Les agressions masclistes comeses per menors creixen un 45% en dos anys a Catalunya

En només dos anys, Catalunya ha registrat un augment del 45% en l’atenció de víctimes de violència masclista comesa per menors de 14 a 17 anys. Si el 2016 hi va haver 74 víctimes de violència de gènere que van ser ateses pel Servei de Mediació i Assessorament Tècinc de la conselleria de Justícia, el 2018 va tancar superant el centenar: 107. La majoria van ser lesions i maltractament psicològic. La Conselleria de Justícia es mostra "preocupada" davant d’aquest panorama i les entitats demanen projectes escolars a llarg termini que trenquin estereotips i s’acostin als joves.

Segons les dades del Departament de Justícia a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, l’any passat es van atendre 34 casos de maltractament psicològic exercit per un adolescent, 23 lesions a dones amb un menor implicat i 20 casos de violència habitual, ja fos física o verbal, al si d’una parella de menors. A aquests casos s’han de sumar sis de coaccions, 12 d’amenaces greus, un delicte d’assetjament sexual, un d’abús i un altre d’agressió sexual. Si els comparem amb el 2017 i amb l’anterior, totes aquestes atencions han augmentat. En el cas de la violència en el si de la parella, l’augment de víctimes va ser del 100%, el de maltractament psicològic, del 40%. En canvi, no es va detectar cap segrest ni hi va haver lesions al fetus i les víctimes que van reportar incompliment d’ordre d’allunyament van caure a la meitat. De cinc el 2016 es va passar a dos el 2018.

Aquests delictes es produeixen majoritàriament en relacions adolescents. No obstant, la violència també s’exerceix al carrer o en espais públics contra dones que l’agressor desconeix, de vegades adultes. La Conselleria de Justícia veu el panorama amb cert temor. "Ens preocupen aquestes dades", apunten fonts de Justícia Juvenil, que dibuixen algunes causes: "Les cançons que normalitzen les agressions sexuals i el control en la parella, el model de masculinitat, l’amor romàntic, el ciberassetjament 24 hores que s’escapa del control dels pares i la impunitat dels agressors com ‘la Manada’ no ens estan ajudant". Des del departament fan una lectura en clau de societat patriarcal, que segueix present en els missatges que reben els joves.

Justícia Juvenil ofereix recolzament psicològic a les víctimes, però també atén els delinqüents. Una dada que també ha crescut. El 2017, 43 menors autors de delictes de violència de gènere van ser atesos per tècnics de Justícia Juvenil. El 2018 n’hi va haver 55. Tots ells compleixen una mesura judicial o esperen a ser jutjats en el medi obert. "Treballem des de la lògica restaurativa, més enllà de complir la pena hem de garantir la seva reinserció. Trencar amb els seus rols, el seu masclisme i ensenyar-los a tenir relacions sanes: és una oportunitat perquè aprenguin a estimar i evitar una cosa pitjor en el futur", expliquen fonts de la Conselleria. A part del seguiment, molts nois ingressen en esplais o fan treballs comunitaris. I sempre que la víctima vulgui, s’intenta que l’agressor li demani perdó a la cara.

Els adults no ho veuen

L’Associació IN VIA fa més de 20 anys que atén dones víctimes de la violència masclista. Cada vegada tenen més joves adolescents entre els seus serveis, tot i que veuen les dades de Justícia com la punta de l’iceberg. "La xifra negra és molt més gran, hi ha centenars de joves i adolescents posades en relacions de risc i maltractament que no denuncien i ni tan sols ho expliquen a un adult", explica Cova Álvarez, psicòloga especialitzada en violència de gènere i sexual d’aquesta entitat. Els problemes no solen arribar als adults fins que "exploten". Amb la seva experiència, de més de 15 anys treballant amb adolescents, constata que "ni els professors ni els pares" tenen eines per abordar la situació. Al seu entendre hi ha una "manca brutal" d’espais on els adolescents puguin plantejar dubtes i compartir els seus problemes i sensacions relacionats amb la sexualitat, especialment en el sistema educatiu.

Problemes en el consentiment, sobretot

Notícies relacionades

Una de cada tres joves accedeixen a mantenir relacions sexuals sense desitjar-ho

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

"No es tracta d’anar a l’institut una vegada a l’any, dir-los que s’han de posar el condó o fer-los una xerrada sobre el feminisme. Cal treballar amb els adolescents de forma constant, escoltar les seves opinions i fer projectes a llarg termini finançats per l’administració. Hi ha nenes que saben perfectament com es posa el condó i per a què serveix, però són incapaces de dir a la seva parella que se l’ha de posar: treballar el consentiment i les relacions sanes és clau", assenyala Álvarez. Si això es fa de petits, subratlla, no hi hauria cap problema amb el reggaeton, la pornografia o les xarxes socials. "El problema no són les cançons masclistes o Instagram, el problema és que no estem donant cap model alternatiu; aquest és l’únic que impera".

Més que manifestacions

En concret, un model on l’home ha de mostrar-se "poderós, fort, sense sentiments i que té les noies al palmell de la mà". Els adolescents quan creixen, intenten assemblar-s’hi per formar part de la societat, assenyala l’experta. "Hem de poder donar la capacitat als nanos de dir no a aquests rols i crear-ne de nous amb ells. La lluita feminista es juga en els instituts, no només anant a manifestacions."