anys. Ells són majoria en els abordatges als ferris de Balearia i Trasmediterranea (aquesta última ara integrada a Naviliera Armas) que creuen l’Estret de Gibraltar i el mar d’Alborán.

Salt mortal

El mètode més espectacular és també el més perillós. Consisteix a esperar que el barco faci les maniobres d’atracada per salpar, agafar tirada, córrer amb totes les forces i saltar des del moll fins a un costat intentant quedar agafat a algun ganxo, sortint o buit.

Amb freqüència l’assaltant cau a l’aigua deixat fora de combat, o simplement no sap nedar, o queda a mercè del moviment del barco sense que a bord es percebi la seva presència.

Si aconsegueix enganxar-se, l’immigrant intentarà amagar-se en uns buits sobre les hèlixs, o en estries que porta la portalada posterior del ferri, segons expliquen les mateixes fonts. En el cas de la línia Melilla-Almeria, són vuit hores, moltes vegades de mar mogut. "És molt difícil sostenir-se així tot el viatge. Jo crec que la majoria cau a l’aigua", sospita un capità de transport de passatgers.

El vídeo del salt que obre aquest reportatge està pres des de la borda d’un barco de Balearia el 28 de novembre de 2017 al port marroquí de Beni Ensar, que comparteix cala amb el de Melilla. El saltador es va danyar la mandíbula amb el cop.

Alguns nois salten amb la falsa creença que, si posen peu en un barco espanyol, ja hauran entrat en territori d’Espanya. Però els qui són sorpresos a l’embarcació, a l’arribar a la península són retinguts per la tripulació a l’espera que arribin les Forces de Seguretat de l’Estat. "I sistemàticament ens els tornen perquè els deixem en el punt d’origen", lamenta la mateixa font.

Últimament els menors saben això, i intenten no arribar a terra sent a bord. A trenc d’alba i després d’una nit esgotadora, quan estan ja a prop d’Almeria, ciutat de destinació de les línies de Melilla i Nador, salten a l’aigua per intentar arribar nedant a la platja d’El Zapillo, que es presenta a la vista quan el ferri gira per dirigir-se a la bocana del port.

Escalada d’estatges

Hi ha un altre mètode, ja en territori espanyol, que intenten els ‘menes’ amb certa freqüència: pujar per les estatges (sogues d’amarratge a terra) i intentar colar-se per la borda en alguna hora en què creguin que afluixa la vigilància.

Novament el perill és mortal, perquè la borda dels ferris té diversos pisos d’altura. Sovint cauen entre el barco i el moll, o es colpegen amb els norais de ferro o amb la vora de ciment del moll.

El vídeo que il·lustra aquest mètode es va gravar el febrer del 2018 al port de Melilla, a l’ombra del barco Sorolla de Trasmediterranea, i en aquest es veu una intercepció a càrrec de la Guàrdia Civil. "Abans, quan atracàvem, es posaven cotxes amb guàrdies civils a proa i a popa al port per evitar això –relata un tripulant veterà de les línies entre l’Àfrica i la península-, però ja no. Es veu que els falten efectius".

Els capitans dels ferris es veuen obligats a destinar personal per vigilar les estatges perquè els ‘menes’ no pugin. Però, amb la tripulació tan ajustada en les navilieres, aquesta vigilància no sempre pot ser contínua.

Allau a la popa

El tercer mètode, el menys usual, és intentar colar-se a l’aparcament del ferri en allau, saltant prèviament el filat que tanca el port i intentant sortejar la Guàrdia Civil pel sistema de córrer en totes direccions. De nou són adolescents els qui posen en pràctica aquest intent d’arribar a Europa. Saben que només uns quants, potser un o cap, aconseguiran entrar i amagar-se al barco, en aquest cas el Fortuny de Trasmediterranea.

El vídeo es va gravar poc després de les campanades de la passada Nit de Cap d’Any als voltants del port de Melilla. Els nois immigrants van intentar aprofitar aquell moment de la festa de Cap d’Any per entrar a un ferri que tenia hora marcada per salpar a les 00:30 amb destinació a Màlaga.

Però la tripulació del barco els va veure arribar i va tancar la portalada de popa. Diverses desenes de ‘menes’ van córrer pel port i els carrers pròxims, fins al casc antic de la ciutat, esperant que es tornés a obrir. El barco va partir amb retard. "En una ocasió se’n van colar quinze. Va haver de fer-los fora", relata lacònicament el tripulant.

Vidre en mà

Joves desesperats, alguns d’allotjats en el CETI (Centre d’Estada Temporal d’Immigrants) de Melilla, ronden el port a l’espera d’una oportunitat.

L’acció policial s’ha intensificat a la zona recentment i ara se’n veuen menys. Cap al tard, davant el CETI i a prop del pas fronterer de Mari Guari, adolescents africans de diverses procedències s’ajunten en petits grups per encendre una foguera, xerrar, alguns fins i tot beure o drogar-se, mentre preparen nous intents per passar a la península; si no és en abordatge, als baixos d’algun camió.

Notícies relacionades

Els Mossos detenen quatre menors d'un centre per a 'menes' de Barcelona

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

La vigilància policial es va incrementar després d’una onada d’atracaments als voltants del port. A l’estiu, un grup indòmit de joves, que dormia en un pròxim penya-segat, guaitaven els passejants amagant-se entre els cotxes aparcats. Si la víctima era fàcil d’atacar, li sortien al pas armats amb trossos de vidre trencat. Intentaven aconseguir fons per al seu pròxim pas.

"Quan entren al barco, solen escollir la sentina o el pàrquing per amagar-se –relata la font nàutica–. Alguns arriben nedant, i els agafem quan ens posem a buscar, perquè sempre deixen una reguera de gotes d’aigua fins al seu amagatall".